Exercici físic durant l'embaràs: quins beneficis té i què hi diuen els professionals mèdics

En un centre esportiu especialitzat en entrenament de força, pot sorprendre trobar-hi dones embarassades entre les usuàries habituals. Però cada vegada són més els especialistes que defensen que l'exercici físic, sobretot el treball de força durant la gestació, sempre supervisat i adaptat a cada cas, aporta múltiples beneficis tant per a la mare com per al nadó.

Segons explica la Carmen Maria Sánchez, matrona i entrenadora personal, els avantatges són clars: "Hi ha una millor recuperació postpart, una millora de l'estabilitat davant dels canvis propis de l'embaràs i, fins i tot, a nivell biopsicosocial, es registren menors taxes de depressió postpart i d'ansietat".

"De cara al nadó, l'exercici físic també es relaciona amb més bon pes en néixer", apunta Sánchez.

Què hi diuen els professionals mèdics?

La clau, però, és saber en quins casos es pot fer exercici i amb quines precaucions. Els professionals insisteixen que no tots els embarassos són iguals i que cal una valoració mèdica prèvia.

La doctora Raquel Berdala, especialista en obstetrícia i ginecologia, apunta que és molt important que el fet d'estar embarassada no impliqui deixar de fer activitat física.

Berdala explica que tradicionalment hi havia por, però afirma que està demostrat que no hi ha risc de part preterme ni que el nadó no creixi: "En principi, és segur i molt saludable fer exercici durant l'embaràs. La qüestió és quina mena d'exercici es fa, que sigui supervisat i que es valori que no hi hagi riscos afegits que impedeixin fer-ne".

Afegeix que, d'entrada, des del principi de l'embaràs, en poden fer totes. És a dir, tothom pot fer exercici durant l'embaràs i, sobretot, si ja en feien abans, l'haurien de continuar fent i no deixar-lo, insisteix la doctora.

Creu que s'hauria de trencar fins i tot en dones amb amenaça de part preterme. Està demostrat que fer exercici suau dues vegades per setmana millora el pronòstic d'aquest part.

En un embaràs normal, també millora la taxa de cesàries i de parts instrumentats. És a dir, augmenten les possibilitats que sigui un part normal i més curt, diu.

A més, en casos com la diabetis gestacional, el control del sucre és molt més fàcil si es fa esport aeròbic d'una certa intensitat --que faci cansar--, que si no se'n fa cap.

Fins ara, la recomanació era sortir a caminar, però moltes vegades no és suficient; per això pot ser recomanable fer exercici amb una mica més d'intensitat.

El missatge que la doctora Berdala dona a la societat és que no tinguin por de fer esport: en principi, en poden fer, tret que a la consulta se'ls indiqui el contrari. Des del principi de l'embaràs, la dona s'ha de preparar per al part.

Clàssicament, el part es compara amb córrer 40 quilòmetres: no es pot haver estat al sofà sis mesos i després intentar córrer aquesta distància, perquè l'esgotament és inevitable. Les possibilitats que el part vagi bé són molt més baixes.

Per això cal plantejar-se el part com un entrenament: s'hi ha d'arribar preparada i en bona forma física.

Un clar exemple

Una de les usuàries embarassades al centre és la Geraldin Gallego, que segueix el pla d'entrenament de la Carmen Maria Sánchez.

Explica que entrenar durant la gestació li ha canviat l'experiència: "Em porta molts beneficis. Per exemple, dormo molt millor. A nivell postural sé que em va bé perquè ara comencen els mals d'esquena. Fer força m'ajuda a enfortir l'esquena i a portar millor la postura. I sé que, de cara al part, m'anirà molt bé sobretot treballar el sòl pelvià. Per mi, tot són beneficis".

Tot i això, encara persisteixen dubtes i reticències socials, ja que ella ha rebut comentaris com: "Ostres, jo si fos tu no ho faria". O bé: "Vigila, estàs carregant molt pes". "Però jo mateixa ja sé què puc fer i què no. I el que no puc fer, ho deixo de fer", assegura.

Els experts insisteixen que la informació i l'acompanyament professional són fonamentals per trencar mites i garantir una pràctica segura, adaptada i beneficiosa durant l'embaràs.