Les marques hauran d'acreditar els productes sostenibles: què pot canviar a l'etiquetatge
El 27 de setembre va entrar en vigor la directiva europea d'empoderament del consumidor, que, entre altres coses, vol acabar amb la utilització per part de les marques d'expressions sostenibles genèriques sense fonament.
Conceptes com "ecològic", "verd", "biodegradable" o "respectuós amb el medi ambient" estaran prohibits si el fabricant no pot demostrar un comportament ambiental excel·lent i reconegut que validi la seva afirmació.
A partir de l'entrada en vigor de la directiva europea, els estats membres tenen l'obligació de transposar-la, és a dir, han d'aprovar o modificar la normativa necessària per assolir els objectius que fixa la directiva. Una directiva que s'hauria d'incloure dins la futura llei espanyola de consum sostenible, que ara mateix es troba en procés de tramitació.
Per tant, un cop s'aprovi la llei espanyola, les empreses només podran utilitzar distintius basats en sistemes de certificació que compleixin els requisits europeus o que hagin estat establerts per una autoritat pública.
La directiva europea d'empoderament del consumidor pretén acabar amb l'anomenat "greenwashing", és a dir, els segells de sostenibilitat que en alguns casos són invents de les mateixes empreses per donar una falsa impressió de consciència ecològica.
Protegir els consumidors de publicitat enganyosa
"Producte local", "verd", "sostenible" o "respectuós amb el medi ambient". O "elaborat amb ingredients naturals", "bio" o "ecològic". Són declaracions genèriques que sovint trobem als productes del supermercat. Però no sempre tenen una certificació al darrere que ho demostri.
La nova normativa exigirà a les marques demostrar i auditar amb certificats rigorosos els missatges en l'etiquetatge.
La nova legislació pretén protegir els consumidors de la publicitat enganyosa. Com? Impedint que cap marca atribueixi als seus productes qualitats ecològiques que no pugui demostrar amb dades i sistemes reconeguts. De certificats, n'hi ha de diversos, que alguns fabricants i distribuïdors ja utilitzen.
La directiva pretén acabar amb l'anomenat "greenwashing". És, per tant, un adeu a les paraules buides que ens prometien un futur verd.
Els fabricants han d'invertir en transparència i credibilitat
Cinta Bosch, gerent de sostenibilitat d'AECOC, remarca que la nova normativa afecta totes les empreses amb productes destinats al consumidor final, tant fabricants com distribuïdors, de qualsevol sector. L'objectiu és, segons Bosch, que el consumidor tingui la certesa que l'etiquetatge està acreditat.
Es vol posar ordre en com es trasllada la informació de sostenibilitat al consumidor.
Fins ara, assenyala Bosch, no hi havia cap criteri comú. La directiva europea vol posar fi a la dispersió de les empreses i fixar criteris estandarditzats.
A la pràctica, les comunicacions en l'etiquetatge dels productes hauran de ser acurades i evitar missatges que generin confusió. Bosch explica que el concepte "sostenible" pot generar confusió entre els consumidors. Uns poden pensar que és un producte que redueix les emissions i d'altres, interpretar que és un producte circular.
La gerent de sostenibilitat d'AECOC remarca que les empreses que vulguin mantenir un missatge a l'etiqueta l'hauran de certificar o bé retirar, perquè, si no, podran ser sancionades.
Malgrat que la llei encara no ha entrat en vigor, l'entitat assegura que el sector ja treballa en la revisió. Segons Cinta Bosch, el primer repte de les empreses és conèixer i entendre bé la normativa.
El segon és revisar tots els "claims" (missatges) dels productes i decidir cas per cas si cal optar per una certificació o retirar l'al·legació i ajustar-la a la realitat. Alhora, han de treballar amb missatges que el consumidor entengui i no generin confusions.
Les obligacions en el nou etiquetatge suposaran una inversió econòmica per a les empreses, i es donarà un temps per adaptar-s'hi.
Els productes ecològics, certificats amb l'eurofulla
La filosofia de la norma, explica Sophie Pagnon, directora de Comunicació i Impacte del supermercat ecològic Veritas, és que tots els missatges de sostenibilitat que apareixen a les etiquetes es puguin verificar.
Hauran d'estar demostrats i auditats per certificadores rigoroses, perquè el consumidor tingui una informació clara i pugui decidir amb confiança.
Pagnon remarca que la normativa posa a la diana l'ecoblanqueig: "La normativa vol acabar amb els etiquetatges que volen semblar verds i no ho són. Desgraciadament, hi ha més greenwashing del que ens pensem."
Com a exemple de certificacions fiables, Pagnon cita l'eurofulla, el segell europeu del producte ecològic, que respon a un estàndard comú i té organismes de control locals en cada estat europeu.
També assenyala la B Corp, una certificació de sostenibilitat molt exigent que, segons diu, ha hagut de fer evolucionar el seu sistema de verificació per adaptar-se a la nova normativa europea. En tots dos casos, la garantia depèn d'una verificació feta per una tercera empresa.
A partir d'ara, el sector haurà de ser molt més rigorós, com ja passa en l'àmbit nutricional, on l'etiquetatge està molt controlat.
