El Constitucional ordena al Suprem que apliqui l'amnistia immediatament: el retorn de Puigdemont, més a prop
El Tribunal Constitucional ha obert definitivament la porta aquest dimarts al retorn de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.
En un ple que ha començat a les 10 del matí, els magistrats han aprovat per 7 vots a favor i 5 en contra la sentència que avala l'amnistia pel delicte de malversació. Per tant, els magistrats accepten que el Tribunal Suprem va vulnerar els drets dels exconsellera Dolors Bassa i en conseqüència dels altres líders del procés.
El text és molt contundent contra l'actuació del Tribunal Suprem i la sentència és molt clara: l'amnistia s'ha d'aplicar de manera immediata.
Pocs minuts després de saber-se la decisió , el jutge del Suprem, Pablo Llarena, ha aixecat l'ordre de detenció de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig.
El vot particular dels magistrats conservadors
El tribunal havia d'analitzar aquest dimarts dues ponències favorables a aplicar l'amnistia a la malversació a partir dels recursos d'empara de Jordi Turull i Dolors Bassa, però el conservador José María Macías ha retirat la ponència sobre el recurs de Turull després que la majoria de magistrats rebutgés el seu primer text.
L'altra ponència l'ha redactat el president del tribunal, el magistrat progressista Cándido Conde-Pumpido, i es refereix al cas de Bassa. El tribunal ha aprovat només aquesta última, que és la més contundent a favor d'aplicar l'amnistia, i demana al Suprem que ho faci de manera immediata i preferent. En aquest context, Macías ha optat per retirar el seu text.
La sentència ha tingut un vot particular dels cinc magistrats conservadors que hi han votat en contra. Denuncien que "el Constitucional ha suplantat el Suprem" en "l'apreciació de l'amnistia".
"Amb la sentència assumida majoritàriament pel Ple d'aquest Tribunal s'insisteix en una deriva, accentuada en els últims anys, que distorsiona i perverteix el rol funcional del Tribunal Constitucional, col·locant-lo en una posició que no li correspon dins de l'esquema general del sistema de Justícia al nostre país", assenyalen els magistrats Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, César Tolosa i José María Macías.
També afegeixen que, en la sentència que finalment ha estat aprovada, se li diu al Suprem com l'ha d'interpretar. A banda consideren que certs epítets són "inacceptables" i dels quals es dedueix "una tan lamentable com inassumible animadversió o virulència cap a la Sala Segona del Tribunal Suprem".
El detall de la ponència aprovada és important perquè fixa doctrina i, per tant, és la que haurà d'acabar aplicant el Tribunal Suprem sobre l'expresident Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i la resta d'exconsellers del govern del referèndum de l'1 d'octubre del 2017.
L'advocat de Dolors Bassa, Mariano Bergés, ha assegurat que no troba motius perquè es retardi la resolució del TC i del Suprem i s'ha mostrat esperançat que després que el Tribunal Constitucional avali l'amnistia, la resposta del Suprem no trigarà.
L'expresident Puigdemont ha anunciat que aquest dimarts farà una declaració institucional per valorar la decisió del Tribunal Constitucional.
Què passarà a partir d'ara
Un cop superada la votació d'aquest dimarts, el Constitucional haurà de publicar la sentència definitiva. Qui ja ha mogut fitxa ha estat el jutge instructor Pablo Llarena que ha aixecat l'ordre de detenció de Puigdemont i dels exconsellers Puig i Comín.
Després, el Suprem haurà de redactar les resolucions en què anul·larà els efectes de la condemna als jutjats el 2019 i facilita la tornada de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, després que Llarena hagi aplanat el retorn retirant les ordres de detenció.
A més, aquesta decisió del Constitucional obliga el Tribunal Suprem a revisar i deixar sense efecte les penes d'inhabilitació per Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva.
Puigdemont haurà de decidir quin paper polític juga, amb un retorn que podria arribar en plena campanya o precampanya de les generals.
Toni Comín podria ocupar l'escó d'eurodiputat guanyat a les urnes. I, mentrestant, els dirigents que es van quedar a Catalunya i que van ser jutjats, com Oriol Junqueras, també deixaran d'estar inhabilitats i, per tant, podrien ser candidats a unes eleccions.
Segons la rapidesa de l'aplicació de l'amnistia, tant uns com els altres encara podrien arribar a ser caps de llista de les generals, que Pedro Sánchez ha convocat aquest dilluns per al 29 de novembre.
La legislatura que va començar amb la llei d'amnistia haurà acabat, doncs, amb la culminació d'aquesta llei.
Com hem arribat fins aquí
Els resultats de les eleccions generals del 2023 van fer que Pedro Sánchez necessités tots els partits, fora de PP i Vox, per seguir a La Moncloa. Això incloïa els independentistes i implicava fer concessions. La principal va ser l'amnistia.
El PSOE sempre s'hi havia negat, però la va acabar acceptant. "Fem de la necessitat virtut", va dir Sánchez en aquell moment. I la llei es va acabar aprovant el 30 de maig del 2024 i va entrar en vigor 12 dies després, enmig de sonores protestes al carrer de la dreta i de l'extrema dreta espanyoles.
Fins ara el Tribunal Suprem sempre ha rebutjat aplicar l'amnistia a Carles Puigdemont i els consellers del seu govern, amb l'argument que la malversació de diners públics no és amnistiable, perquè els dirigents independentistes van treure'n benefici personal.
A partir del setembre del 2024, els afectats van començar a presentar recursos a aquesta decisió, però els magistrats del Suprem els van rebutjar tots.
El següent pas va ser recórrer al Tribunal Constitucional, l'octubre del 2024. Aquest tribunal va admetre a tràmit els recursos un any més tard i va assegurar que tenien una "especial transcendència constitucional".
Aquest juliol, mentre no arribava la decisió del Constitucional, es va pronunciar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que va afirmar que la llei és compatible amb el dret de la UE.
Això esvaïa el camí perquè, ara sí, el Constitucional avali l'aplicació de l'amnistia i ordeni al Suprem aplicar la decisió que ha de posar el punt final a aquest periple.
