Llogaters espiats per detectius privats: "Es feien passar per repartidors amb càmeres ocultes"
Un matrimoni octogenari ens rep a casa seva. Són els únics inquilins de renda antiga que queden en una finca regia de l'Eixample de Barcelona, senyorial i de sostres alts. El bloc sencer va comprar-lo un fons inversor ara fa 5 anys per reformar els habitatges i vendre'ls a preus que han fregat el milió d'euros.
Aquesta parella, en canvi, paga uns 600 euros de lloguer –a banda d'uns altres 300 que els cobren en concepte de les obres que han fet recentment a la finca− amb un contracte que no pot pujar més que l'IPC i que, per llei, es mantindrà així mentre visquin allà.
La propietat va decidir espiar-los amb detectius privats per intentar comprovar davant d'un jutge que aquell pis ja no és la seva residència habitual.
Des del Col·legi de Detectius Privats certifiquen a "El matí de Catalunya Ràdio" que en els últims anys s'han multiplicat les peticions que els fan propietaris de pisos per fer comprovacions com aquesta.
Seguiments fins al Pirineu
Sense que aquesta parella d'ancians ho notés, els detectius van fer fotos del seu pàrquing quan era buit i els van seguir fins a la segona residència al Pirineu, on els van fer fotografies. Amb això, van fer un informe en què argumentaven que ja no vivien al pis de l'Eixample sinó al Pirineu.
La propietat va presentar una denúncia contra els inquilins, al·legant que havien de marxar del pis perquè no hi vivien més de la meitat de l'any i presentant com a prova l'informe dels detectius. El jutge, però, no va donar validesa a l'informe i va donar la raó als inquilins, que asseguren que sempre han viscut allà.
Els amos del pis hi van recórrer i ara estan pendents de la sentència de l'Audiència de Barcelona. És per això que, ara per ara, prefereixen mantenir-se en l'anonimat.
Els inquilins no se n'adonen fins que reben la denúncia
L'advocada Montse Serrano, especialitzada en dret immobiliari i del Col·lectiu Ronda, explica a "El matí de Catalunya Ràdio" que és recurrent que els propietaris d'habitatges sotmesos a rendes antigues contractin detectius privats per mirar de demostrar que els llogaters ja no viuen allà i així poder-los fer fora.
Explica que els inquilins normalment no s'adonen que són investigats i se n'assabenten quan la part propietària presenta una demanda per fer-los fora, perquè en aquella demanda hi afegeixen l'informe del detectiu privat.
Ara bé, segons explica, de vegades es troben amb informes senzills, "poc elaborats, amb errors i poques garanties":
Molts cops l'investigador visita només 3 dies l'habitatge arrendat i a partir d'aquí treu conclusions, que poden ser errònies, perquè el fet que algú no hi sigui 3 dies, en un domicili, no és significatiu.
"Van obrir la meva correspondència"
Uns carrers més enllà, ens rep en Gabriel. Està en plena mudança. Baixa mobles antics pels esglaons desgastats de l'estreta escala d'aquest edifici construït a finals del segle XIX. El pare d'en Gabriel era el titular d'un contracte de renda antiga que va signar als anys 70. El 2024 va morir.
Per llei, en Gabriel tenia dret a estar-se al pis en les mateixes condicions que el seu pare durant dos anys des de la seva mort: 700 euros al mes per un pis de 200 metres quadrats al cor de l'Eixample.
Però la propietat tenia ganes de recuperar ràpid l'habitatge per treure'n més rendiment. Així que va denunciar-lo per ocupació, al·legant que no podia subrogar el contracte de lloguer del seu pare perquè els últims anys no hi havia estat vivint.
En la denúncia que va presentar als jutjats, els propietaris van adjuntar l'informe dels detectius que concloïa que vivia a casa de la seva parella. S'hi adjuntaven fotografies d'en Gabriel entrant a casa d'ella quan anava a visitar-la. Ho explica així a "El matí de Catalunya Ràdio":
Van anar a casa dels meus familiars per extreure informació amb càmeres ocultes, fent-se passar per falsos repartidors de correu comercial, van gravar converses dels veïns parlant de mi i van obrir correspondència meva personal.
De fet, el seu pare ja havia rebut la visita de detectius anteriorment, perquè abans de la seva mort ja buscaven informació sobre qui viva al pis. "Es van fer passar per venedors i van jugar a la confusió amb el meu pare, que tenia una malaltia degenerativa, per extreure-li informació sobre qui vivia al pis", recorda el Gabriel.
La justícia, però, no va donar credibilitat a l'informe dels detectius i en Gabriel es va poder quedar dos anys més al pis on va néixer i créixer.
Ara que ell en marxa, al bloc només hi queda una sola llogatera amb contracte de renda antiga. La resta d'inquilins paguen al voltant de 2.600 euros al mes de lloguer per un pis com el seu. Tota la finca és del mateix propietari.
Quins són els límits de l'actuació dels detectius privats?
Estan recollits a la llei de seguretat ciutadana. Entre altres, passen per no entrar a la propietat privada i no usurpar la identitat de ningú per obtenir la informació.
"Com poden treballar? Estant al carrer, esperant que surti l'investigat, seguir-lo amb el cotxe o preguntant a altra gent, però sense fer-se passar per un altre", explica l'advocat Jaume Cortés, que està estudiant el grau en Investigació Privada de la Universitat de Barcelona per obtenir l'acreditació del Ministeri de l'Interior que li permeti fer de detectiu privat en un futur.
El que no poden fer és enganyar, fer-se passar per un altre per obtenir una informació ni accedir a les zones privades.
En declaracions a "El Matí de Catalunya Ràdio", la degana del Col·legi de Detectius Privats, Mercè Ferran, defensa que si bé no es pot usurpar la identitat de ningú, "sí que es pot crear un pretext, una figura que no sigui real", com seria el cas dels repartidors de paquets. I hi afegeix:
Si volem que els nostres informes siguin vàlids com a prova davant la justícia, hem de fer-ho bé, dins de la legalitat.
Ferran admet que obrir la correspondència d'un investigat no seria una pràctica permesa dins de les seves investigacions.
Explica que cada servei té el seu cost, en funció de la dedicació que hi hagi hagut de posar l'agència de detectius. Cada un cobra entre 70 i 90 euros per hora. De vegades investiguen sols i de vegades van en parella.
Investigar ocupacions o pisos turístics il·legals
Des del Col·legi Oficial de Detectius Privats de Catalunya han vist com en els últims anys s'han multiplicat les peticions dels seus serveis relacionades amb l'habitatge.
El cas "clàssic", diuen, és el de propietaris que busquen recuperar pisos llogats amb contractes de renda antiga, però també, en alguns pocs casos, són els llogaters els que volen investigar els propietaris.
Són casos, per exemple, d'inquilins a qui l'amo vol fer fora al·legant que no té cap altre lloc on viure que el seu pis. I els llogaters contracten els detectius per demostrar que sí que té on viure.
Ferran relata que també estan en auge les peticions d'amos de pisos en què el llogater ha deixat de pagar i al·lega que està en una situació de vulnerabilitat per evitar ser desnonat. En aquest cas, investiguen si realment està en aquesta situació.
Una altra casuística a l'alça són les ocupacions. "Aquí la nostra missió és identificar les persones que ocupen aquesta vivenda o si formen part d'una organització criminal; en alguns casos ens han encarregat investigar finques que tenen tots els pisos ocupats, és una labor molt minuciosa", explica la degana dels detectius privats.
I el llistat segueix amb locals llogats per fer-hi una activitat quan en realitat se n'hi fa una altra o pisos llogats com a residència habitual que els llogaters converteixen en pisos turístics il·legals, entre d'altres.
Què són els contractes de renda antiga?
Són contractes indefinits, de per vida, i a un preu inferior als preus de mercat actual. Es van signar durant la segona meitat del segle passat i es van deixar de fer amb la llei Boyer de 1985, que va introduir els contractes temporals. Els contractes de renda antiga continuen vigents a altres països com França, Alemanya o el Regne Unit.
A Barcelona, segons enquestes recents de l'Ajuntament, es calcula que en queden uns 45.000, un 5% del parc d'habitatges de la ciutat. Cada cop en són menys, perquè expiren a mesura que van morint els titulars d'aquests contractes. En cas que la propietat demostri que els titulars no tenen el pis com la seva residència habitual, poden arribar a recuperar-lo.
