El PP es personarà en la causa oberta a l'Audiència Nacional per la crisi de Ceuta
Un mes després de l'entrada massiva de migrants a Ceuta, el PP el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha acusat el govern espanyol d'haver abandonat a Ceuta i anuncia que el PP es personarà en la causa judicial a l'Audiència Nacional que investiga els fets.
Feijóo ha reclamat la compareixença al Senat de la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, després de les contradiccions entre ministres sobre si els serveis d'intel·ligència van avisar. El líder popular, que ha arrencat el curs polític aquest dissabte en un acte a Pontevedra, ha dit que els responsables de la crisi a Ceuta hauran de respondre davant dels tribunals.
"Els ministres s'han contradit entre ells amb unes compareixences que han estat patètiques", ha continuat Feijóo. "És evident que algú menteix, però jo crec que menteixen tots", ha etzibat el president del PP.
El PSOE ha respost que la directora del CNI podria comparèixer al Congrés però no al Senat. El portaveu del PSOE al Senat, Juan Espadas, ha acusat Feijóo de voler "fer de líder de l'extrema dreta" ja que, tal com ha recordat, va ser Vox qui va sol·licitar divendres la compareixença de la directora del CNI a la Cambra Alta.
Espadas ha afirmat que la Mesa del Senat va rebutjar "per unanimitat" aquesta sol·licitud perquè, segons ha assenyalat, la directora del CNI "només pot comparèixer davant de la Comissió de Secrets Oficials del Congrés dels Diputats, com marca la normativa vigent".
Tanmateix, el líder dels populars ha insistit que "Espanya té dret a saber què va passar" i com es va produir l'entrada irregular des del Marroc de desenes de milers de persones.
Finalment, Feijóo, que ha confirmat que el 2 de setembre estarà present a la ciutat autònoma coincidint amb la Diada de la Autonomia de Ceuta, ha assenyalat que "els ceutins no només estan patint una crisi migratòria, sinó l'abandonament de l'Estat".
Per la seva banda, la secretaria d'Organització del PSOE, Rebeca Torró, ha acusat aquest dissabte Alberto Núñez Feijóo de no fer "cap proposta per millorar la vida dels espanyols" i ha afirmat que en la propera legislatura tornarà a estar a l'oposició.
Suspeses les protestes per por que siguin instrumentalitzades
Aquest cap de setmana no hi ha mobilitzacions previstes a Ceuta, després de diversos dies de protesta. Els veïns les han suspès després de detectar la instrumentalització que en fa l'extrema dreta i la possible presència de grups ultres. Finalment, però, sí que hi ha hagut una manifestació aquest dissabte a la tarda, que ha transcorregut sense violència.
Aquest dissabte, des de diversos punts del sud d'Espanya, ha salpat una seixantena d'embarcacions que s'autoproclamen l'"Armada de la Solidaritat" i que es dirigeixen a Ceuta per reclamar la devolució de tots els migrants. Algunes d'aquestes embarcacions ja han arribat a la ciutat autònoma.
Els organitzadors asseguren que no s'identifiquen amb cap partit polític ni amb cap ideologia. Parlen, això sí, de "pàtria", d'"invasió" i de "defensa de les fronteres". Entre els promotors d'aquesta iniciativa hi ha Marcos de Quinto, exdiputat de Ciutadans al Congrés i al port, on els han cedit gratuïtament els amarratges, també hi havia membres de Vox.
Els membres d'aquesta expedició diuen que són principalment empresaris amb interessos a Ceuta, i no volen que se'ls anomeni "flotilla" perquè se'ls vincularia amb la Global Sumud de suport a Gaza amb una marcada ideolodia d'esquerres.
Aquest divendres, a la platja d'El Trampolín, la Policia Nacional va desplegar un cordó per impedir que els manifestants contraris als migrants arribessin fins a la sorra, on dijous es van cremar una trentena de tendes.
Després de cridar consignes contra els migrants i contra el govern espanyol, els manifestants van acabar marxant sense incidents greus. Alguns asseguraven que ara optaran per una estratègia de desgast i assetjament no violent per intentar que els migrants marxin voluntàriament. Mentrestant, l'emergència social continua agreujant-se als carrers de Ceuta.
Espanya demana reforços de Frontex i l'Europol
Aquest divendres, el govern espanyol ha demana ajudat a Europa per gestionar la crisi a la ciutat autònoma. L'executiu ha demanat a la Unió Europea el suport de Frontex -l'Agència Europea de Fronteres i Costes-, l'EUAA-l'Agència de la Unió Europea per a l'Asil- i l'Europol per a les tasques de triatge, gestió i tramitació dels expedients de les persones migrants en situació irregular que hi ha a Ceuta. La Comissió Europea ja va oferir el seu suport fa gairebé un mes, davant l'entrada de milers de migrants a la ciutat autònoma.
El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha enviat una carta a la directora general de Migració i Assumptes Interns de la Comissió Europea, Beate Gminder, per demanar-li un reforç d'aquests organismes comunitaris. En el cas de Frontex, Interior demana allargar la durada de l'operació Minerva als ports d'Algesires, Tarifa i Ceuta "tant temps com calgui", fins que es resolgui la situació; imatges per satèl·lit de la frontera amb el Marroc, orientades a "la vigilància de zones marítimes, ports, costes i àrees rellevants", i que el vaixell oceànic Duque de Ahumada de la Guàrdia Civil, que opera sis mesos l'any a les ordres de Frontex, es quedi en aigües espanyoles durant el 2027.
Marlaska també ha demanat un reforç d'una desena d'agents i intèrprets de l'EUAA perquè els ajudin en la realització d'entrevistes a les persones migrants, de forma telemàtica. I ha avançat que, després del triatge, concretaran l'assistència que necessiten per executar determinats "retorns" a través de mecanismes de mediació i acords amb els països d'origen.
Pel que fa a l'Europol, Interior demana mantenir i aprofundir la cooperació operativa ja existent entre les forces i cossos de seguretat espanyols amb l'agència europea, en especial en matèria d'investigació de les xarxes de tràfic de migrants i anàlisi estratègica.
Compareixences al Congrés
L'anunci de Feijóo arriba l'endemà que Fernando Grande-Marlaska fes aquest divendres, des del Congrés, una crida a la calma i a cessar qualsevol tipus de violència. Marlaska ha parlat d'"intents partidistes" d'alguns que han "incitat a l'odi i l'enfrontament entre persones pels carrers de Ceuta", en referència als incidents de dijous.
La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha anunciat que el govern espanyol ampliarà l'ajuda d'emergència a Ceuta a més de 44,5 milions d'euros i ha volgut recordar que "darrere les xifres hi ha persones, homes, dones i menors que arrisquen la vida, històries de patiment i la dolorosa realitat de desenes de morts durant els passos de fronteres".
Per la seva banda, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha remarcat la "comunicació amb el Marroc" des del primer moment "per frenar aquesta crisi i per prevenir una situació similar en el futur". I ha demanat "unitat entre totes les forces polítiques".
