Gotland, l'illa sueca que es prepara per a la guerra

Illa de Gotland, Suècia. 10 de juliol de 2026. Un centenar de residents locals van participar en un simulacre d'evacuació i resposta davant un hipotètic escenari de guerra o ocupació. Per part de qui? De Rússia. Amb el conflicte d'Ucraïna en marxa i la tensió cada cop més palpable entre l'OTAN i Moscou, l'illa de Gotland atrau les mirades.

Aquell 10 de juliol, la governadora de Gotland, Charlotte Petri Gornitzka, tenia molt clar el nou escenari: "Aquest és el primer simulacre d'aquestes dimensions que hem fet mai a Gotland. I la raó és que Suècia i altres països estan incrementant la capacitat per ser més resilients a les crisis", explicava als periodistes. "Hem de practicar per estar més segurs i més preparats per a quan hàgim de fer-ho en la vida real, tot i que esperem que això no arribi a passar mai".

Víctima de la geografia

Gotland és una illa al mig del mar Bàltic, situada a menys de 300 quilòmetres al nord de l'enclavament de Kaliningrad, l'únic territori rus envoltat per països de l'OTAN –Polònia i Lituània– i amb costa al Bàltic. La seva posició geogràfica la converteix en un lloc únic.

"Gotland sempre s'ha considerat un territori situat en la primera línia del front. Hi ha metàfores que parlen de Gotland com un portaavions impossible d'enfonsar o com una torre estratègica de vigilància del nord. Per tant, es considera que l'ingrés de Suècia a l'OTAN ha donat a l'organització accés a un punt molt estratègic", explica a 3CatInfo, durant una conversa en una cafeteria d'Estocolm, Emil Edenborg, investigador del Programa de Polítiques Globals i Seguretat de l'Institut Suec d'Afers Internacionals, i professor a la Universitat d'Estocolm.

Que Gotland estigui ara sota el paraigua de l'OTAN és una fortalesa per a l'organització, però al mateix temps una vulnerabilitat, afegeix Edenborg. "Es considera que Rússia podria ocupar Gotland. Abans de l'ingrés de Suècia a l'OTAN, un dels arguments estrella per defensar aquest ingrés era que Gotland era molt vulnerable."

Canvi de paradigma

Després de la Segona Guerra Mundial, Suècia –a diferència d'altres veïns nòrdics com Noruega o Dinamarca– va quedar fora de l'OTAN per voluntat pròpia. "L'explicació més fàcil seria que Suècia no va ser ocupada per l'Alemanya nazi", considera Edenborg. "Sabem, però, que durant la guerra freda, malgrat la seva neutralitat formal, hi va haver molta cooperació secreta entre Suècia i l'OTAN, i entre Suècia i els EUA".

En tot cas, el debat sobre l'Aliança Atlàntica es va reprendre després de l'ocupació russa de Crimea, el 2014. "Rússia va tornar a ser considerada l'enemic número 1 de Suècia. Llavors ja vam començar a rearmar l'exèrcit, sobretot al Bàltic i l'illa de Gotland", explica l'investigador en defensa. La invasió d'Ucraïna va acabar de canviar el paradigma.

El 2024, Suècia va ingressar a l'Aliança Atlàntica –juntament amb Finlàndia– amb el consens de gairebé tot l'espectre polític suec, incloent-hi el Partit Socialdemòcrata, que ha guanyat totes les eleccions a Suècia des del 1914 i que històricament s'havia oposat a aquest ingrés.

De destí vocacional de luxe a centre militar

Els vaivens geopolítics han determinat la sort de l'illa de Gotland, que pertany de forma ininterrompuda a Suècia des de mitjans del segle XVII. De fet, la seva història és convulsa: ha canviat de mans diversos cops, i el 1808 les tropes del tsar Alexandre I de Rússia la van ocupar durant 26 dies.

Gotland és una illa idíl·lica de dimensions similars a Mallorca, però amb només 60.000 habitants, on els suecs acomodats d'Estocolm compren cases de luxe per passar-hi les vacances. "És molt bonica, molt tranquil·la. Però Suècia ha fortificat Gotland de forma ràpida i a gran escala, i això es nota molt, a l'illa. Ara, si hi vas, potser veuràs avions de combat sobrevolant-te, vaixells militars o soldats; així que sembla que s'hagi tornat als temps de la guerra freda, quan Gotland era un gran centre militar", afegeix Edenborg.

L'illa no només s'està remilitaritzant. Els veïns reben cursets de resposta ràpida, i s'han aprovat plans de contingència perquè no es quedi sense aigua, menjar, combustible o medicaments en cas d'atac.

L'exercici d'evacuació del juliol va mobilitzar veïns com Lars-Göran Uddholm, jubilat: "Com que soc gran no em podria desplaçar sol en cas d'emergència, per això he vingut", explicava. "No és que senti l'amenaça directament, però és clar que existeix: som molt a prop de Rússia".

Alarma al Bàltic

El 26 de setembre, caces suecs i finlandesos van interceptar avions russos sobre el Bàltic en la seva primera missió conjunta. El desplegament s'inscriu en el nou acord de cooperació d'Alerta de Reacció Ràpida entre tots dos països.

"Sí, se'n parla contínuament. Avions russos que volen a tocar de l'espai aeri suec. Informes de submarins russos, o de l'anomenada flota fantasma russa, que transportava hidrocarburs saltant-se les sancions. L'exèrcit de Suècia es troba en estat d'alerta continu i, a vegades, escorten els avions russos fora de l'espai aeri suec", explica Edenborg.

Aquest escenari s'ha complicat més els últims dies des que Rússia ha percebut que Kaliningrad –recordem-ho, un enclavament rus entre Polònia i Lituània– podria estar en perill. Vladímir Putin va advertir que Moscou podria recórrer a les armes nuclears per defensar-lo.

El portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov, ha deixat clara la doctrina de Moscou: "Kaliningrad és una part inseparable de la Federació Russa, és la nostra regió occidental més important. Seguint la seva pròpia legislació, Rússia garantirà la seguretat de la regió".

El llac de l'OTAN

És clar que l'ingrés de Suècia i Finlàndia a l'OTAN ha canviat la idiosincràsia del Bàltic. Els politòlegs han definit aquesta evolució amb un eslògan que ha fet fortuna: el Bàltic, de mar de pau a llac de l'OTAN. Si observem el mapa, efectivament, el Bàltic és avui una superfície d'aigua envoltada de socis de l'Aliança Atlàntica i Rússia.

Davant de tot plegat, per acabar, preguntem a Edenborg si Suècia preveu realment la possibilitat que Rússia ocupi Gotland.

"Sí, és un dels principals escenaris per als quals l'exèrcit de Suècia s'està entrenant, i té un pla en aquest sentit. De fet, l'objectiu principal de l'ingrés de Suècia a l'OTAN era que l'OTAN vingués al rescat si passa això. Però amb Donald Trump, ves a saber...", conclou l'expert suec en defensa. "En tot cas, significaria que el que avui és un escenari de malson, un escenari hipotètic que centra la discussió de seguretat a Suècia, es convertiria en realitat".