Jaciment del Sidrón a Astúries d'on provenen les restes fòssils estudiades
Jaciment del Sidrón, a Astúries, d'on provenen les restes fòssils estudiades

Els neandertals eren pèl-rojos

Un estudi a partir de 2.500 fòssils del jaciment del Sidrón, a Astúries, descriu l'aspecte i l'evolució d'aquest "homo" extingit que va conviure amb els "sapiens"
Redacció
1 min

Un 4 per cent de l'herència genètica dels europeus prové dels neandertals. Ara s'ha descrit el seu aspecte en un estudi. Eren pèl-rojos, de pell clara i creixien de forma lenta, com nosaltres.

El seu cos era més robust que el nostre, més musculat, amb una caixa toràcica i els malucs més amples i menys alçada. El cervell era més gran i de forma més allargada, i el seu esquelet facial era peculiar, tirat cap endavant.

Aquests trets compartits entre neandertals i "Homo sapiens" no tenen el mateix origen. Si bé el creixement lent l'hauríem heretat d'un avantpassat comú, la pell clara o els cabells panotxa respondrien a diferents mutacions amb un resultat similar. Ho explica Antonio Rosas, un dels investigadors principals del jaciment.

Els neandertals pèl-rojos i els sàpiens pèl-rojos ho són per mutacions diverses i per vies evolutives diferents, és el que anomenem una convergència.

L'estudi, fet a partir de l'anàlisi dels més de 2.500 fòssils que s'han trobat al jaciment del Sidrón, a Astúries, també ha descobert que els neandertals podien parlar i es relacionaven amb els "Homo sapiens".

Avui és notícia