Fre a la sagnia de pisos protegits que passen al mercat lliure: on impactarà més la pròrroga
Un matí fred i assolellat d'hivern la gent passeja per Badia del Vallès. És sobretot gent gran que hi va anar a viure fa cinquanta anys, quan es va fer la ciutat, tota de protecció oficial. És un cas únic: es va aixecar de zero en tres anys, del 1973 al 1976. I es van encabir 5.400 pisos en un quilòmetre quadrat, entre Sabadell, Barberà i Cerdanyola.
Tots els pisos perdien la qualificació d'HPO al cap de cinquanta anys. El gran gruix va caducar l'any passat i en quedaven 1.200 gairebé tocant l'autopista C-58 que entraven al mercat lliure el 6 de febrer. Són a la zona de Badia de les Balears, ja que el règim franquista va dissenyar la ciutat amb la forma d'Espanya.
Es mantenen els últims 1.200 pisos d'HPO de Badia del Vallès
La majoria dels veïns desconeixen si el seu pis encara tenia la categoria d'HPO o no, perquè només els afectaria si volguessin vendre el pis, ja que ho haurien de fer a treus taxats.
Però, com que la població és molt envellida i no hi ha hagut relleu generacional, aquesta informació és del tot irrellevant per a ells. Tampoc saben que, des de l'1 de gener, els 1.200 pisos no perdran la categoria d'HPO, almenys de moment.
Aquest canvi farà que la ciutat passi a tenir els dos models de forma temporal: quatre de cada cinc pisos són privats, i una cinquena part, protegits. Una oportunitat que l'alcalde, Josep Martínez Valencia, considera positiva per anar dissenyant la Badia del futur sense que se'ls mengi l'especulació.
Canvi legislatiu per blindar temporalment l'HPO
Tots els pisos de protecció oficial construïts a Catalunya després del 2019 mantindran aquesta categoria d'HPO de forma indefinida, però dels que es van fer abans d'aquesta data, la gran majoria caducaven i han anat passant al mercat privat. Ara a tot Catalunya en queden 90.523 i el 2030 ja hauran caducat 28.883 pisos, un de cada tres.
Una modificació de la llei d'habitatge ha fet que els pisos d'HPO de Catalunya que són a les zones tensionades mantinguin de forma temporal aquesta qualificació. Això protegeix, de moment, els gairebé 7.000 pisos que havien de caducar el 2026 que són als 271 municipis tipificats com a zones tensionades. Una categoria vigent fins al març de 2027 i que es pot prorrogar anualment sempre que les dificultats per accedir a un habitatge es mantinguin.
En el cas que aquesta pròrroga es mantingui també durant tot l'any 2027, 5.000 pisos més amb categoria d'HPO podrien continuar mantenint la seva categoria, i en total serien 12.000 pisos que continuarien estant protegits.
Dels 7.000 pisos que de moment mantindran la protecció, gairebé 300 són de lloguer.
Intervenir el mercat per frenar l'especulació
Segons Jordi Mas, l'actual director general d'Habitatge de la Generalitat, aquesta pròrroga és una mesura més per intentar contenir els preus de l'habitatge. Això afectaria, sobretot, els pisos d'HPO que es vulguin vendre, perquè ho hauran de fer a un preu protegit. A més, només es poden destinar a ús residencial i està prohibit que siguin pisos turístics o d'ús temporal. Una llei que té el vistiplau del Consell de Garanties Estatutàries.
Segons Jordi Mas, la clau d'aquest blindatge de l'HPO és la temporalitat de la mesura, perquè està condicionada a una situació excepcional. A més, assegura que hi ha molta jurisprudència que estableix que el dret a l'habitatge digne preval sobre el dret a la propietat, ja que no existeix el dret a tenir un benefici especulatiu.
"No podem renunciar a un sol pis d'HPO"
Des de l'Observatori de Drets Socials i Ambientals, DESCA, sempre han sigut molt crítics amb la pèrdua progressiva del poc habitatge protegit existent i han demanat en reiterades ocasions revertir aquesta pèrdua i fer-los protegits a perpetuïtat. Ara veuen amb optimisme aquesta pròrroga, que segons ells podria servir perquè el govern intenti recomprar els pisos d'HPO que es vulguin vendre.
Segons Guillem Domingo, de l'Observatori DESCA, l'administració hauria de tenir un llistat de tots els pisos que no perdran la qualificació gràcies a la pròrroga. I si aquests habitatges es venen, com que serà a preus d'HPO perquè continuen protegits, insten l'administració a comprar-los per anar incrementant el parc públic permanent que Catalunya necessita.
A més, des de l'Observatori DESCA creuen que el govern hauria d'aprofitar la pròrroga per rescatar aquests habitatges protegits. Calculen que el 2040 s'hauran perdut 50.000 pisos només a la demarcació de Barcelona, els mateixos que l'actual govern de la Generalitat vol construir. Una sagnia de pisos que asseguren que cal combatre: "No podem renunciar ni a un sol habitatge de protecció oficial."
