Maria del Mar Bonet es torna a aferrar a la cançó tradicional a "L'aigua no cansa"
Maria del Mar Bonet ha tret un nou àlbum amb un títol suggerent, "L'aigua no cansa", amb 9 cançons inèdites. La cantant mallorquina, amb 65 anys de trajectòria, es torna a aferrar a la cançó tradicional. I amb aquest títol fa un homenatge al pare Rafael Ginard, que deia que la música popular i la poesia són com l'aigua, que no cansa.
Ginard va dedicar tota la vida a recollir cançons i va recopilar un cançoner de més de 3.000 referències només de Mallorca. Va observar que la cançó popular evolucionava, que no es cantava sempre igual i que tothom hi posava el seu granet de sorra.
Maria del Mar Bonet fa uns anys que va decidir tornar a viure a Mallorca, i en aquest nou treball el blau del mar i l'aigua hi predomina. També la música de les cançons que ha fet amb una banda de músics renovada. És l'àlbum amb més temes de collita pròpia, amb textos i músiques seves.
Els temes del disc
En aquest àlbum l'aigua hi sona molt. Ja va cantar a l'"Aigo", l'aigua, en el seu primer àlbum el 1969. I al disc la fa córrer també com a denúncia en el tema "S'aigo no", que aquí agafa un sentit dolorós amb el que va passar amb la dana al País Valencià.
L'artista denuncia els polítics que "van amagar el cap sota l'ala deixant abandonada la gent que havia patit tant". "Perquè darrerament hi ha tempestes que s'emporten pobles sencers, i veure polítics que no fan res és terrible. Els polítics han d'estar al servei del poble, si no per què els hem votat? "S'aigo no" és un homenatge a les víctimes de la dana a València, perquè han patit el pitjor de la política", comenta.
La peça també inclou un plany, una denúncia contra la violència masclista, i el continu degoteig de morts de dones, que "és molt difícil de suportar".
I al final de l'àlbum, un prec, una oració, la "Lluna de pau", un text propi amb música del cubà José Maria Vitier que és una oració contra la guerra. Bonet pensa "en el que està passant al món, amb un dictador mundial i amb la situació greu que pateix Cuba".
"La vaig escriure a l'època de la primera guerra del Golf, quan vaig intuir que seria un camí de no retorn a causa dels diners, el petroli i el poder", explica. "Des d'aquell moment, ja es va obrir una bretxa imposada pel terror que, si no es cura, s'ampliarà cada vegada més. Un dia que en parlava amb Vitier li vaig dir que tenia un poema sobre la pau, que parlava de la lluna plena", afegeix.
Bonet destaca que en alguns països orientals la lluna és un símbol de pau, de treva, de la natura que es calma. "El poema parteix dels territoris de bellesa, com les platges o els records que tenia de la lluna plena a la nit, dels tarongers, les dunes... i de la llum de la lluna quan surt del mar i sembla quatre vegades més gran. Són imatges per demanar pau a la lluna, i que no se'n vagi", explica.
En l'àlbum destaquen peces com "Blaus i blaus", "L'arbre campanar", un arbre que té al jardí de casa i que apareix a la foto de portada del disc amb una foto seva abraçada a la guitarra obra de Pep Bonet.
O "La cançó dels disbarats", que segueix una tradició molt mallorquina de cançons surrealistes que va aprendre d'un amic menorquí del seu pare. "Li agradava pescar amb canya i un dia em va recitar la lletra d'una excursió de peixos que se n'anaven a buscar caragolins. Només recordo la primera i l'última estrofa, les altres les he omplert afegint-hi un pop, una sirena, una morena i la posidònia, que és tan important per a la Mediterrània i està en perill perquè les barques de turistes la destrossen amb les àncores", recorda.
També cançons de poetes com "Blaus i sol de roses blanques", el text és del llibre "Quatre poemes de Setmana Santa", de Blai Bonet, de qui aquest any es commemora el centenari del naixement. Una cançó a ritme de bolero mallorquí.
Pots recuperar aquí l'entrevista a Maria del Mar Bonet al "Més nit" de 3CatInfo:
Concerts d'estiu i París en l'horitzó
La primera cita de presentació del disc en directe va ser el 23 de maig al Palau de la Música, dins el festival Guitar BCN. Els pròxims mesos, "L'aigua no cansa" arribarà als festivals d'estiu.
I a l'octubre una cita important: Maria del Mar Bonet tornarà a cantar a l'Olympia de París, 50 anys després, al cicle "Veus catalanes a París", un cicle que ha impulsat l'Institut Ramon Llull.
