Eduardo Noriega: "Mirava 'Plats bruts' per aprendre català"
L'actor càntabre Eduardo Noriega, conegut per films com "Tesis" o per la seva trajectòria internacional, sorprèn parlant en català a "Col·lapse". Lluny de ser una anècdota, és el resultat d'un interès real per la llengua i la cultura catalanes. En una conversa marcada per la reflexió, també parla de les etiquetes, la vulnerabilitat de l'ofici i d'un episodi vital que el va marcar profundament.
Una llengua que ha fet seva
Noriega explica que el seu vincle amb el català neix per exigències professionals, però va anar molt més enllà.
Vaig començar a mirar la televisió catalana amb subtítols, he vist tots els capítols de "Plats bruts", llegia en català, el diari una feina d'immersió total.
Fins i tot, diu, escrivia missatges en català a la seva parella.
L'actor reconeix que li atrauen les llengües, però en el cas del català hi ha també una connexió especial:
M'apassiona la cultura catalana, el Barça l'accent català ja m'agradava abans de parlar-lo.
I afegeix, amb un somriure, que sovint fa broma dient que és "de l'Hospitalet".
Ara bé, també reflexiona sobre el que implica parlar una llengua que no és la teva: "Les paraules de la teva mare tenen regals amagats". Una manera d'explicar que la llengua materna té una càrrega emocional única, difícil de reproduir en una altra llengua, per molt que la dominis.
Entre l'etiqueta i la veritat
Durant anys, Noriega ha arrossegat l'etiqueta de "galant" o "guapo", una definició que, admet, té una doble cara: "Et dona feina, però et redueix". D'una banda, pot obrir portes; de l'altra, pot simplificar una feina que, assegura, és molt més complexa.
Aquesta complexitat té a veure amb la fragilitat de l'actor. "Un actor és vulnerable perquè treballa amb les seves emocions reals", explica. Per això, la relació amb el director és clau:
El director més intel·ligent és el que et tracta bé, fins i tot per manipular-te, perquè així aconseguirà molt més.
Perquè davant la càmera no hi ha trampes:
La càmera ho agafa tot.
Si una emoció no és real, l'espectador també ho percep. "Has de trobar alguna cosa de veritat dins teu, encara que sigui un detall petit", diu, com un record o una sensació, per poder transmetre autenticitat.
"Tesis", la primera
La trajectòria de Noriega és llarga però encara ara hi ha gent que el recorda sobretot per "Tesis", dirigida per un jove Alejandro Amenábar, que va guanyar set premis Goya i que encara avui continua deixant empremta. "Quan algú et diu que es dedica al cinema per aquella pel·lícula, és el regal més gran", assegura.
