En Beakman torna a Catalunya: el retorn d'un personatge que va marcar el públic infantil
Per a moltes persones, tornar a veure Beakman és tornar directament a la infància. A les tardes davant del televisor, als experiments impossibles, als mocs gegants, al caos divertidíssim d'un programa que semblava fet sense normes. "El món d'en Beakman" va ser un fenomen internacional i també un símbol televisiu a Catalunya, on es va emetre doblat al català i va marcar generacions senceres.
Ara, més de tres dècades després, el personatge ha reaparegut a "Col·lapse" amb un set recreat especialment per a l'ocasió, inspirat en el mític garatge del programa, i amb experiments preparats pel biòleg i divulgador Pere Renom. Però abans de parlar de Beakman, Paul Zaloom va recordar que la seva història amb Catalunya havia començat molt abans.
Actuar en català després del franquisme
Zaloom explica que va venir per primera vegada a Barcelona l'any 1977, només dos anys després de la mort de Franco. Ho va fer amb una companyia de titelles i amb Els Comediants, actuant al Teatre Grec en plena campanya de les primeres eleccions democràtiques després de quaranta anys de dictadura.
El més sorprenent és que van decidir fer l'obra en català. "L'audiència es va tornar boja", recorda. Explica que part del text el llegia escrit fonèticament, amagant-se darrere l'escenari per posar veu a un personatge, però que el públic va apreciar enormement el gest.
Va ser molt divertit fer-ho en català, perquè la gent ho va valorar moltíssim.
Durant les funcions, fins i tot sobrevolaven helicòpters llençant propaganda electoral sobre l'escenari. Zaloom recorda aquell moment com una experiència única, molt lligada al despertar cultural i polític que vivia Catalunya.
"No trobaven ningú prou raret a Hollywood"
Quan anys després va aparèixer l'oportunitat de fer "El món d'en Beakman", el director buscava algú molt concret. Segons explica el mateix Zaloom, no trobaven "ningú prou raret" a Hollywood. Ell venia del món dels titelles i del teatre físic a Nova York, i durant el càsting va començar a improvisar, tirant aigua per terra i fent bogeries improvisades.
Aquell esperit caòtic acabaria definint completament el programa. Zaloom recorda que al plató no podien aturar-se encara que alguna cosa sortís malament. Si un experiment fallava o passava alguna situació absurda, havien de continuar i improvisar.
Cada dia era rarot, inesperat, improvisant i passant-ho bé.
Entre els records més surrealistes, parla d'un episodi dins d'un nas gegant ple de "mocs de Hollywood" o del dia que un cocodril, que havia estat hores immòbil, es va despertar de cop enmig del rodatge.
I potser aquesta espontaneïtat és una de les claus de l'èxit del programa. Un espai que aparentment era infantil, però que acabava enganxant tothom.
Un programa per a nens que miraven milions d'adults
Durant l'entrevista a "Col·lapse", Zaloom revela una dada sorprenent: el 52% de l'audiència d'"El món d'en Beakman" eren adults. Molts el seguien perquè, segons diu, "entenien la ciència gràcies a un programa per a nens".
Aquest és probablement el gran llegat de Beakman: haver convertit l'aprenentatge en joc, humor i curiositat. I haver-ho fet d'una manera tan única que, dècades després, encara desperta la mateixa tendresa.
La visita de Paul Zaloom a Catalunya no ha estat només una entrevista televisiva. Ha estat, sobretot, un viatge emocional col·lectiu per a milions de persones que encara recorden aquella perruca despentinada i aquella manera tan estranya —i tan divertida— d'explicar el món.
