Espanya i quatre països europeus més demanen un impost als beneficis extres de les energètiques
Els ministres d'Economia d'Espanya, Itàlia, Alemanya, Àustria i Portugal han demanat formalment a la Comissió Europea la creació d'un nou impost coordinat per gravar els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques. La proposta té l'objectiu de reduir l'impacte econòmic derivat de l'encariment del petroli arran del conflicte a l'Orient Mitjà.
Els responsables de les carteres de Finances de les cinc potències europees ho han demanat en una carta enviada al comissari europeu del Clima, Wopke Hoekstra, amb l'objectiu d'evitar que el cost de la crisi energètica recaigui exclusivament sobre els consumidors i l'erari públic.
Sostenen que la volatilitat actual del mercat, impulsada per les tensions geopolítiques, ha generat distorsions que requereixen una intervenció comunitària immediata. Això, a banda de les mesures que cada estat membre adopti de manera individual.
El document, compartit a X per Carlos Cuerpo, vicepresident primer del govern d'Espanya i ministre d'Economia, Comerç i Empresa, fonamenta la proposta en el precedent del 2022, quan la Unió Europea va introduir una contribució temporal de solidaritat per afrontar la crisi de preus després de la invasió d'Ucraïna.
Què es va fer el 2022?
En el primer paràgraf de la carta que els cinc ministres queda clara la preocupació per la forta pujada del preu del petroli i l'impacte sobre l'economia i els ciutadans europeus.
Els ministres recorden que en la reunió de l'Eurogrup del 27 de març van defensar i donar suport a mesures per fer tributar pels beneficis caiguts del cel a les companyies energètiques. Un instrument comparable al que es va aprovar el 2022.
Fa quatre anys, arran de la pujada extrema del preu del petroli fins als 130 dòlars el barril de Brent, la Unió Europea va aplicar un impost extraordinari als beneficis sobrevinguts. Es va anomenar contribució de solidaritat, per esmorteir l'efecte dels preus de l'energia
En aquell cas es va aplicar un impost del 33% sobre els beneficis extraordinaris de les petrolieres i gasístiques comunitàries, és a dir, aquells que superaven en més d'un 20% la mitjana dels beneficis del període comprès entre el 2018 i el 2021.
La Unió Europea va recaptar uns 28.000 milions d'euros que es van dedicar a rebaixes a particulars en la factura de la llum, del gas o bonificació en el preu de les gasolines.
També es van compensar els ajuts que s'havien donat a empreses afectades per la pujada dels combustibles i subvencions per avançar en la transició energètica.
A Espanya, però, no es va aplicar la fórmula proposada per la Comissió Europea que obligava a actuar, però va donar llibertat sobre com fer-ho. El govern espanyol va triar gravar la facturació no només de petrolieres, sinó també de gasístiques i elèctriques. El nou impost suposava pagar l'1,2% de la facturació total a Espanya. Es van recaptar 2.800 milions.
Aquests diners van anar a parar a finançar el bo social i ajudes a particulars i empreses, com retallades en la factura de la llum i el gas o l'ajut al combustible. Com va passar a Europa, també es van dedicar diners a finançar projectes de reducció de consum energètic i a alguns altres pensats per afavorir la transició a les renovables.
Greenpeace xifra els beneficis de les petrolieres
Les petrolieres espanyoles es van embutxacar 17 cèntims per litre de dièsel i 2 cèntims i mig per litre de gasolina cada dia durant les tres primeres setmanes de la guerra a l'Orient Mitjà, segons denuncia Greenpeace.
Un informe encarregat per aquesta organització conclou ara que els marges de beneficis que van tenir petrolieres com Repsol o Moeve –abans Cepsa– van arribar als 11 milions i mig d'euros al dia al conjunt de l'Estat.
Aquestes xifres són anteriors a la rebaixa fiscal que va aprovar el govern espanyol. Greenpeace creu que ara mateix el benefici extraordinari que tenen les petrolieres podria ser, fins i tot, superior.
Francisco del Pozo, un dels responsables de l'organització ecologista, explica a 3CatInfo que el negoci de les petrolieres en època de crisi és "apujar els preus dels carburants molt abans i de manera exagerada".
Del Pozo diu que les empreses "s'aprofiten d'un rol dominant en el mercat".
Greenpeace ha constatat que les petrolieres estan fent el mateix a països com França o Alemanya. De fet, han calculat que a tota la Unió Europea van ingressar uns 80 milions d'euros extres cada dia per aquest augment dels preus del combustible.
Les mesures socials aprovades pel govern espanyol aquest mes passat va donar més poders a la Comissió Nacional de la Competència per controlar els marges empresarials. Greenpeace demana que també comencin a sancionar.
