"És un regal": la passió per veure el papa compartida per joves i grans catòlics
Aconseguir entrades per a la vigília que farà el papa Lleó XIV a l'Estadi Olímpic ha estat tot un repte per als centenars de joves del monestir de Sant Cugat.
Un dels mossens, Àlex Serra, explica que, dies abans, els joves que volien anar a Montjuïc van omplir un formulari amb les seves dades, per tenir-ho tot a punt quan s'obrissin les inscripcions.
"Més de 50 voluntaris estaven preparats per apuntar la gent, connectats amb mòbils, tauletes, ordinadors...", explica el mossèn.
Però la demanda va ser molt més gran que l'oferta i no van poder agafar totes les entrades que volien. "Necessitàvem 550 entrades i només en vam aconseguir 42", lamenta. La pàgina se'ls va bloquejar de seguida, però han continuat insistint i finalment tenen entrades per a pràcticament tothom que en volia.
Un esdeveniment que va més enllà de veure el papa
Per aquests joves la visita és molt més que una oportunitat per veure de prop el pontífex. També és una ocasió, diuen, per trobar-se amb altres creients de la seva edat.
En Miquel Feliu assistirà a la vigília de Montjuïc. Té 23 anys i considera aquesta visita del papa un regal. Celebra que vingui a Barcelona només un any després de començar el seu pontificat: "Costa que les parròquies ens veiem entre nosaltres, i serà un dia per trobar-nos".
Per Feliu, la trobada "és un motiu d'esperança" perquè creu que servirà per demostrar que sí que existeixen joves vinculats a l'Església.
"Hi ha moltíssima gent jove que creu en Déu i que té moltes ganes de gaudir de la trobada amb el sant pare", afegeix Serra.
Un "oasi de fe" creixent
Cada setmana, el monestir de Sant Cugat acull activitats que reuneixen centenars de joves.
Mossèn Serra reconeix que la realitat de Sant Cugat és poc habitual a Catalunya. "Sant Cugat és un oasi de fe. Aquí estem acostumats que hi hagi molts joves i moltes famílies", explica.
Fan trobades de pregària, sessions de formació, i sopars i activitats lúdiques que han anat consolidant una comunitat cada vegada més nombrosa.
Serra, que és també el delegat dels joves, assegura que han notat un canvi en el perfil dels joves creients.
Abans la gent venia per tradició familiar. Ara qui ve ve perquè vol.
Explica que els joves s'acosten a la parròquia buscant referents, espais de comunitat i un lloc on se sentin acollits.
Un exemple és l'Anna Roca. Té 25 anys i relata que va arribar al monestir en una etapa personal complicada, en què se sentia desorientada i buscava un entorn "on poder ser ella mateixa".
Durant mesos va participar sola a les activitats fins que va començar a conèixer altres joves i, fins i tot, s'ha acabat implicant en l'organització:
Ara venir al monestir és com venir a casa. És venir a un lloc on estàs bé i on no cal que fingeixis res.
Una fe que també es comparteix a les xarxes
En el cas de Miquel Feliu, la fe es va convertir en un suport fonamental després que li diagnostiquessin una malaltia greu als 17 anys.
La fe m'estava ajudant a viure-ho amb alegria, amb esperança, amb pau.
Amb aquest objectiu va començar a compartir continguts a les xarxes socials, on acumula milers de seguidors al seu compte @viviendoconewing.
El seu missatge, explica, és que les dificultats no desapareixen, però que es poden afrontar d'una altra manera.
"No és que jo sigui una persona excepcional. És la fe, la que m'ha ajudat a viure això d'una manera excepcional", resumeix.
Tots busquem aquest moment de tenir el papa a prop.
Una altra manera de viure-ho
A la parròquia de Sant Joaquim de Santa Coloma de Gramenet la realitat és molt diferent.
Aquí la majoria de fidels són persones grans i les limitacions de mobilitat han acabat condicionant els plans per assistir als actes multitudinaris.
Havien omplert un autocar per anar a Montjuïc, però la logística final ho va fer inviable. "Quan van dir que no podia pujar a l'estadi i que ens havia de deixar a baix, ho vam deixar estar", explica la Maria Massot.
Maria Rosa Moliner també s'hi havia apuntat. Explica que li sap greu la cancel·lació perquè li hauria fet il·lusió "veure'l al natural", però finalment ho seguirà des de casa o des de la parròquia.
Preparar la visita des de la parròquia
Tot i això, ningú parla de resignació. Al contrari. La visita del pontífex s'ha convertit en el centre de la vida comunitària de les últimes setmanes.
Han fet murals, han decorat finestres, han preparat pancartes i han omplert la parròquia de missatges vinculats a l'esperança i a la pau.
"Totes estem molt emocionades, totes, i estem molt contentes", assegura Massot. María Jesús Montesinos, també diu que "ho han fet amb molta il·lusió".
Però si hi ha un element que ha marcat aquestes setmanes la parròquia és l'himne oficial de la visita.
"Posem la música de fons, anem llegint la lletra a les pantalles i la cantem. La majoria de la gent ja la sap", explica Montesinos.
Amb l'ajuda de voluntaris de Càritas, s'han après una coreografia que interpreten durant les trobades i les misses.
Pel rector de la parròquia, Gerard Guerra, aquest himne ha tingut un paper inesperat en la preparació de la visita.
Assegura que la primera vegada que el van sentir es va generar una "emoció col·lectiva" que encara dura, i segons explica, la lletra els ha servit per reflexionar "sobre la comunitat, la convivència i l'acollida".
"Ja ho viuen amb passió"
Com que la majoria de fidels de Sant Joaquim no podran assistir als actes, la parròquia habilitarà una pantalla per seguir la visita des d'allà.
El rector sí que participarà en alguns esdeveniments, i ho farà, diu, en representació de tota la comunitat. "És com si jo fos els seus ulls, el seu cos, les seves mans i el seu cor", explica.
Després de setmanes de preparatius, assegura que l'arribada del papa ja ha deixat empremta abans fins i tot abans de produir-se.
"Podria no venir, que no passaria res. Ens decebria, però elles ja ho viuen amb passió, amb il·lusió i amb ganes", conclou.
