L'estiu molt sec i amb rècords de calor porta els quatre grans rius de Lleida a la sequera

Segons la CHE, el cabal del Segre, la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana, i el riu Garona, a la Vall d'Aran, ha baixat els últims tres mesos
2 min

L'estiu amb escassetat de pluja i rècords de calor ha passat factura als quatre grans rius de les comarques de Lleida, i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) els ha decretat en sequera perllongada.

Segons la CHE, això vol dir que el Segre, la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana, i el riu Garona, a la Vall d'Aran, duen menys aigua de la desitjable des de fa uns mesos.

"Queda clar que un estiu tan sec i amb les temperatures altes que hem tingut, ha fet baixar els cabals", certifica Rogelio Galván, tècnic de Planificació Hidrològica de la Confederació.

El riu Segre a la ciutat de Lleida (3CatInfo)

Els ramats, sense pastures

La manca d'aigua i de pluja, explica Galván, ha tingut conseqüències, com ara problemes d'abastiment en alguns nuclis petits o bé la falta d'herba a la muntanya. Afecta, en especial, la ramaderia extensiva i el sector ja n'ha alertat.

"No havia vist mai una muntanya tan seca ni amb tan poca herba. Si no plou perquè es pugui fer menjar a l'hivern, ho tenim molt malament per aguantar tants animals", lamenta David Moli, ramader, des de Seurí, al Pallars Sobirà.

Les muntanyes del Pallars, amb poca herba (3CatInfo)

El pantà de Rialb: de fregar el ple, al 50%

Els que també s'han buidat, i força, són els embassaments de la conca de l'Ebre a Ponent, com el de Rialb. Si al març va fregar el ple, ara està al 50% de la seva capacitat.

Segons la CHE, les bones reserves d'aigua d'abans de l'estiu als pantans han permès que la campanya de reg a Lleida s'hagi desenvolupat amb relativa normalitat.

Ara bé, amb els nivells actuals, pateixen per garantir la següent, malgrat que reconeixen que el punt de partida podria ser pitjor.

Mentre confia en l'arribada de pluges, la Confederació vigilarà de més a prop que es compleixi el cabal ecològic dels rius, la quantitat mínima d'aigua necessària perquè l'ecosistema fluvial funcioni.

La Catalunya dels contrastos

Els embassaments de la conca de l'Ebre, on els aiguats dels últims dies han passat majoritàriament de llarg, es troben al 54% de la seva capacitat; una xifra que contrasta amb els pantans de les conques internes, al 75%.

Segons les dades que recull l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el pantà amb més bona salut és el de la Llosa del Cavall de Navès, ple d'aigua al 83%, i a la part catalana de la conca de l'Ebre, el de Riba-roja d'Ebre, al 95% i ja fora de la demarcació de Lleida.

El pantà de Rialb, al 50% de la seva capacitat (3CatInfo)

La situació és ben diferent a les conques internes. Els embassaments gestionats per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i que abasteixen el 80% de la població catalana van registrar, el mes passat, el millor setembre en sis anys. Aquesta és la comparativa a data d'avui entre les conques de l'Ebre i les conques internes:

Estat dels embassaments a Catalunya

Avui és notícia

Més sobre Sequera

Mostra-ho tot