L'Iran planteja reobrir l'estret d'Ormuz amb una nova proposta i Trump la rebutja
Donald Trump rebutja la proposta iraniana per reobrir l'estret d'Ormuz en un termini de 7 dies i preveu reprendre els bombardejos després de les eleccions de mig mandat del novembre.
Segons The Wall Street Journal, que cita fonts de l'administració nord-americana, el president és escèptic sobre la capacitat de Teheran de complir les seves exigències.
Dissabte Trump ha reiterat la seva negativa a acceptar l'oferta iraniana de la que ha dit que és fruit de la desesperació. "Volen arribar a un pacte per obrir l'estret d'Ormuz immediatament perquè estan perdent molt terreny... perquè no tenen ingressos". A més, ha assegurat que te "el control total de l'estret d'Ormuz. Quantitats enormes de petroli surten de l'estret d'Ormuz", afegint que divendres a la nit en van sortir 29 vaixells.
Mentrestant, l'Iran diu que estan a l'espera que Washington comuniqui la seva posició definitiva a través dels mediadors i que es prendran decisions en funció d'això.
La Xina i Rússia critiquen el rebuig de Trump
Des de l'ONU, el vicepresident xinès ha criticat la postura dels Estats Units, que també ha qualificat de desesperada. Han Zheng, en el seu discurs, també ha instat Washington a deixar d'amenaçar Cuba i aixecar-li el bloqueig.
Una petició a la qual s'ha afegit el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, que ha advertit que Rússia assolirà els seus objectius militars a Ucraïna.
La proposta iraniana, feta pública divendres a la nit des de la seu de les Nacions Unides a Nova York, planteja la reobertura de l'estret d'Ormuz en un termini de set dies i la represa de les negociacions sobre el programa nuclear.
A canvi, Washington hauria d'aixecar les restriccions econòmiques i desbloquejar actius iranians congelats a l'estranger. El ministre d'Afers Estrangers iranià, Abbas Araghchi, ha afirmat que la decisió està ara en mans dels Estats Units. "El termini de set dies començarà tan bon punt els Estats Units acceptin aquesta pla, si accepten demà el període de set dies començarà demà mateix".
Araghchi plantejava un calendari ràpid si els Estats Units estaven disposats a acceptar.
Hi ha certes accions que els Estats Units han de dur a terme i creiem que les poden fer en 4 o 5 dies. Així, el sisè dia obrirem l'estret i el setè dia es reprendran les converses amb els Estats Units per l'entesa final sobre temes acordats mútuament.
Trump ha reaccionat a la proposta iraniana amb un missatge a la seva xarxa Truth Social, on ha publicat un mapa de l'estret d'Ormuz amb la inscripció "Trump strait" ("estret de Trump").
La reobertura de l'estret d'Ormuz és al centre del conflicte entre Teheran i Washington, que els Estats Units i Israel van desencadenar a finals de febrer amb atacs contra l'Iran.
Una cinquena part dels hidrocarburs del món transitaven per aquesta via fluvial abans de la guerra.
Memoràndum d'entesa signat el juny
"Les mesures que els Estats Units han de prendre no són noves", ha dit el ministre iranià quan va ser preguntat pels periodistes. "Totes ja estan incloses en el memoràndum d'entesa" signat al juny amb Washington.
El president dels Estats Units, Donald Trump, i el president iranià, Masoud Pezeshkian van signar un memoràndum d'entesa destinat a posar fi a la guerra a l'Orient Mitjà, reobrir l'estret d'Ormuz i després mantenir converses sobre el delicat tema del programa nuclear de l'Iran. Però el text va ser objecte d'interpretacions divergents per les dues parts, i les discussions van fracassar.
"Correspon a Amèrica decidir si vol o no posar fi" a aquest conflicte, va declarar el president iranià Masoud Pezeshkian en una entrevista amb Fox News a Nova York, en el marc de l'Assemblea General de l'ONU, a la qual va assistir.
Ofegament econòmic de l'Iran
L'Iran ha estat subjecte a sancions dels EUA durant dècades, que paralitzen la seva economia i les transaccions internacionals. El país també va veure congelats els seus actius estrangers arran de la Revolució Islàmica de 1979. A falta de xifres oficials, els mitjans locals van estimar aquests actius entre 100.000 i 123.000 milions de dòlars a la primavera.
Per això les condicions que planteja l'Iran passen pel cessament immediat de les operacions militars i la guerra en tots els fronts, inclòs al Líban, on l'exèrcit israelià està lluitant contra el grup proiranià Hezbollah.
Però també per descongelar els actius iranians i aixecar les sancions econòmiques, en un moment en què l'economia del país s'està col·lapsant i els preus disparats van alimentar protestes populars sense precedents a principis de gener, que van ser brutalment reprimides.
Eleccions, inflació i el preu del combustible
Trump s'enfronta a les eleccions de mig mandat del 3 de novembre, crucials en un moment d'impopularitat creixent —que ha caigut al 37%—, a causa de l'alt cost de la vida als Estats Units i l'augment dels preus del combustible, causat en part per la gestió de la guerra que va iniciar a l'Iran i el tancament de l'estret d'Ormuz.
Aquest dissabte, Trump ha tingut un nou enfrontament amb un mitjà que el president acusa de difondre notícies falses. La Casa Blanca ha exclós la CNN de l'Air Force One en el viatge de Donald Trump a Tennessee, del qual la cadena estava encarregada de distribuir les imatges del viatge a la resta de mitjans.
La decisió arriba pocs dies després que un jutge obligués Trump a readmetre CNN, MS NOW i Politico a la Casa Blanca, després d'haver-los vetat pel contingut de les seves informacions.
