Els experts reclamen un registre únic d'absentisme per lluitar contra l'abandonament escolar
Catalunya no pot saber quants alumnes fan absentisme escolar ni com evoluciona el fenomen perquè no disposa d'un registre propi i comú que reculli les faltes d'assistència de tot el territori. Ho denuncia l'entitat Equitat.org, que alerta que aquesta falta de dades dificulta saber on es concentren els casos, quins alumnes necessiten més suport i en quin moment de la trajectòria educativa apareix amb més freqüència l'absentisme.
La situació s'ha fet més evident després que Catalunya hagi quedat fora dels resultats de PISA 2025. Aquesta prova internacional era una de les poques fonts que permetien aproximar-se a la realitat de l'absentisme a Catalunya.
El 2018, un 34,8% dels alumnes catalans deien que havien faltat com a mínim un dia a classe durant les dues setmanes anteriors a les proves. Ara no hi ha una dada comparable que permeti saber com ha evolucionat la situació.
L'informe "Absentisme escolar: una fractura pendent a Catalunya", elaborat per l'entitat Equitat.org, assenyala que les dades disponibles són parcials. Alguns estudis recents indiquen que un 5,3% dels alumnes d'ESO acumulen més d'un 10% d'absències no justificades. Als cicles formatius de grau mitjà, el percentatge puja fins al 15,8%, i un de cada sis alumnes falta a més d'una quarta part del curs.
Les dades també permeten veure que l'absentisme és més freqüent entre els nois i entre l'alumnat que viu en situacions de dificultat econòmica i social. També és més habitual en determinats col·lectius d'origen immigrant i en alguns barris i municipis. Però aquestes dades no permeten saber quants casos hi ha en total ni com es reparteixen pel territori.
Elena Sintes, directora de Recerca d'Equitat, explica que una falta d'un registre comú "no ens permet saber ni quin és el nivell de l'absentisme, ni com està evolucionant. No podem saber quins són els territoris, ni els perfils sobre els quals caldria fer actuacions més preventives". Per Sintes, això permetria "poder dissenyar una estratègia efectiva contra l'abandonament escolar".
L'absentisme com a primer avís
L'informe situa l'absentisme com un dels principals factors de risc relacionats amb la desvinculació educativa i l'abandonament escolar prematur. No es tracta només de faltes puntuals: quan les absències es repeteixen, l'alumne pot anar perdent el vincle amb l'escola, acumular dificultats d'aprenentatge i tenir més dificultats per continuar els estudis.
"L'absentisme pot portar a la desvinculació escolar i acabar en desafecció educativa. És a dir, un alumne que comença a faltar classe un dilluns, després algun dia més, i la cosa es va cronificant, és un alumne que acaba tenint pèrdues d'aprenentatge importants", reflexiona Elena Sintes.
Amb el temps, aquestes pèrdues dificulten que "pugui seguir les classes i acaba derivant en una desafecció total que acaba portant a l'abandonament escolar. Tot són signes d'un mateix problema", afegeix.
A Catalunya, l'abandonament escolar arriba al 13,5% dels joves. En el pas de quart d'ESO a l'educació postobligatòria, un 12,5% de l'alumnat no continua estudiant. Entre els alumnes en situació de vulnerabilitat, la proporció s'acosta al 30%.
L'absentisme, però, pot tenir causes molt diferents. L'informe assenyala factors personals, familiars, educatius i relacionats amb l'entorn. Per això, Equitat.org defensa que detectar les primeres absències permet actuar abans que es converteixin en una situació més difícil de revertir.
Alguns municipis, amb pla propi contra l'absentisme
Davant d'aquesta situació, l'entitat posa el focus en les experiències que ja funcionen a escala local. Segons el "Panel de Polítiques Educatives Locals del 2024", el 38,5% dels municipis de la demarcació de Barcelona tenen un pla contra l'absentisme. Entre els municipis de més de 50.000 habitants, el percentatge arriba al 56,3%.
Aquests plans permeten coordinar escoles, ajuntaments, serveis socials i altres agents per detectar els alumnes que comencen a faltar, conèixer la situació de cada cas i fer-ne un seguiment.
A Badia del Vallès, per exemple, el municipi té un pla que identifica indicadors de desafecció escolar i permet detectar alumnes que poden estar començant a allunyar-se dels estudis. També disposa d'un sistema digital per fer el seguiment de les absències i coordinar les actuacions.
A Castelldefels es treballa amb indicadors de seguiment i avaluació. I a Girona hi ha comissions d'absentisme que coordinen l'actuació dels centres educatius, l'Ajuntament, els serveis socials, els Mossos d'Esquadra, els equips d'assessorament psicopedagògic i la inspecció.
Elena Sintes, des d'Equitat.org, reclama "un desplegament d'una política contra l'absentisme que es basi en un registre de dades unificat que permeti que allò que algunes experiències municipals estan desenvolupant, esdevingui una pauta per tot el país i puguem actuar a tot el territori per igual".
Una mateixa manera de comptar els casos
El problema, segons Equitat.org, és que els municipis no sempre compten les absències de la mateixa manera ni disposen dels mateixos recursos. Això fa que hi hagi municipis amb sistemes de detecció i seguiment més consolidats i d'altres on les actuacions són més puntuals.
L'entitat reclama, per això, un sistema comú d'indicadors i un registre que permetin tenir una fotografia de tot el territori. També demana consolidar els plans locals, garantir-ne la continuïtat i reforçar la coordinació entre la Generalitat i els ajuntaments.
Equitat.org considera que aquesta política hauria de permetre detectar els casos abans que les absències es facin habituals i donar una resposta coordinada a les diferents situacions. L'informe proposa, entre altres mesures, un sistema comú de dades, un seguiment estable i una xarxa de recursos que permeti acompanyar els alumnes, especialment en moments de transició com el pas de l'ESO als estudis postobligatoris.
La reclamació de l'entitat arriba en un moment en què el govern ja inclou la prevenció i el seguiment de l'absentisme entre les estratègies del seu pla contra l'abandonament escolar. Equitat.org demana que aquestes actuacions vagin acompanyades d'un sistema de dades comú i d'una resposta estable a tot el territori.
