Maria Lluïsa Solà: "No pot ser que Sigourney Weaver estigui parlant de mi"
Amb més de 3.000 pel·lícules doblades i una carrera de dècades darrere el micròfon, Maria Lluïsa Solà és una de les grans veus del doblatge a Catalunya i a l'Estat. La seva veu ha acompanyat generacions senceres d'espectadors, donant vida a actrius com Diane Keaton, Jane Fonda o Sigourney Weaver. A "Col·lapse", repassa aquesta trajectòria amb naturalitat i modèstia, però també amb emoció en recordar el reconeixement inesperat de l'actriu nord-americana als Premis Goya, en una conversa breu que posa en valor una feina sovint invisible.
Quan la veu travessa la pantalla
Un dels moments més especials arriba quan recorda la gala dels Goya en què Sigourney Weaver va rebre el Premi Internacional i li va dedicar unes paraules. "Em vaig quedar que encara no m'ho crec", confessa.
Encara ara, de tant en tant, ho veig i penso que no pot ser".
L'impacte va ser immediat: "Estava asseguda i em vaig aixecar a veure si era veritat el que estava dient". I resumeix així aquell instant: "No pot ser que estigui parlant de mi".
Un reconeixement poc habitual per a una professió que sovint queda a l'ombra, però que en el seu cas ha estat clau perquè moltes actrius arribin al públic amb una veu ja inseparable del seu rostre.
Una vida davant el micròfon
Solà va començar molt jove, amb només 18 anys, després d'una etapa a Ràdio Espanya de Barcelona fent radioteatre. "Em feia un tip de llegir en veu alta, que és fantàstic", recorda. Aquell hàbit la va portar a provar el doblatge, i ja no n'ha sortit mai més.
Des d'aleshores, ha treballat sense parar: "M'he fet un fart de treballar, però bé". Una feina que, explica, va molt més enllà de posar veu:
Has de mirar la boca, els ulls, com respira tota la cara.
Una interpretació completa que sovint comença sense saber ni tan sols de què va la pel·lícula.
Una veu que és història
Amb els anys, la seva veu s'ha convertit en part de la memòria col·lectiva del cinema doblat. Una trajectòria que continua, amb noves generacions a casa seva:el seu fill i fins i tot el seu nEt també s'hi dediquen, però també amb la incertesa d'un futur marcat per la intel·ligència artificial.
Tot i això, Solà es manté fidel a l'ofici de sempre: davant del micròfon. I a" Col·lapse" ho demostra amb un petit regal final, posant veu al programa amb una entonació impecable: "'Col·lapse', amb Jordi González". Una frase senzilla que resumeix tota una vida dedicada a fer que les històries sonin.
