Jaume Rigol, l'home que ha fet mil pujades al Matagalls: "Ara sí, ja ho tinc"

L'osonenc Jaume Rigol ha assolit el repte de completar la seva ascensió número 1.000 al Matagalls, l'emblemàtic cim del Montseny de gairebé 1.700 metres. Rigol, de 68 anys i veí de Tona, ha fet l'ascensió acompanyat d'una setantena de persones, entre amics i familiars, que han volgut estar al seu costat en aquest dia tan especial.

Junts han recorregut els més de set quilòmetres que separen Collformic i el cim del Matagalls, amb un desnivell superior als 500 metres, fins que han arribat a la creu del cim.

La culminació d'una dècada

Ara fa 11 anys, el Matagalls li va canviar la vida quan hi va pujar per primera vegada: "Sentia que havia de pujar-hi i em vaig decidir a fer-ho un 31 de desembre, va ser molt especial. Gairebé se'm va fer de nit allà dalt i dues persones em van ajudar a baixar. Després he fet molta més muntanya, però el Matagalls em va obrir les portes", recorda.

Després, sempre va sentir la necessitat de tornar-hi: "Em vaig adonar que pujar-hi sol em permetia parlar amb mi mateix, mirar cap a l'interior. La muntanya cada dia és diferent. No només pel temps, sinó perquè cada dia el meu estat anímic és diferent."

Per Rigol aquesta connexió amb la muntanya va arribar en un moment difícil, després de la pèrdua de la seva mare, un germà i una germana en tot just dos anys: "Vaig notar que em faltava alguna cosa, era una necessitat, i la muntanya és el millor terapeuta, un univers tremend."

"He hagut de lluitar molt en la vida i això m'ha ajudat a sortir-me'n, ha estat clau", explica.

En aquesta dècada d'ascensos al Matagalls, Rigol ha viscut tota mena d'experiències, des de guiar excursionistes desorientats per la boira a assistir un home inconscient que va haver de ser evacuat en helicòpter i operat amb èxit a cor obert.

"Ja ho tinc"

Rigol recorda que el magnetisme del Matagalls es va anar intensificant amb el temps: "En els primers dos anys hi pujava 15 o 20 vegades l'any. Notava que m'anava molt bé i em feia estar en pau amb mi mateix."

I així, l'any 2018 va arribar a l'ascensió número 100; el 2022, a la 500, i l'any passat a la 885. Fins avui, a la que fa mil.

En una entrevista a 3CatInfo, Rigol assegura que l'ha emocionat molt poder complir el repte que s'havia autoimposat: "He sentit emoció, i el que he pensat és: 'Ara sí, ja ho tinc, tu. Ja ho tinc.'"

"I a més, he sentit la sensació de pensar: 'Ostres! Després d'aquesta perseverança, em mereixo això tan bonic que estic vivint en aquest moment. Intenta viure-ho al màxim, no?'"

Rigol, que ha pujat al Matagalls amb sol, amb neu i amb pluja, se sent satisfet amb el número 1.000.

Assegura que ara mateix sumar més ascensions ha deixat de ser una obsessió i que vol gaudir del moment: "Em sento molt satisfet i absolutament reconfortat. No necessito res més després d'haver assolit un repte de mil pujades a un cim i d'haver-ho fet."

Els versos de Verdaguer

Un cop al cim, el grup ha desplegat una pancarta gegant per commemorar la fita. També han dissenyat samarretes commemoratives amb uns versos del poema "La Creu de Catalunya", de Jacint Verdaguer, molt vinculat al Montseny. És un fragment del poema que va dedicar al cim del Matagalls.

"Del castell de Don Jaume en l'alta torre
s'ha enarborat avui aqueix penó;
de son vaixell, que cap maror ensorra;
al cim de l'arbre mestre
brilla la Creu de nostra Redempció."

Rigol, que ara està jubilat, explica que durant quatre dècades l'esport va estar molt present a la seva vida, i que amb el pas dels anys va buscar una disciplina que pogués practicar sol i que li permetés "seguir sent molt canyer" per mantenir-se en forma.

"La muntanya et fa més valent", afirma. I afegeix: "Quan tens una dificultat a la muntanya i la superes, necessites que la propera vegada sigui una mica més forta per preocupar-te. Si superes una situació de boira, vent o fred, et sents més fort per encarar la vida diària, tens menys pors."