El massís de Besiberri, on hi ha l'agulla sud
El massís de Besiberri, on hi ha l'agulla sud (Sostre Metries)

Catalunya guanya oficialment el seu tretzè 3.000 amb l'homologació de l'Agulla Sud de Malavesina

La llista oficial inclou 217 cims d'aquesta altitud als vessants català, aragonès, navarrès i francès del Pirineu
Esteve Soler
3 min

Els caçadors de cims i els apassionats de l'alta muntanya tenen una nova cita obligatòria al Pirineu català.

El catàleg oficial de pics que superen la mítica barrera dels 3.000 metres d'altitud a Catalunya ha crescut de dotze a tretze cims.

Un equip de topògrafs i enginyers del projecte Sostre Metries ha certificat de manera oficial que l'Agulla Sud de Malavesina, situada al massís del Besiberri, a la Vall de Boí (Alta Ribagorça), reuneix tots els requisits científics i orogràfics per rebre aquesta prestigiosa consideració.

Les anàlisis i els mesuraments d'alta precisió duts a terme sobre el terreny han determinat que la muntanya fa exactament 3.012,9 metres d'altitud.

Dos excurssionistes, pujant al nou pic de 3.000 del catàleg català
Dos excursionistes, a la zona del nou pic de 3.000 del catàleg català (Sostre Metries)

Aquesta troballa suposa una fita històrica per a l'excursionisme català, ja que feia dècades que la llista de tresmils del país es mantenia totalment inalterada.

La ciència darrere del cim: no tot és l'altitud

La validació d'un pic com a "tresmil" no depèn exclusivament de la seva cota respecte al nivell del mar.

Tal com recullen els criteris establerts a la dècada dels noranta per la Unió Internacional d'Associacions d'Alpinisme (UIAA) –i que van servir de base per a la famosa llista dels Cazafantasmas, el grup d'experts que va catalogar els cims del Pirineu–, cal complir un requisit indispensable: la prominència.

La prominència és el desnivell que hi ha entre el cim d'una muntanya i el coll o pas més alt que la connecta amb un pic encara més elevat. Perquè una agulla pirinenca sigui considerada un cim independent, ha de tenir una prominència mínima de deu metres respecte al coll més proper.

La zona del massís del Besiberri, on hi ha l'agulla
La zona del massís del Besiberri, on hi ha l'agulla (Sostre Metries)

En el cas de l'Agulla Sud de Malavesina, l'equip de Sostre Metries ha certificat que el pic té onze metres de prominència. Superada aquesta marca per només un metre de diferència, l'agulla ha obtingut automàticament el dret d'entrar en el selecte club dels grans gegants de la serralada.

"Sostre Metries és un grup format per cinc enginyers en topografia; som cinc amics que ens vam conèixer a la facultat i, bàsicament, el que fem a la muntanya és traslladar el nostre bagatge, el nostre coneixement com a professionals de la mesura i l'apliquem a mesurar cims, traslladant així la màxima precisió a dalt de tot de les muntanyes", explica l'enginyer topògraf del grup Sostre Metries David Segura.

Tecnologia de precisió centimètrica

Aquest descobriment ha estat possible gràcies a la campanya de mesuraments del grup Sostre Metries, format per enginyers topògrafs compromesos amb la revisió de la geografia pirinenca.

L'equip treballa sobre el terreny equipat amb receptors de satèl·lit GNSS (Sistema Global de Navegació per Satèl·lit) d'última generació. Aquests aparells de precisió mil·limètrica permeten corregir els petits errors acumulats en els mapes antics, fets fa dècades amb mètodes de triangulació molt menys tecnològics.

Els receptors de satèl·lit GNSS amb què es calcula l'alçada del pic
Els receptors de satèl·lit GNSS amb què es calcula l'altitud del pic (Sostre Metries)

Gràcies a aquesta precisió, no només s'ha pogut fixar l'altitud exacta del nou cim, sinó que també s'ha actualitzat la llista oficial de tresmils de tot el Pirineu (que inclou els vessants català, aragonès, navarrès i francès): s'ha elevat la xifra global fins als 217 cims.

"Està molt bé que al segle XXI encara es descobreixin nous pics a la muntanya", explica l'alpinista i guia d'alta muntanya UIAGM Ferran Latorre, que afegeix que "el nou tresmil, a més, és en una de les zones més maques del Pirineu, la Vall de Boí". "Val la pena recordar, però, que per fer aquestes ascensions s'hi ha d'anar ben preparat", alerta Latorre.

Un catàleg que continua obert

La troballa ha generat un gran entusiasme entre la comunitat d'alpinistes i guies d'alta muntanya, com Latorre. Tanmateix, des de Sostre Metries adverteixen que la llista actual de 217 pics de tot el Pirineu podria no ser la definitiva.

Els experts mantenen sota revisió una vuitantena de pics incerts o dubtosos al llarg de tota la serralada, on l'altitud o la prominència freguen els límits reglamentaris.

El projecte preveu tenir el catàleg topogràfic completament tancat a finals d'aquest any. Fins llavors, els excursionistes ja tenen un nou objectiu on clavar els grampons i gaudir d'una de les vistes més impressionants del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Avui és notícia

Més sobre Alt Pirineu

Mostra-ho tot