Anar a la navegació principalAnar al contingut
Un resident mira un incendi forestal mentre s'acosta a Trancoso, Portugal ( REUTERS/Pedro Nunes)

Incendiaris o piròmans? Els motius darrere dels incendis provocats

S'han detingut 10 persones des que va començar l'onada d'incendis que afecta el nord-oest d'Espanya i que ja ha cremat 116.000 hectàrees
La periodista Clara Virgili mirant a càmera
Periodista de 3CatInfo
3 min

Mentre continua la lluita contra l'onada d'incendis que afecta el nord-oest d'Espanya i que ja ha cremat unes 116.000 hectàrees, la Guàrdia Civil ha detingut deu persones que podrien estar relacionades amb l'inici dels focs. Des de principis d'estiu s'han efectuat una trentena de detencions.

Una de les que ha transcendit ha estat la detenció d'un bomber d'Àvila que hauria provocat l'incendi de Mombeltrán, que va cremar 2.200 hectàrees, presumptament per motius laborals. El Codi Penal espanyol preveu unes penes d'entre 10 i 20 anys de presó per aquest tipus de delictes.

La piromania és un trastorn mental

Sovint anomenem piròmans aquells que provoquen incendis de forma intencionada, però això és un error. Tal com ha explicat el catedràtic de Psicologia de la Violència de la UB Antonio Andrés Pueyo, a "El suplement d'estiu" de Catalunya Ràdio, generalment els que calen foc de manera intencionada són incendiaris.

Pueyo detalla que en l'àmbit dels incendis forestals, "els piròmans són un grup molt petit", ja que la piromania és un "trastorn mental molt infreqüent".

Són persones que senten fascinació pel foc, una addicció, i provocar un incendi els redueix l'ansietat que tenen.

Es tracta d'una malaltia mental que genera conductes impulsives i fora de control que, com en altres trastorns, els empeny a cometre l'acció i quan ho fan se senten relaxats. Pueyo explica que es tracta d'una patologia crònica que es repeteix en el temps.

Una altra característica dels piròmans és que acostumen a cometre els incendis en entorns domèstics, urbans o sobre propietats. "Això no vol dir que algun dels que provoquin pugui acabar sent forestal, però normalment els que veiem són més limitats i de manera reduïda des del punt de vista criminològic."

El malalt mental no és el principal protagonista dels incendis forestals.

Incendiaris: una satisfacció patològica

El catedràtic de Psicologia de la UB explica que els incendis forestals provocats són "delictes violents", i al darrere, generalment, hi ha persones a qui es coneix com a incendiaris.

Són persones molt conscients, encara que no vol dir que estiguin en una situació emocional equilibrada.

Darrere d'aquest tipus de delictes normalment hi ha intencions econòmiques, de revenja o ganes de voler fer mal als altres. Pueyo explica que "es busca un objectiu i quan s'aconsegueix, d'entrada, s'obté aquesta satisfacció".

És fàcil comprendre el plaer de la revenja, però estem parlant d'una satisfacció patològica.

En altres casos, afirma, "la motivació pot ser la diversió, encara que ens costi molt de comprendre". És el que en criminologia juvenil es coneix com a vandalisme: comportaments desproporcionadament destructius.

També fora del grup de piròmans hi hauria altres trastorns mentals que poden associar-se a la comissió d'incendis. "Persones grans amb trastorns derivats de patologies neurològiques, psicosi o retard mental."

En aquest cas no serien conscients de les conseqüències de les seves accions. Aquestes patologies "són factors de risc, però són minoritaris dins els incendiaris".

Antonio Andrés Pueyo adverteix que "amb el foc es pot perdre el control de manera molt ràpida, i una persona que volia cremar un vehicle acaba cometent un autèntic atemptat, en un sentit ampli de la paraula".