"La vall dels dinosaures": descobertes milers de petjades a les Dolomites italianes
Al parc nacional de l'Stelvio, a les Dolomites italianes, s'ha descobert el que ja s'ha començat a anomenar com la "vall dels dinosaures".
Està formada per milers de petjades fòssils estampades a les parets verticals inaccessibles de la muntanya pels anomenats prosauròpodes, dinosaures herbívors de coll llarg que van poblar aquesta zona de la terra fa 210 milions d'anys, en el període del triàsic tardà.
El descobriment es va produir de manera fortuïta quan el fotògraf de natura Elio Della Ferrara, mentre estava fent fotos de cérvols i voltors, va topar amb una paret vertical plena de petjades, algunes de les quals de 40 centímetres de diàmetre i amb clares empremtes de dits i urpes deixades per grans animals del passat.
En adonar-se de la peculiaritat de les petjades, el fotògraf es va posar en contacte amb el paleontòleg Cristiano Dal Sasso, del Museu d'Història Natural de Milà, que immediatament va posar en marxa una recerca.
Un descobriment excepcional
"Es tracta d'un dels jaciments de petjades fòssils del triàsic més importants del món", assegura Dal Sasso basant-se en les anàlisis elaborades pel Museu d'Història Natural de Milà, en col·laboració amb el MUSE de Trento i el Departament de Ciències de la Terra Ardito Desio de la Universitat de Milà.
De moment només s'ha anunciat el descobriment, però pròximament es publicaran estudis científics detallats per aprofundir en la importància de l'extraordinària troballa.
"És un descobriment excepcional perquè hi ha milers de petjades, no només unes quantes." L'altíssima densitat de petjades, de fins a quatre a sis per metre quadrat, és poc comuna i demostraria que els dinosaures transitaven per aquesta zona en grans ramats", explica Dal Sasso.
El paleontòleg detalla amb entusiasme que un altre factor de l'increïble descobriment és la varietat en la grandària de les petjades, perquè també n'hi ha d'exemplars joves, que són més petites, la qual cosa augmenta la densitat.
Cinc quilòmetres de jaciment fòssil
Un altre aspecte destacat és "l'extensió espacial del jaciment fòssil, ja que al llarg de 5 quilòmetres, hi ha uns 30 afloraments, i en només un d'aquests afloraments hi ha entre 1.500 i 2.000 petjades".
Es tindrà una imatge més completa de la dimensió d'aquesta "vall dels dinosaures" quan s'aconsegueixi mapar tota la zona amb drons, ja que es troba en cotes molt elevades, d'entre 2.400 i 1.800 metres d'altura.
Això no impedeix que, a hores d'ara, ja es pugui dir que aquesta és una de les zones de petjades de dinosaures més riques i extenses del món, almenys dins del període triàsic.
Tot i que es necessitaran anys de recerques, Dal Sasso assegura que les primeres dades aporten informació rellevant, ja que s'han trobat petjades de prosauròpodes, ancestres dels famosos brontosaures juràssics, perquè aquests del triàsic tardà, com els plateosaures i altres gèneres, "també tenen colls molt allargats i això ens diu més sobre el seu comportament".
"Caminaven junts fins i tot amb les cries, perquè també podem veure les petjades dels exemplars més petits, i tenien certs comportaments, ja que en un cert punt s'aturaven i s'agrupaven. Per què s'agrupaven? No ho sabem, però podem veure-ho en les petjades. Haurem d'esbrinar-ho, intentar comprendre-ho en el futur", afegeix Dal Sasso.
Petjades molt antigues
Les petjades que ara s'han trobat en parets verticals es van imprimir quan els sediments encara estaven tous i saturats d'aigua en les àmplies planes mareals que envoltaven l'oceà Tetis, segons explica Fabio Massimo Petti, iconòleg del MUSE, en un comunicat sobre la troballa.
"La plasticitat d'aquests finíssims fangs calcaris, ara convertits en roca, ha permès a vegades conservar detalls anatòmics de les potes realment notables, com les petjades dels dits i fins i tot de les urpes", afegeix.
Els experts esperen amb ganes que arribi l'estiu per si sota la neu actual s'hi oculten més troballes. De moment, però, ja estan convençuts que la zona serà "un meravellós laboratori a l'aire lliure on poder treballar i investigar durant anys," conclou Petti.
