El Regne Unit commemora el centenari d'Elisabet II malgrat l'ombra estesa sobre el príncep Andreu
Aquest dimarts, 21 d'abril, Elisabet II hauria fet 100 anys. Més de tres anys i mig de la seva mort, l'anterior monarca continua sent molt popular entre bona part de la ciutadania britànica.
Està per veure, però, quin impacte pot tenir en la seva reputació la investigació policial que està en marxa sobre el seu fill Andreu Mountbatten-Windsor.
Robert Hazell, professor de govern i constitució al University College de Londres, explica a 3CatInfo que "podria portar-li conseqüències greus":
Si se'l declara culpable, això seria una taca molt greu, sens dubte per a ell, però també entelaria el judici de la reina.
La detenció durant unes hores de l'exduc de York el febrer passat va ser la primera d'un membre de la casa reial britànica en més de 300 anys.
La policia investiga si va filtrar informació amb dades confidencials a Jeffrey Epstein quan era enviat especial del Regne Unit per al comerç internacional.
Va ser la Reina qui va demanar el 2001 al govern laborista de Tony Blair, que el nomenés en aquest càrrec. El llavors Príncep Andreu i Duc de York, havia acabat la seva carrera militar com a pilot d'helicòpter i la seva mare volia trobar-li alguna posició dins de l'estructura de l'estat. Això en contra del criteri del seu germà gran, el llavors Príncep de Gal·les i actual rei Carles III.
La reina va ser força indulgent quan van començar a córrer informacions de la dubtosa conducta d'Andreu a la feina, especialment quan viatjava a l'estranger.
Els ambaixadors britànics explicaven que el fill de la reina era un maleducat, un arrogant, arribava tard als esdeveniments públics i, potser el més important, pagava amb diners públics despeses personals.
De fet, el 2005, l'oficina britànica auditora va denunciar que havia gastat 350.000 lliures de diners públics per llogar avions i helicòpters en lloc d'anar en cotxe o tren en els seus desplaçaments.
Elisabeth Norton, historiadora reial, explica a 3CatInfo que aquest afer pot portar molta gent a tenir una altra percepció de l'antiga reina:
Evidentment ella no va estar directament involucrada en res del que ell hagi pogut fer, però hi ha el perill que arribem a percebre-la d'una manera diferent.
I és que tot sembla indicar que la reina va ser reticent a actuar i va permetre que el seu fill ocupés el càrrec durant 10 anys, del 2001 fins al 2011.
Elisabet II, un actiu del poder tou britànic
Si deixem de banda l'afer Andreu, l'antiga monarca va saber vendre el Regne Unit a la resta del món, va exercir un lideratge silenciós i va representar un símbol de permanència durant els 70 anys de regnat.
Va despatxar amb quinze primers ministres britànics, des de Winston Churchill a Harold Wilson, passant per Margaret Thatcher o Tony Blair i fins a arribar a Liz Truss. "Ella sempre hi era", diu Norton, en una època de grans canvis per al Regne Unit i els reialmes de la Commonwealth com la descolonització, la Guerra Freda i, posteriorment, el Brexit.
Per molts, Elisabet II va ser una sobirana modèlica que sempre va ser políticament imparcial. Els experts consideren que ho va aconseguir en general, excepte al referèndum escocès del 2014.
Quatre dies abans de la consulta, la llavors reina va dir "penseu en el futur amb molt de compte", en una intervenció política molt poc habitual.
1992, annus horribilis
Després de 70 anys de regnat, lògicament va tenir mals moments, amb la dècada dels 90 al capdavant.
En concret, la reina va parlar del 1992 com l'annus horribilis, un any plegat de crisis matrimonials i escàndols que van sacsejar la monarquia britànica.
Se li va ajuntar la separació de Carles i Diana, la d'Andreu amb Sarah Ferguson i el divorci de la princesa Anna, la seva filla. A més, aquell any es va incendiar accidentalment una part del castell de Windsor, residència reial a l'oest de Londres.
I el 1997 va arribar l'accident a París de Diana. La resposta dels britànics a la mort de l'exjove de la reina i la poca empatia que va demostrar la monarca la van distanciar dels britànics, com explica la historiadora reial Elisabeth Norton:
Ella creia que era un assumpte familiar, i és clar que ho era, però Diana era molt important i molt popular. Inicialment, la reina no semblava entendre que també hi havia de ser present.
Més endavant, Elisabet II "va evolucionar i en les primeres dècades del segle XXI va entendre realment què buscava la gent en una monarquia moderna".
Actualment, molts creuen que d'alguna manera l'essència d'Elisabet II segueix present. Molts britànics, quan senten que la reina ha fet alguna cosa, encara pensen que és Elisabet II, quan des del 2022 la reina és Camil·la.
L'ombra de la seva personalitat persegueix Carles III
Molts dels membres de la reialesa actuals són jutjats pel que hauria fet la reina en cada situació. Cada vegada menys, però en certs moments, molts es pregunten, què faria la reina en aquest cas?
Per exemple, a finals d'abril Carles III té previst fer un viatge oficial als Estats Units convidat per Donald Trump. Aquests dies hi ha veus que demanen que no viatgi a Washington després que el president nord-americà va menystenir el primer ministre britànic, Keir Starmer, en diverses ocasions.
Què hagués fet la reina en aquest cas? El professor Robert Hazell ho té clar:
Si la reina encara fos viva i el govern volgués que anés a Washington, hi hauria anat. Sempre va seguir els consells del govern.
Hazell recorda que "durant el seu regnat, va haver d'acollir alguns convidats molt indesitjables, gent com el president Putin de Rússia o el president Mugabe de Zimbàbue, i va complir amb el seu deure".
Memorial en honor d'Elisabet II
Actualment, a Londres només hi ha una estàtua a la memòria d'Elisabet II. És a la façana del Royal Albert Hall, però no hi destaca gaire.
Això canviarà perquè a St. James's Park, a tocar del palau de Buckingham, s'aixecarà un gran conjunt monumental commemoratiu dissenyat per l'arquitecte Norman Foster. Hi haurà estàtues, un nou passeig i un nou pont amb un pressupost de 46 milions de lliures.
Algunes veus han demanat que després de l'escàndol amb Andreu Mountbatten, això ho pagui la casa reial i no l'erari públic, però la iniciativa no ha prosperat.
Exposició de vestits reials
Per celebrar el centenari del naixement d'Elisabet, Londres acull l'exposició més completa del vestuari de la reina. Des de vestits fins a joies, passant pels imprescindibles barrets.
Des de l'imponent vestit que la reina va portar en la seva coronació el 1953, a un impermeable transparent, aparentment senzill, però efectiu en els nombrosos dies de pluja. Són un total de dues-centes peces de roba, la meitat de les quals s'exposen per primera vegada.
L'exposició explora el vestuari reial que en molts casos enviava missatges subliminars d'estabilitat i diplomàcia. Caroline de Guitaut és curadora de l'exposició:
La roba permetia a la reina transmetre missatges, reconeguts instantàniament per tots els que l'envoltaven, especialment en viatges a l'estranger, sense necessitat de parlar.
Hi destaca la col·lecció de 50 barrets, alguns d'extravagants però essencials en el protocol reial. O les bosses de mà, element inseparable de la reina. O els guants, mocadors de coll, gavardines i abrics. Sempre de modistes britànics.
L'exposició acaba amb el vestit que duia l'última vegada que va sortir al balcó del palau de Buckingham. Va ser en la commemoració dels 70 anys de regnat, el juny del 2022, tres mesos abans de morir.
Més de 3 anys i mig després de la seva mort, la reina segueix despertant l'interès de molts britànics. La prova és que l'exposició ha exhaurit les entrades que fins ara ha posat a la venda.
