El TJUE aplana l'aplicació de l'amnistia als líders del procés i el retorn de Puigdemont

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat la llei d'amnistia i ha dictaminat que és conforme al dret comunitari. La sentència, feta pública aquest dijous, considera que l'amnistia no perjudica els interessos econòmics de la Unió Europea ni contradiu la llei antiterrorista, les dues qüestions per les quals se li va demanar que es pronunciés.

Va ser el 2024 quan el Tribunal de Comptes i l'Audiència Nacional van enviar al TJUE dues preguntes relacionades amb les despeses de l'1 d'Octubre i amb l'acusació de terrorisme als CDR, que tots dos havien optat per deixar fora de l'amnistia.

Ara, el TJUE ha resolt a favor d'aplicar la llei també en aquestes causes. Ha recordat que "té per objecte reduir tensions institucionals i polítiques i facilitar un escenari de reconciliació", ha instat els tribunals competents a aplicar l'amnistia i ha fet una crida als líders polítics: "L'aplicació de la llei requereix decisions polítiques."

Sobre les despeses del referèndum de l'1 d'octubre i del procés ha dit que són amnistiables i que no van perjudicar les finances europees. El TJUE ha demanat als tribunals espanyols resoldre segons el seu criteri.

Aquest és el primer posicionament de la justícia europea amb relació a l'amnistia que afecta la causa del Tribunal de Comptes, qui reclama a una trentena d'excàrrecs les despeses del referèndum.

La sentència ha obert la porta a poder desbloquejar altres casos pendents, com els que afecten els líders independentistes exiliats –Puigdemont, Comín i Puig– i els condemnats per inhabilitació en el judici del procés –Junqueras, Romeva, Bassa i Turull– a qui el Suprem va negar l'amnistia pel delicte de malversació.

Aquest dijous, el TJUE també ha resolt la consulta de l'Audiència Nacional sobre els CDR pendents de judici i el delicte de terrorisme.

Ha dictaminat que es pot amnistiar perquè no contravé la política de la lluita antiterrorista de la UE, sempre que no hagi afectat greus violacions de drets humans, un supòsit ja recollit a la llei d'amnistia.

El TJUE també avala el termini de dos mesos que tenen els jutges per dictaminar si han d'aplicar l'amnistia en les seves causes respectives, sempre que els processos quedin paralitzats si s'eleven qüestions prejudicials a la justícia europea com ha passat aquesta vegada.

La possibilitat que el pronunciament del TJUE fos favorable a l'amnistia era sobre la taula perquè fa uns mesos l'advocat general del tribunal, Dean Spielmann, va avalar la llei d'amnistia.

Es dona la circumstància que, en la majoria de casos, el tribunal europeu fa cas del que diu l'advocat general, tot i que la seva opinió no és vinculant. Aleshores, l'advocat general va concloure que tant l'objectiu de la llei com la tramitació i també els seus fonaments jurídics no són contraris a les lleis comunitàries.

La sentència permetrà la tornada de Puigdemont?

La resolució no tindrà una afectació immediata sobre els exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, per a qui el Suprem manté una ordre de detenció en considerar que no pot aplicar-los l'amnistia pels delictes de malversació.

Tampoc per als condemnats per inhabilitació Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull. El motiu és perquè la decisió del tribunal de Luxemburg no és en relació amb la causa del procés.

Tot i això, jurídicament, la sentència hi podria acabar influint perquè el tribunal europeu ha decidit que les despeses de l'1-O són amnistiables, i això podria marcar un precedent per a casos penals relacionats amb la malversació. Un delicte que el Suprem s'ha negat a amnistiar.

En quins casos incideix directament la sentència del TJUE?

La decisió afecta directament dues causes judicials. La del Tribunal de Comptes que va fer la consulta al TJUE i també la dels CDR del cas Judes, de l'Audiència Nacional.

• Pel que fa al cas del Tribunal de Comptes, el TJUE ha dit que les despeses del referèndum i la promoció a l'estranger no van afectar els interessos econòmics de la Unió Europea, una de les excepcions en la llei d'amnistia. El cas implica Junqueras, Turull, Romeva i Bassa; els exiliats Puigdemont, Comín, Puig, i també l'expresident Artur Mas. En total, 35 persones a qui es reclamen gairebé tres milions i mig d'euros.

• El terrorisme del cas dels CDR és l'altre delicte sobre el qual ha decidit també la justícia europea. Tot i que la llei d'amnistia preveia deixar-ne fora només els casos de terrorisme en què hi ha hagut una vulneració greu de drets humans, l'Audiència Nacional hi va posar traves. Tot i el vistiplau de la Fiscalia, el jutge d'aquest cas es va mostrar molt crític amb la llei i la considera contrària al dret comunitari.

Quina repercussió tindria per als líders del procés?

Tot i que la resolució del TJUE no està directament relacionada amb el cas del procés, l'aval de l'amnistia podria aplanar la situació dels exiliats i condemnats. Des de fa mesos, el Tribunal Constitucional té pendent resoldre els recursos d'empara de Puigdemont, Junqueras, Turull, Romeva, Bassa, Comín i Puig perquè el Tribunal Suprem no els va aplicar l'amnistia.

Uns recursos que es resoldran a la tardor, i la decisió del TC podria estar condicionada per la sentència del TJUE. La possibilitat que el TC doni la raó als implicats i consideri que s'han vulnerat els drets fonamentals dels afectats és factible per la majoria progressista que té ara el tribunal. Si això passés, el TC podria ordenar al Suprem l'aplicació de l'amnistia, perquè les sentències del Constitucional són d'obligat compliment.

Què s'espera que pugui fer el Tribunal Suprem?

Si el TC dictaminés a favor dels líders del procés, es podrien obrir dos possibles escenaris, tot i que els juristes parlen fins i tot d'altres hipòtesis.

• El primer escenari seria que el Suprem fes cas de la sentència del TC. Això provocaria que el jutge Manuel Marchena arxivés la causa contra els condemnats pel judici del procés i aixequés la pena d'inhabilitació, per una banda, i per l'altra, el jutge Pablo Llarena deixés sense efecte les ordres de detenció contra els exiliats.

• L'altre escenari, més probable segons fonts jurídiques dels encausats, és que els dos jutges del Suprem hi posessin traves. La sentència que ha d'emetre la justícia europea no és una consulta plantejada pels jutges del Suprem Marchena i Llarena, ni tampoc respon a l'argument que van plantejar per negar l'amnistia pel delicte de malversació.

  Això podria donar marge als dos jutges del Suprem per decidir no aplicar l'amnistia als líders del procés, fer una nova consulta al tribunal de Luxemburg i allargar-ne encara més el desenllaç.

Si finalment es donés aquest segon escenari i el Suprem no fes cas de la sentència del TC, la llei preveu que els afectats puguin promoure el que es coneix com un incident en l'execució de la sentència, el que seria una queixa formal perquè una sentència no s'està complint. Això, però, obre un altre escenari incert, perquè podria suposar un enfrontament directe entre el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem.