Les dessalinitzadores encara funcionen al 50%; el motiu, ocult sota terra
Les pluges dels darrers mesos han fet el que semblava impensable fa dos anys: l'episodi més greu de sequera d'aquest segle a Catalunya ha quedat enrere i els pantans són plens (gairebé) a vessar. Aquesta setmana, els de les conques internes continuen per damunt del 90% de capacitat, i els de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre s'hi acosten. I tot això, amb un Pirineu ben nevat que emmagatzema reserves d'aigua dolça que aniran omplint els rius els pròxims mesos.
Però (sempre hi ha un però) això no és tot. Enmig d'aquest panorama, sorprèn que les dessalinitzadores catalanes encara funcionin per damunt del 50%. És cert, ja no és el 100% que es va mantenir durant molts mesos, quan la dessalinitzadora del Prat produïa 60 hectòmetres cúbics d'aigua cada any i la de Tordera 20 més. Segons les últimes dades d'ATLL, l'ens que gestiona aquestes plantes, el Prat produeix ara el 60% de la seva capacitat, i Tordera el 50%.
Sembla un contrasentit, perquè a simple vista els problemes semblen arreglats.
A simple vista.
El motiu pel qual es manté la producció de les dessalinitzadores, que consumeixen una gran quantitat d'energia elèctrica i, per tant, produeixen aigua més cara i generen més emissions contaminants, rau sota terra.
La recuperació dels aqüífers, encara pendent
En el període més dur de la sequera, no només els pantans es van buidar d'aigua. També els aqüífers, les grans reserves que hi ha sota terra.
No és un fet menor. Segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua, més de la meitat dels municipis s'abasteixen principalment de l'aigua que hi ha al subsòl, extreta a través de pous. I aquests aqüífers no són tan sols importants per a l'aigua de boca: també exerceixen una funció mediambiental.
En aquest sentit, durant mesos ha preocupat molt el descens del nivell de l'aqüífer de la vall baixa i el delta del Llobregat. Segons el director de l'ACA, Josep Lluís Armenter, el nivell de l'aigua a l'aqüífer va arribar a estar 9 metres per sota del nivell del mar.
Estàs entrant aigua salada a l'aquífer
"Conforme els anem explotant, aquests aqüífers costaners afavoreixen l'entrada d'aigua de mar", explica Armenter.
Això, en una plana agrícola, tenia conseqüències molt importants per al medi ambient. Per això, de manera regular, s'ha infiltrat grans quantitats d'aigua regenerada al subsòl perquè actués com a barrera a l'entrada d'aigua salada.
D'aquesta manera, es podia recuperar en qualitat i en quantitat l'aigua de l'aqüífer.
Si es manté l'evolució positiva, l'ACA preveu reduir encara més l'aportació de les dessalinitzadores, que produeixen aigua més cara per l'elevat consum elèctric.
Els plans de l'ACA passen per reduir progressivament la producció de les dessalinitzadores fins al 10%, el llindar de manteniment tècnic. No es baixa d'aquest percentatge per no aturar-les i que, en cas de necessitar-ne la producció, no costi tant tornar-les a engegar.
Es manté el calendari d'obres
Més enllà del panorama actual, els plans de futur de l'ACA passen per l'ampliació de la planta de la Tordera fins als 80 hectòmetres cúbics i la construcció de dues de noves, al Foix (30 hm³) i la Muga (15 hm³).
Amb tot plegat, l'aigua dessalinitzada serà una de les potes fonamentals de l'estratègia que vol recollir la futura llei de transició hídrica, que tot just ara es comença a treballar.
El govern es fixa com a objectiu aportar 280 hm³ d'aigua extra cada any al sistema, per tal de garantir l'abastament d'aigua de boca i les activitats agrícoles i industrials, fins i tot en períodes de sequera. En concret, l'objectiu és que el 2030 el 70% de l'aigua vingui de fonts no convencionals.
Per aconseguir-ho, també es construiran noves plantes de regeneració d'aigua. Aigües Ter Llobregat preveu invertir 1.403 milions d'euros en el període 2025-2029. Entitats com Aiguaesvida han criticat aquestes xifres perquè, asseguren, encareixen el rebut de l'aigua per a la ciutadania.
