Marlaska treu pit després de la cimera de la UE: "S'ha reconegut la resposta eficaç d'Espanya a Ceuta"
El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska ha reivindicat la gestió del govern espanyol en la crisi migratòria a Ceuta i s'ha mostrat satisfet pel resultat de la reunió d'urgència de ministres de l'Interior europeus per abordar aquesta qüestió.
Malgrat les crítiques inicials de la majoria de països europeus, Marlaska ha assegurat que la trobada s'ha desenvolupat en un to "absolutament constructiu" i ha afirmat que s'ha reconegut la "resposta eficaç i immediata de les autoritats espanyoles" a Ceuta.
El titular de l'Interior assegura que tot el bloc sense excepcions ha fet costat a Espanya i han deixat de banda les crítiques dels últims dies. "Tothom ho ha posat en valor", ha insistit.
Podem sentir-nos absolutament satisfets, perquè no hi ha hagut cap intervenció contrària [a l'actuació d'Espanya], sinó de suport i reconeixement a l'eficàcia i la feina feta.
El ministre espanyol, que ha qualificat la cimera de "necessària", també ha refermat el seu compromís amb el control de la frontera sud d'Europa i amb la lluita contra la immigració irregular.
I ha lloat la col·laboració amb el Regne del Marroc, amb qui assegura que han treballat de manera "ferma" per "evitar qualsevol tragèdia humana i qualsevol violació de les fronteres espanyoles".
Abans de la cimera, la cohesió dins el bloc s'havia tensionat després que alguns governs comunitaris, com Itàlia, optessin per suspendre durant un mes l'acord Schengen de lliure circulació de persones amb Espanya, amb controls de passatgers en ports i aeroports. Una decisió que va tenir el suport explícit d'altres països, com Dinamarca –que també va demanar restriccions– o Finlàndia –que va denunciar que Espanya havia "fracassat completament a protegir la frontera exterior de l'àrea Schengen"–.
Ja han retornat 70.000 de les 72.000 persones que van entrar a Ceuta
El ministre Grande-Marlaska ha assegurat que aquest dimarts ja havien tornat al Marroc 70.000 de les 72.000 persones que van entrar a Ceuta la setmana passada.
El responsable de l'Interior també ha assegurat que, pel que fa a la resta de persones que encara són dins l'enclavament, s'estudiarà cas per cas, per tal de retornar aquells que no tinguin dret a quedar-se a Espanya.
D'altra banda, la Delegació del Govern a Ceuta assegura que en l'entrada multitudinària han mort pel cap baix 75 persones, xifra que ha actualitzat a l'alça després que s'hagin pogut recuperar en les últimes hores tres nous cadàvers al mar.
Els agents de la Guàrdia Civil continuen rastrejant la zona fronterera del Tarajal, on creuen que podrien aparèixer altres cossos de víctimes.
En paral·lel, el govern espanyol ha anunciat que col·locarà també tanques frontereres marítimes a Melilla, tal com ja va fer a Ceuta. Es tracta d'"elements de contenció" al mar, segons ha explicat la Delegació del Govern a Melilla, que actuarien com una mena de "barrera flotant".
Aquesta nova eina permetria fer les devolucions en calent sense incomplir la sentència del Suprem. El dictamen de l'alt tribunal no permet fer expulsions en frontera de persones que hagin entrat per mar, en considerar que no han traspassat cap "barrera física". Una decisió que ha generat polèmica i que diverses veus consideren que ha provocat un "efecte crida" i ha estat el desencadenant de l'entrada multitudinària de la setmana passada.
Marlaska evita assenyalar el Marroc i nega l'avís del CNI
En la seva compareixença, el ministre de l'Interior ha insistit que el govern espanyol no va rebre cap avís del Centre Nacional d'Intel·ligència sobre una possible entrada multitudinària de persones, com la que va tenir lloc a Ceuta la setmana passada.
Marlaska ha recalcat que "si hagués existit un avís" d'una situació similar a la del 2021, quan van entrar a l'enclavament espanyol unes 8.000 persones, "hauria arribat a les més altes instàncies, i això no va passar".
En relació amb aquest fet, el govern espanyol ha anunciat el cessament d'una alta funcionària del Departament de Seguretat Nacional. La treballadora era l'encarregada de la pàgina web del DSN, que divendres va publicar informació de l'entrada multitudinària a Ceuta hores abans que les dades es fessin públiques per canals oficials.
El govern justifica la destitució per la "pèrdua de confiança" després que la treballadora publiqués informació "no verificada" sobre uns fets molt sensibles. La web del DSN va ser la primera a comunicar divendres al matí que 49.000 persones havien entrat a Ceuta en un sol dia. Hores després, el Ministeri de l'Interior va publicar el balanç oficial, que es va situar en 50.000 entrades.
En ser preguntat sobre si el Marroc tenia informació sobre una possible entrada massiva a Ceuta, el ministre de l'Interior ha esquivat atribuir responsabilitats a Rabat i ha culpat a les "màfies" per la situació i el drama humanitari viscut a l'enclavament els últims dies.
Les morts [a Ceuta] són conseqüència de les màfies que trafiquen amb éssers humans, amb els més vulnerables, i a qui la vida d'aquestes persones no els importa gens.
Per això, ha insistit que és "important" que les polítiques migratòries comunitàries se centrin a "desarticular i desmantellar aquestes xarxes".
La UE se solidaritza amb Espanya i demana reforçar la prevenció
De la reunió en surt una declaració que confirma que els socis de la Unió, per damunt dels retrets, prioritzen continuar treballant junts. Els ministres de l'Interior dels països de la Unió Europea han expressat la seva "ferma solidaritat" amb Espanya després de la crisi migratòria a Ceuta i destaquen la necessitat de "seguir lluitant sense descans" contra les "xarxes de tràfic de persones".
El comissari europeu d'Afers Interns i Migració, Magnus Brunner, ha assegurat que "l'espai Schengen s'ha preservat" i considera que això ha estat possible gràcies a la "cooperació sostinguda entre Espanya, el Marroc i la Comissió durant els darrers dies".
Europa ha superat clarament aquesta prova. La gent no ha aconseguit entrar a l'espai Schengen i la seguretat a la frontera es va resoldre ràpidament. La clau ara és que la Unió Europea actuï de manera unida.
En un comunicat difós pel Consell Europeu, els ministres del bloc també recalquen la necessitat de "forjar aliances sòlides amb països tercers" i adoptar mesures per millorar la prevenció per evitar que es puguin tornar a repetir situacions similars en el futur.
Entre d'altres, destaquen l'impuls i el desenvolupament de "sistemes d'alerta primerenca", reforçar la "intel·ligència prèvia" o el "monitoreig de les xarxes socials".
En aquest sentit, Irlanda –que ocupa la presidència rotatòria del Consell–, ha afirmat que la UE està "preparada per donar suport" a Espanya i reforçar el control de la frontera exterior europea. D'entre les reaccions posteriors a la trobada, també destaca la resposta de Dinamarca, un dels països que havia carregat més durament contra Espanya i que s'ha mostrat "molt satisfeta" pel contingut de la reunió i pel fet que "nombrosos migrants ja hagin tornat al Marroc".
Marlaska confia que Itàlia aixequi els controls
Fernando Grande-Marlaska també s'ha referit a les crítiques dels últims dies per part d'Itàlia i s'ha mostrat confiat que aquest país aixequi "al més aviat possible" els controls en fronteres aèries i marítimes en els trajectes provinents d'Espanya.
El ministre de l'Interior considera que els controls italians li semblen "absolutament innecessaris i desproporcionats" i ha recordat que Espanya ha rebut "moviments secundaris" d'immigrants "que venen de l'est" i no per aquest motiu ha decidit implantar controls a les fronteres.
Marlaska assegura que el seu homòleg, Antonio Tajani, li ha traslladat el "reconeixement a la feina feta" a Ceuta, però no li ha comunicat explícitament que aixecaran els controls aleatoris en ports i aeroports, amb relació a la suspensió de l'acord Schengen amb Espanya aquest dissabte.
Itàlia és un dels governs que han atacat més durament l'executiu espanyol pels fets de Ceuta. El ministre d'Exteriors italià, Antonio Tajani, va acusar el gabinet de Pedro Sánchez d'incentivar "el tràfic de persones" i va vincular la crisi migratòria a Ceuta amb la política de regularització d'estrangers.
La primera ministra, Giorgia Meloni, ha defensat la carta signada pels 22 i assegura que "la defensa de les fronteres exteriors és una responsabilitat comuna". I ha tret pit del fet que la majoria de socis europeus s'hagin sumat a la seva iniciativa. Considera que demostra que "la línia que sosté Itàlia des de fa temps" –una de les més radicals en matèria migratòria– "la comparteixen avui un nombre cada vegada més gran de nacions europees".
La carta dels 22: el precedent que havia desencadenat la cimera
Bona part dels governs europeus havien expressat la seva preocupació per les imatges a la frontera amb Ceuta i havien criticat el govern espanyol acusant-lo d'haver fallat en el control de la frontera exterior.
En la carta dirigida a la cúpula de la Unió Europea, els 22 països signants reclamaven una "resposta immediata i coordinada" i es mostren decidits a "impedir que els traficants de persones posin en entredit la integritat de les fronteres exteriors" de la Unió Europea.
Els dirigents signants consideren "especialment perillós" que es pugui estendre la idea que l'entrada "il·legal" pugui convertir-se en una "estada legal". I apunten que la sentència del Tribunal Suprem espanyol respecte a les devolucions en calent s'ha fet servir per "desencadenar aquest atac" i abusar del "sistema de migració i asil" espanyol.
El text, promogut pels primers ministres d'Itàlia i Dinamarca, també el signen els mandataris d'Àustria, Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, Eslovàquia, Estònia, Finlàndia, Grècia, Hongria, Lituània, Letònia, Malta, els Països Baixos, Polònia, la República Txeca, Romania, Suècia i Xipre.
La migració, una qüestió sensible en any electoral
L'alta adhesió de firmants a la carta conjunta s'explica també pel color polític majoritari als executius europeus. Gairebé tots els països signants estan governats per la dreta o l'extrema dreta i aprofiten per carregar contra les polítiques migratòries i socials del govern espanyol, un dels pocs socialdemòcrates.
El director del Cidob, Pol Morillas, apunta que la crisi migratòria a Ceuta ha contribuït a reforçar la "dinàmica de confrontació interna" que actualment promouen molts governs europeus de dretes, favorables a polítiques restrictives cap a la immigració.
En aquest sentit, apunta que la crisi arriba en un any "electoralment intens", amb comicis a l'horitzó en grans països del bloc com Itàlia, Polònia, Espanya i França.
La qüestió migratòria és una qüestió altament polititzable i polaritzant. Aquesta reacció respon més a situacions internes, de política domèstica, que no a política europea.
I avisa que molts països europeus governats per la dreta o l'extrema dreta són reticents a proposar "solucions europees conjuntes" en matèria migratòria i tampoc els interessa reforçar l'agència europea Frontex. "Hi ha un creixement de forces que el que volen és anar desballestant tots els mecanismes comuns europeus", afirma.
Es tracta d'una postura contrària a la que havia plantejat Espanya, que dissabte va exigir "reciprocitat" als seus socis europeus. En aquest sentit, Morillas destaca que el més important serà veure "com surten d'aquesta reunió". I si els ministres dels 27 aconsegueixen enviar el missatge que Europa està unida en aquests tipus de crisis.
