Lola Herrera: "Vivim en un món on no es tracta bé la gent gran"
Amb 90 anys i gairebé set dècades damunt dels escenaris, Lola Herrera continua en actiu amb "Camino a la Meca" al Teatre Goya de Barcelona. Referent indiscutible del teatre, l'actriu passa per "Col·lapse" per parlar de la seva trajectòria, però també per llançar una reflexió contundent sobre com la societat tracta la gent gran, un tema que situa al centre de la conversa.
Els grans oblidats
Herrera no s'ho pensa a l'hora de descriure la situació:
Vivim en un món on no es tracta gaire bé la gent gran. Hi ha com un abandonament.
L'actriu denuncia la falta d'espais dignes i d'atenció adequada:
No hi ha llocs on aquestes persones puguin estar com reis, perquè s'ho han guanyat.
Especialment crítica amb algunes residències, assegura que el que veu "és vergonyós per a qualsevol societat" i defensa que els últims anys de vida haurien de ser cuidats: "No podem no atendre la gent que ha viscut tant. Els seus últims dies haurien de ser agradables."
També reivindica el valor de les persones grans com a transmissors de vida i experiència:
Són informació del que ha passat abans, i una lliçó de com encarar la vida.
I lamenta el canvi de mirada social:
A la meva època els vells eren adorats.
Viure mil vides damunt l'escenari
Més enllà de la crítica social, Herrera parla amb passió de la seva professió:
Soc una apassionada del que faig.
Amb els anys, explica, ha après a comunicar millor i a "ficar-se a la pell dels personatges" per donar-los credibilitat.
La decisió de centrar-se en el teatre, i no en el cinema, la té clara: "Va valdre la pena, absolutament." Ho descriu com "un salvavides que m'ha portat a platges meravelloses", en referència als escenaris i a tot el que li han donat.
Però aquesta vida també ha tingut un cost personal important. "He trobat molt a faltar la meva família", confessa. Recorda amb duresa els anys de gira:
He plorat per totes les ciutats d'Espanya perquè havia de deixar els meus fills.
Tot i això, ho resumeix amb una mirada serena: "Era el que hi havia i ho gaudíem molt." Una manera de fer teatre que, diu, avui ja és molt diferent.
El pas del temps
Amb el pas dels anys, també arriba la pèrdua. Herrera recorda amb emoció la mort d'Héctor Alterio:
Crec que era el més gran actor que he conegut mai.
Amb ell va construir una amistat profunda que encara manté viva en el record. Amb la mateixa lucidesa, observa el present amb preocupació. Es mostra especialment crítica amb l'auge de l'extrema dreta arreu del món, una realitat que qualifica d'"horrible" i que diu que no entén. "El problema no són ells, sinó qui els vota", afirma, inquieta pel suport massiu que reben aquests líders.
Amb 90 anys, Lola Herrera continua pujant als escenaris, però també aixecant la veu. Una veu que no només interpreta, sinó que interpel·la.
