Pols entre els Estats Units i l'Iran pel relat del control de l'estret d'Ormuz
El poder de les imatges també juga el seu paper en la guerra entre els Estats Units i l'Iran, i en les últimes hores el règim dels aiatol·làs ha fet públiques les gravacions de l'assalt als vaixells mercants que desafien el seu bloqueig naval de l'estret d'Ormuz.
En els vídeos, enregistrats aquest dimecres segons ha informat la televisió pública iraniana, s'hi veuen soldats accedint a l'MSC Francesca, que, juntament amb un altre portacontenidors, està retingut per part de les autoritats de Teheran.
La Guàrdia Revolucionària ha dit que els vaixells van ignorar els seus avisos i que han estat transferits a les aigües territorials de la República Islàmica per inspeccionar-ne la càrrega i els documents.
Segons la televisió iraniana, que ha difós les imatges de l'assalt, aquest vaixell i els altres dos que han estat atacats, tres en total, navegaven sense autorització.
Les imatges reforcen el missatge que l'estret d'Ormuz continuarà tancat i, per tant, l'economia global amenaçada, mentre els Estats Units no aixequin el bloqueig sobre els ports iranians.
Precisament aquest bloqueig és el mecanisme de pressió que el president nord-americà, Donald Trump, està fent servir per reprendre les converses de pau al Pakistan --de moment sense data-- mentre manté l'alto el foc que ha decidit allargar.
L'Iran diu que ja rep "pagaments" per Ormuz
A banda d'ensenyar l'assalt als vaixells, l'Iran ha assegurat aquest dijous que ha rebut els primers pagaments de vaixells que imposa per transitar per l'estret d'Ormuz. "El Banc Central ha rebut els primers pagaments", ha anunciat el vicepresident del Parlament iranià, Hamid Reza Haji Babaee, segons diversos mitjans iranians.
No s'han donat detalls de la quantitat rebuda, ni de la divisa, ni tampoc de què costa el trànsit per l'estret, que la República Islàmica controla des de l'inici de la guerra amb els atacs dels Estats Units i Israel, el 28 de febrer.
L'Iran va anunciar que volia formalitzar el peatge amb un projecte de llei que encara s'ha de votar al ple de l'hemicicle. Segons l'agència Tasnim, vinculada a la Guàrdia Revolucionària, el preu es podria elevar a uns dos milions de dòlars per vaixell, o es podria aplicar un sistema basat en el carregament de cada nau, com al canal de Suez.
La mateixa agència estima que l'Iran podria obtenir uns 100.000 milions de dòlars anuals amb aquest peatge, una quantitat superior als ingressos per les vendes de petroli iranià, que es calcula que ronden els 80.000 milions.
L'exèrcit dels Estats Units també intercepta vaixells petroliers
Per la seva banda, el president dels Estats Units també ha valorat la situació a l'estret d'Ormuz. En un missatge a la xarxa Truth Social, ha assegurat que Washington té "control total" sobre l'estret i que l'ha "segellat" fins que l'Iran accedeixi a arribar a un acord.
També assegura que ha donat ordres per atacar qualsevol embarcació sospitosa de col·locar mines antivaixells a les aigües de l'estret d'Ormuz. "Per petites que siguin, acabaran totes al fons del mar. No hi haurà vacil·lació", ha anunciat a la xarxa.
També aquest dijous, l'Armada dels Estats Units ha anunciat que ha interceptat en aigües de l'oceà Índic un vaixell cisterna "sancionat" que presumptament transportava cru procedent de l'Iran, segons ha anunciat el Departament de Defensa estatunidenc.
En un comunicat a X, ha explicat que ha aturat i ha "abordat" el vaixell Majestic X, que navegava sense bandera de cap estat. El departament ha assegurat que l'exèrcit dels Estats Units "continuarà interceptant actors il·lícits" i embarcacions sospitoses de "proporcionar suport material a l'Iran". També ha compartit imatges que correspondrien a l'operació.
A més, els Estats Units han informat aquest dijous que, des que van començar el bloqueig a l'estret d'Ormuz, han aconseguit redirigir un total de 33 vaixells.
Les defenses antiaèries tornen a sonar a Teheran
Enmig de la fràgil treva, mitjans iranians han informat que aquest dijous al vespre s'ha tornat a sentir trets dels sistemes de defensa antiaèria a la capital iraniana.
L'agència estatal IRNA assegura que s'ha detectat el soroll dels "canons antiaviació" tant a l'est com a l'oest de Teheran, i l'agència Mehr, vinculada al cos de la Guàrdia Revolucionària, recull que han actuat per "contrarestar objectius hostils".
Tot i això, no n'han transcendit més detalls i no queda clar què ha provocat la situació. Israel ha negat haver atacat l'Iran aquest dijous, segons recull l'agència AFP, que cita una font de l'exèrcit israelià.
Israel espera llum verda per fer tornar l'Iran "a l'edat de pedra"
El ministre d'Israel, Israel Katz, ha assegurat aquest dijous que el seu país està preparat per reprendre la guerra contra l'Iran i ha assegurat que esperen la llum verda dels Estats Units per tornar a atacar.
En un missatge enregistrat, Katz detalla que l'objectiu és "completar l'eliminació de la dinastia Khamenei" i situa en el punt de mira el nou líder suprem, l'aiatol·là Mojtaba Khamenei.
També ha amenaçat de "retornar l'Iran a l'edat de pedra i foscor", amb "la destrucció de les principals instal·lacions d'energia i electricitat i la infraestructura econòmica nacional".
Aquesta vegada l'atac serà diferent i mortal, amb cops a les zones més sensibles.
Les amenaces recorden les declaracions de Donald Trump, que a l'abril ja va prometre retornar l'Iran "a l'edat de pedra", fins que no accedís a un acord "acceptable" per posar fi a la guerra.
Destituït el secretari de Marina dels Estats Units
Enmig d'aquesta fràgil treva amb Teheran, el secretari de Marina dels Estats Units, John Phelan, ha estat destituït després de mesos d'enfrontaments amb altres alts comandaments del Pentàgon, i quan fa només tres setmanes del cessament del cap major de l'exèrcit.
Així ho ha anunciat el portaveu del Pentàgon, Sean Parnell, en una piulada al seu compte d'X. Parnell ha confirmat que el cessament té efectes immediats i ha agraït a Phelan els serveis prestats. També ha comunicat que el substituirà, de manera interina, el fins ara subsecretari Hung Cao.
El The New York Times va publicar fa poques setmanes que Phelan havia tingut alguns desacords amb el secretari de Guerra i el subsecretari de Defensa, Pete Hegseth i Stephen Feinberg.
Com a secretari de Marina, Phelan no tenia incidència directa en els operatius de combat nord-americans --desplegats actualment a l'Orient Mitjà--, però tenia la tasca de definir pressupostos, tecnologia i logística de desplaçament.
