Detenen a Xile l'últim exmilitar condemnat pel crim del cantautor Víctor Jara durant la dictadura
Amagat des de feia tres anys en una remota localitat rural de la regió xilena de Los Lagos, Nelson Haase Mazzei, l'últim exmilitar condemnat pel crim del cantautor Víctor Jara, ha estat detingut aquest dissabte.
L'exoficial de l'exèrcit xilè va ser condemnat a 25 anys i dos dies de presó pel crim de Jara després del cop d'estat del 1973 i també pel segrest, la tortura i l'homicidi del llavors director general de Presons, Littré Quiroga Carvajal.
Amagat en una petita vila situada 850 quilòmetres al sud de Santiago de Xile, el Tribunal Suprem de Xile va confirmar el 2023 la sentència contra Haase Mazzei i sis exmilitars més per un dels crims més simbòlics de la dictadura d'Augusto Pinochet, que va governar el país sud-americà entre el 1973 i el 1990.
Després de fer-se pública la ratificació de la sentència, Haase Mazzei va ser un dels condemnats que no es va presentar públicament per complir la pena.
Un dels altres condemnats i autor del tret a Víctor Jara, Pedro Barrientos, va ser deportat el 2023 des dels Estats Units, on havia estat amagat durant anys. Una sort molt diferent va córrer Hernán Chacón Soto, que es va suïcidar quan els agents policials es van presentar al seu domicili per notificar-li la sentència.
Víctor Jara, la veu crítica que la dictadura va silenciar
Referent de la nova cançó xilena i autor de temes icònics com "El derecho de vivir en paz" i "Duerme, negrito", Víctor Jara va ser detingut a la Universitat Tècnica de l'Estat el 12 de setembre del 1973, un dia després del cop d'estat en què l'exèrcit liderat per Augusto Pinochet va enderrocar el govern socialista i democràtic de Salvador Allende.
Activista i militant del Partit Comunista, el cantautor va ser traslladat i torturat a l'Estadi Xile –avui rebatejat com a Estadi Víctor Jara–, on van tancar més de 5.000 presoners, i el seu cos va ser trobat el 16 de setembre a prop del Cementiri Metropolità, a la perifèria de Santiago de Xile.
Jara va ser trobat i reconegut per veïns de la zona, que van entregar el cos a la vídua, Joan Jara, que de forma clandestina va aconseguir que fos enterrat.
El règim de Pinochet va durar 17 anys; segons xifres oficials, va acabar amb la vida de més de 3.200 opositors i va provocar un total de més de 40.000 víctimes, entre executats, detinguts desapareguts, presoners polítics i torturats.
El desembre del 2009, la justícia xilena va ordenar l'exhumació de les seves restes, que, 36 anys després de ser assassinat, van ser enterrades en un homenatge oficial i amb una gran afluència de públic en què va participar la llavors presidenta, Michelle Bachelet.
