La veu dels estudiants: "Estem pagant les conseqüències de les males condicions laborals del professorat"
La tertúlia de joves de "L'ofici d'educar" tanca temporada posant sobre la taula alguns dels temes que han ocupat els informatius en la recta final del curs escolar: les vagues del sector educatiu, la proposta d'incorporar mossos a escoles i instituts, i l'ús de la intel·ligència artificial entre els estudiants.
L'última tertúlia de Joves PRO, amb la participació de set alumnes de 4t d'ESO i batxillerat, també aborda temes de fons, com ara la fe i les incerteses i angoixes que els provoca pensar en el seu futur.
L'olla a pressió de l'escola
El neguit de la Laura Díaz, de 2n de batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferrater, a la Selva del Camp, és la crisi educativa. Creu que "la falta de recursos materials i humans, les desigualtats socials i l'excés de feina del professorat, dificulten atendre bé l'alumnat i afecten la qualitat de l'ensenyament".
Els estudiants estem pagant les conseqüències de les males condicions laborals del professorat.
La Laura té clar que els docents lluiten per ells, però diu que també ho fan per millorar les condicions dels alumnes a l'aula. I és per això, diu, que se'ls ha de fer costat.
Dit això, reconeix que "les vagues també han tingut conseqüències, sobretot per als de 2n de batxillerat, ja que en moltes assignatures no s'ha pogut acabar el temari i ho hem hagut d'aprendre pel nostre compte perquè entrava tot a la selectivitat".
Els Mossos no són la solució
Sobre el pla pilot per incorporar mossos de paisà a les escoles i instituts, tots estan d'acord que no és una bona idea. La Laura Díaz creu que desacredita la figura del professor, com si no fos capaç de posar pau a l'aula, diu. I afegeix que "no té sentit destinar uns diners als mossos que caldrien per contractar vetlladores o psicopedagogs."
El Nil Alberdi Alsinet, de 1r de batxillerat al mateix institut, se sentiria incòmode sabent que hi ha mossos de paisà al centre preparats per detenir el que faci una malifeta. I el Roger Llobet Ricol, que fa 1r de batxillerat a l'Institut de Vilafant, a l'Alt Empordà, la clau és retornar l'autoritat als professors. És del mateix parer l'Asier Àlvarez, estudiant de 2n de batxillerat a l'Institut Josep Tapiró de Reus:
Posar mossos a l'Institut és violent i no és coherent ni adequat per al sistema educatiu. L'autoritat ha de ser dels docents, que estan a prop i connecten més amb els alumnes.
Pel Roc Ferran Flores, de 1r de batxillerat de l'Institut Joan Puig i Ferrater, més que vigilar els alumnes, s'ha de vetllar perquè els professors facin bé la seva feina.
I la Laura, més que policies a les aules, proposa –amb ironia– posar professors a les comissaries. Finalment, el Martí Quelart, de 4t d'ESO de l'Institut Vilafranca 2, creu que és el sistema educatiu el que s'hauria d'adaptar als alumnes i no a l'inrevés, com passa ara: "És per aquest motiu que hi ha tant fracàs escolar, els alumnes no poden treure tot el seu rendiment i potencial per aconseguir els resultats desitjats i accedir als estudis que voldrien."
La IA els capgira la vida
Les últimes dades apunten que el 92% dels joves fan servir la intel·ligència artificial i alguns reconeixen que sense el ChatGPT no s'haurien graduat.
Els joves tertulians de "L'ofici d'educar" reconeixen majoritàriament que fan servir la IA per als estudis perquè és una eina molt útil. Sense anar més lluny, la Rita Cuadrado Batlle, de 2n de batxillerat a l'Escola d'Art de Vic, explica que la IA l'ha ajudat moltíssim a estudiar, fer esquemes i preguntes de cara a la selectivitat.
Al seu costat, l'Asier Álvarez diu que "els professors preparen els treballs amb ChatGPT i si tens un volum de feina gegant, tu també ho fas; i alguns professors t'inciten a fer-la servir, però ens han d'ensenyar com fer-ho".
Hi està d'acord el Roger Llobet, que reconeix que gràcies a la IA estalvia temps, però afegeix que també s'ha de saber quan no s'ha de fer servir per adquirir coneixements.
Conscients dels perills de la IA
Pel Roc Ferran, s'ha d'evitar que la IA substitueixi les interaccions humanes i culturals i, per això, quan li fa preguntes, no li dona les gràcies, perquè no oblidi que és una màquina.
Per contra, la Rita Cuadrado explica que el seu pare li aconsella que tracti bé la IA per si algun dia les màquines es revolucionen en contra nostra. També reconeix que quan tots els seus amics dormen, ella recorre a la intel·ligència artificial per fer-li confidències i demanar-li consells. El Roger Llobet sentencia:
És perillós si s'entén la IA com una persona de veritat, un professional, un psicòleg.
Tots, però, coincideixen que un dels perills de la IA és que et diu el que tu vols sentir, i és especialment perillosa per a aquells que passen moments complicats, com les ideacions suïcides.
Agradar o agredir: el poder de les xarxes
Un terç dels adolescents i joves d'entre 15 i 29 anys admet haver estat agressor a les xarxes. Es normalitzen les agressions a les xarxes entre els joves, reconeix el Roger, que assegura que hi ha coses que es diuen per xarxes que no es dirien a la cara.
En aquest punt, l'Asier ens comparteix la seva experiència: "L'assetjament escolar que patia al centre durant la pandèmia es va traslladar a les xarxes".
Amb les xarxes socials, si ara sorgís un nou Hitler a Europa seria imparable.
No som conscients de totes les ideologies que ens empassem per xarxes, afegeix l'Asier, i la Rita creu que no tenim clars els límits entre la broma i la violència digital.
Tampoc està permès ser lleig a les xarxes, atrapats pels cànons de bellesa, lamenta la Laura. El Nil ho comparteix i afegeix: "Selecciono molt les fotos i els paisatges perquè quan et compares amb el que surt a xarxes, et pots sentir petit o inferior."
Creuen en Déu?
La recent visita del papa Lleó XIV a Catalunya també ha donat peu a abordar què en pensen de la religió, els més joves. El Nil explica que al seu voltant cada vegada hi ha més nois i noies que es tornen gairebé fanàtics de la religió i d'anar a missa:
De sobte fan catequesi o volen fer la comunió. Està de moda seguir Déu i fer-ho tot per agradar a Déu, també a xarxes.
El Martí i l'Asier diuen que no són creients, i el Roc es declara directament ateu. El Roger, en canvi, confia que hi ha alguna cosa superior a què agafar-te quan hi ha un moment de debilitat i que t'ajuda a anar endavant.
La Laura tampoc és creient, ni tampoc la Rita, tot i que ella tampoc no nega l'existència d'alguna cosa superior.
Fer-se rics de pressa
Sobre el futur, el Roc explica que té companys de 1r de batxillerat que ja han intentat emprendre i han fracassat perquè pensen que es faran rics ràpidament.
Hi ha la ficció que si t'esforces molt et faràs ric i famós, però són casos molt excepcionals.
Admet que ell va intentar comprar un producte i vendre'l més car, "però em vaig adonar que només era per guanyar diners, no donava cap servei i que això no em faria ric."
Al Roger, de família d'emprenedors, el preocupa que no es regulin prou les importacions xineses al sector del motor, pioner a Catalunya i al món, i que algunes empreses s'hagin de dedicar a la indústria armamentística: "Agricultors i empresaris han de competir amb països amb polítiques menys restrictives que el nostre. Tinc amics, fills d'empresaris, que a casa seva han hagut de tancar."
De camí a l'edat adulta
L'auge de l'extrema dreta i els discursos d'odi, la fragilitat de la democràcia i el perill de tornar a caure en una dictadura són alguns dels neguits de l'Asier, que lamenta que molts joves sembla que estiguin adormits davant de tot això:
El sistema educatiu ens fa subordinats i sense pensament crític, i les xarxes socials homogeneïtzen el pensament sota els dictats dels influencers, que ens diuen què està bé i malament.
Al Roc no el satisfà que els menors de 18 anys estiguin exclosos de votar i assegura que això alimenta el desinterès per la política i els problemes socials.
Abans de la majoria d'edat, des de baix i des del carrer, també es poden canviar les coses, assegura la Laura, i la Rita reivindica més capacitat dels joves per incidir en la política.
El Nil es queixa que els partits polítics decideixen sense tenir en compte el poble, i per l'Asier la frontera dels 18 té sentit perquè és quan els joves s'emancipen de la influència dels pares i voten amb llibertat.
