Les vendes de pisos pugen a Catalunya però el mercat comença a donar senyals de tocar sostre
El mercat immobiliari comença a tocar sostre, amb els preus en màxims, i el nombre d'operacions ja no creix al ritme de l'any passat. Segons les xifres publicades per l'Institut Nacional d'Estadística, aquest juny les vendes van tocar nous rècords mensuals per a aquest mes des del 2007, però les dades semestrals ajuden a dibuixar un escenari més ampli.
Entre el gener i el juny, a Catalunya s'han venut uns 57.300 pisos, un 0,8% més que el mateix període del 2025. Llavors, el ritme de les vendes era molt més alt, amb un creixement del 23% anual. Ara, el mercat encara marca rècords gairebé per inèrcia, però apunta a cert esgotament, amb menys embranzida.
Al conjunt de l'Estat, aquest juny van pujar les vendes per primer cop després de cinc mesos consecutius de caigudes, però el balanç del que portem d'any dibuixa també una frenada. En el primer semestre de l'any, les vendes han baixat un 2,6%. I això es nota especialment a les illes Balears, Madrid, el País Valencià i Múrcia.
En el cas de Catalunya, comparat amb el primer semestre del 2025, cauen les vendes a Lleida, mentre que a Barcelona i Tarragona el creixement és pràcticament zero. En canvi, Girona mostra més dinamisme, sobretot amb obra nova, que registra un increment del 16% de les vendes.
En un mercat amb poca oferta i molta demanda, el preu dels pisos es va encarint i això fa que per a molts accedir a la compra estigui fora del seu abast i, per tant, hi acaba havent una frenada en el ritme d'operacions de compravenda de pisos. "No hem percebut un descens en aquesta intenció d'adquirir la propietat de l'habitatge, sobretot de l'habitual", explica la vicedegana del Col·legi Notarial de Catalunya, Raquel Iglesias, que sí que admet que "cada vegada és més difícil accedir-hi".
De fet, tot i aquest alentiment, el que sí que continua creixent és l'import dels pisos. Segons el Col·legi Notarial de Catalunya, això també fa que canviï el perfil del comprador i que no només obtinguin els diners de les entitats bancàries per fer la compra. El perfil queda clar, segons els notaris: "És una persona d'edat més avançada i amb una estabilitat econòmica suficient per fer aquest pas", explica Iglesias, "intenten trobar finançament no tant en entitats de crèdit com a través de familiars o d'altres possibilitats com són aquestes que he dit: donacions o préstecs personals entre familiars."
I encara un altre element a destacar: els notaris també han començat a detectar que els estrangers no és només que comprin menys, sinó que fins i tot hi ha certa desinversió, és a dir que comencen a vendre immobles que tenien aquí. "No només està baixant l'adquisició per part d'estrangers, sinó que està pujant la desinversió", avisa Iglesias.
