La llei del pèndol a les vinyes: de falta de raïm a haver-ne de llençar perquè n'hi ha massa
Les vinyes del Penedès aquest any estan plenes de verd i de raïm amb molt bona salut. S'han pogut evitar la sequera i les plagues, però ha aparegut un altre perill, la falta de compradors per a totes aquestes tones de raïm.
El viticultor Jaume Domènech, a la seva finca de Sant Martí Sarroca, vigila amb un ull que el fruit no es malmeti en aquest tram final de creixement, mentre que amb l'altre està atent a les comandes, perquè no s'esfumin.
La realitat s'imposa, ell i la resta de pagesos de la vinya tenen clar que una part d'aquest raïm no té comprador:
Hi ha cellers que fan reduccions, jo em trobo amb un client que m'ha fet una reducció d'un 30%.
Domènech explica que els percentatges varien en funció del tipus de raïm perquè "hi ha varietats que interessen més que d'altres". Però assegura que tot plegat és un "maldecap molt important" per als viticultors, a les portes de la verema.
El consumidor ja no està interessat en els vins de molta graduació. Cada vegada es busca més rebaixar el grau alcohòlic. "Creiem que és important que es pugui baixar fins a 7 o 8 graus i els enòlegs diuen que en pot sortir un bon producte. Això, a més, podria agafar una part important d'aquest raïm que sobra", explica.
Domènech també considera que seria "interessant" tenir una planta de most concentrat al territori perquè en lloc d'afegir sucres per fer la segona fermentació del cava, es podria fer amb most concentrat. "Aniria bé perquè necessitaríem 25 o 30 milions de quilos de raïm per a fer aquest concentrat", assegura.
Els pagesos plantegen arrencar vinyes
Un altre viticultor de llarg recorregut, Josep Marrugat, d'Unió de Pagesos, es lamenta de la concatenació de circumstàncies adverses dels últims anys.
"Des de la plaga del fong míldiu del 2020, estem posant recursos, pedaços i més. Per això ara diem d'afrontar una arrencada de vinya, perquè ja no se'ns acut res més", expressa Marrugat, que assegura que han aplicat "ajudes de tota mena" per donar estabilitat al sector, però no ha funcionat. "Tot té el seu límit", lamenta.
Unió de Pagesos ha demanat formalment a les administracions que es permeti arrencar ceps: "Hauria de rondar entre el 15% i el 20% de la superfície, unes 6.000 o 7.000 hectàrees a tot Catalunya".
Com s'ha arribat a aquesta situació? Ell ho té clar, i ho atribueix a un canvi social, amb un consum més esporàdic de vi i cava. Afirma que el vi del porró "ja no existeix", i si no hi ha consum diari "sobren la meitat de vinyes, i això no ho recuperarem".
Les cooperatives estan al límit
A les cooperatives de vi ja no saben què fer perquè se'ls acumula el vi d'anys anteriors i ara s'hi afegirà el nou vi del premsat del raïm que a finals d'estiu portaran els pagesos associats a la cooperativa. Joan Josep Raventós, responsable del vi i el cava de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), expressa el neguit que senten.
"Tenim excedents perquè no ens retiren el vi que hi ha als nostres cellers i els elaboradors i els distribuïdors són els que es queixen que han caigut les vendes i no poden col·locar el vi al mercat", assegura.
Què passarà ara? Que ja tenim els cellers plens i no sabem ni on posar-lo.
El fet que els joves beguin menys alcohol, les prohibicions relacionades amb la conducció, dietes alimentàries que exclouen el vi o l'auge de l'esport han fet que, segons Raventós, es consumeixi menys vi a escala mundial.
Hi afegeix també l'impacte dels aranzels dels Estats Units i el canvi climàtic, una suma de factors que "contribueix al desànim i que fa que no hi hagi relleu generacional". La conclusió de tot plegat és un panorama ben negre: "Tot condueix a la desaparició de moltes explotacions en un termini de 10 anys".
La visió dels cellers
Com que és una cadena, els viticultors pateixen perquè els elaboradors, els cellers, pateixen. Al celler Sumarroca, entre Sant Sadurni i Gelida, estan obrint nous mercats per donar sortida als seus vins i caves.
El seu director general, Joaquim Tosas, que és president d'Aecava, hi veu una problema generalitzat: "Costa molt vendre, hem tingut unes inflacions molt grans i els marges ha caigut aquests últims anys".
"Un pot anar assumint uns increments de costos raonables, però si tens un increment de cost del 20%, no pots traspassar-ho al preu de venda final perquè no vendríem ni una ampolla. I tot això està passant a gran velocitat, en tres o quatre anys", explica Tosas.
I encara s'arrosseguen els efectes de la sequera, que va rebaixar la producció de vi blanc un 30% i va afavorir la competència. Per entendre-ho, Tosas posa com a exemple: "Si produíem X ampolles però hem hagut de reduir un 30% de raïm, les botigues i restaurants han hagut d'anar a buscar productes d'altres zones com Rías Baixas o Rueda."
Tosas no vol caure en el pessimisme perquè creu que encara s'està consumint molt vi al món, i que "si França, Itàlia i els Estats Units van arrencant vinyes, encara ens faran més competitius a nosaltres, perquè trauran oferta del mercat."
La clau, segons diu, és buscar nous moments de consum, noves propostes de valor i nous mercats com el Brasil, que continuen creixent molt. Considera que hi ha moltes oportunitats al món, i esmenta el cas de l'Índia, que creu que s'ha de treballar molt fort.
Totes aquestes visions del sector coincideixen que no es pot girar l'esquena a les noves tendències, que va cap als vins frescos de poca graduació i a productes de moda com la cocteleria.
