Inventen un equip de busseig perquè les paneroles cíborg puguin viure sota l'aigua
En el camp de la robòtica, fa anys que s'investiga amb insectes cíborg. Equipats amb un dispositiu que els controla, paneroles o escarabats funcionarien com un robot capaç d'entrar en espais minúsculs i donar informació molt útil en rescats de terratrèmols o altres emergències.
Els científics han fet un pas més i han creat un vestit de busseig que permet a les paneroles moure's sota l'aigua. La recerca ha estat publicada a la revista Nature Communications i ha estat un treball conjunt de la Universitat Tecnològica de Nanyang, a Singapur, i la Universitat de Waseda, al Japó.
Amb aquest vestit especial, els insectes poden sobreviure fins a tres hores sota l'aigua o en entorns amb molt poc oxigen.
El funcionament és "com el tanc d'oxigen que utilitzen els bussejadors humans", ha explicat el director de l'estudi, Hirotaka Sato: "Genera oxigen i el subministra directament als forats de respiració de l'insecte, cosa que permet que la panerola cíborg sobrevisqui".
Un insecte terrestre es convertiria així en amfibi, capaç d'actuar en terrenys secs i humits, cosa que permetria "millorar els esforços de recerca i rescat", com destaca Hirotaka Sato:
És important perquè, quan hi ha desastres reals, pot ser difícil accedir a llocs bloquejats per la runa, després de fortes pluges o inundacions.
També assenyala que un avantatge dels insectes cíborg sobre els robots és que, com que es mouen per si sols, no els cal bateria extra. Tot i que són autònoms, es poden controlar a distància a través d'elèctrodes que se li connecten al cervell.
Les proves s'han fet amb paneroles xiuladores o paneroles gegants de Madagascar, que poden fer fins a 7,5 centímetres i no tenen ales.
Com és el vestit submarí
El vestit submarí consta de tres parts: un tanc de generació d'oxigen, una carcassa flexible i quatre tubs de subministrament d'oxigen de silicona. Junts formen un sistema compacte i autònom que impedeix l'entrada d'aigua mentre subministra oxigen directament als espiracles de la panerola.
"Combina una closca impermeable amb un generador químic d'oxigen senzill però fiable", explica Shinjiro Umezu, de la Universitat de Waseda. Els investigadors buscaven un disseny lleuger que no alentís l'insecte:
El principal repte d'enginyeria era construir un sistema que fos prou petit, lleuger i flexible perquè l'insecte el pogués portar i que al mateix temps produís prou oxigen.
El tanc es va imprimir en 3D amb PMMA, una mena de plàstic transparent molt resistent. Es va utilitzar una esponja recoberta amb un catalitzador fet de diòxid de manganès, un compost que es descompon lentament quan s'exposa al peròxid d'hidrogen, que al seu torn crea oxigen.
L'oxigen arriba a través de quatre tubs de silicona que van units als espiracles toràcics de la panerola, uns petits forats que deixen entrar l'aire.
Segons els investigadors, els tubs es poden treure més tard sense fer-li mal ni provocar-li danys.
