Més incendis i més intensos: les asseguradores voldran continuar assumint el risc?
Des de l'inici de l'estiu s'han declarat a Catalunya més de 150 incendis, i s'han cremat més de 2.300 hectárees, milers de ciutadans han estat confinats i moltes cases han quedat afectades en més o menys grau.
"Hem arribat i tot això estava ple de foc", explicava el passat dimecres la Judith Esteve, una veïna de Gavà. Havia tornat corrents a casa alertada per un veí de l'incendi que havia començat molt a prop del seu bloc de pisos. "Jo tenia les finestres obertes i no sabia què em trobaria, quan hem pogut entrar he vist la taula i les cadires del balcó cremades i també totes les persianes, totes".
Un cop apagat el foc, cal avaluar els danys provocats i començar les gestions amb l'assegurança. "Què ha de fer la gent? Anar al seu mediador professional, dir que ha passat el sinistre, i en 7 dies notificar-ho", ho explica Francesc Santasusana, president del Col·legi de Mediadors d'Assegurances de Barcelona.
"A partir d'aquí cal començar a fer fotos i començar a minimitzar els danys que s'hagin produït, però tenint una pòlissa d'assegurances de la llar, del comerç, de la indústria o inclús del vehicle, intervindrà l'assegurança", afegeix
Incendis, un risc estructural
Des de l'Observatori de Catàstrofes, el seu president fundador, Pedro Tomey, explica que "el risc d'incendis forestals s'està convertint en un risc estructural". Apunta que Espanya concentra ja el 40% de tota la superfície forestal cremada a Europa en el que portem d'any i això que ja venim d'un 2025 nefast.
Podem dir que el 2025 vam viure la pitjor temporada d'incendis forestals dels darrers 30 anys i la província més afectada va ser Lleida
L'observatori publica cada any un complet informe amb les principals catàstrofes naturals que el sector assegurador ha hagut d'afrontar.
Les dades del 2025 no es coneixeran fins al novembre, però Tomey ens anticipa que al 2025 el risc catastròfic més important va ser el dels incendis forestals: "Van cremar-se prop de 400.000 hectàrees, amb 91 grans incendis –s'anomenen així aquells que afecten a més de 500 hectàrees–, Protecció Civil va intervenir en 121 emergències i d'aquestes 114 van ser provocades per incendis forestals que van provocar 6 morts".
Sense assegurança, no hi ha indemnització
Quina despesa va haver d'assumir el sector assegurador pels incendis? Doncs només pels provocats durant l'agost passat, es van arribar a pagar 23 milions d'euros a tot l'Estat. D'aquests, 72.000 corresponen a Catalunya.
La de Catalunya pot semblar una xifra petita, tenint en compte la dimensió que van tenir els focs, especialment a Lleida, però les indemnitzacions van lligades a les cobertures contractades i generalment, en zones rurals, la contractació de pòlisses és menor que a les ciutats.
Una altra raó pot ser el major pes de població gran, amb la casa pagada, i per tant sense una hipoteca que els obligui a contractar una assegurança de la llar.
A Barcelona el 97,3% de totes les llars estan assegurades i a Girona més del 81%. Superen la mitjana de l'estat, on l'assegurança de les llars és del 80,8%. En canvi, queden per sota Lleida i Tarragona amb el 79% dels habitatges assegurats.
Què cobreix l'assegurança?
L'assegurança privada cobreix els danys derivats de les pluges, les nevades, les pedregades i els vents inferiors a 120 km/h.
Per altres fenòmens més extrems, com inundacions o vents superiors a 120 km/h, qui intervé és el Consorci de Compensació d'Assegurances, però per rebre una indemnització cal haver contractat prèviament una assegurança privada.
L'exemple més recent és el de la dana. En aquest cas les asseguradores van actuar com a intermediàries, ajudant a tramitar els sinistres, però el cost l'assumia el Consorci.
Abans de la dana, la cobertura de les llars a València era del 78,4%, i fruit d'aquest episodi s'ha disparat i ara supera el 84,5%.
L'asseguradora podria negar-se a assumir el risc?
Amb una temporada d'incendis com la de l'any passat i com la que ja portem aquest, sorgeix una pregunta: les pòlisses podrien disparar-se de preu o fins i tot, com ja passa en algunes zones d'Austràlia i els Estats Units, les mateixes asseguradores es podrien negar a assegurar determinats habitatges?
De moment, el sector creu que ens trobem molt lluny d'aquest escenari. Ho assegura amb rotunditat Tomey: "Espanya no està ni molt menys en la situació dels Estats Units, encara que és veritat que els grans incendis forestals estan deixant de ser episodis excepcionals"
Allà, per la intensitat, la freqüència i la magnitud dels incendis, les primes del sector assegurador s'han incrementat moltíssim i moltes companyies han decidir retirar-se de determinades zones.
Des de l'Observatori de Catàstrofes reconeixen que aquí "les companyies asseguradores, a l'hora de posar preu a la cobertura d'un habitatge, tindran cada cop més en compte elements com on està ubicat, quines mesures de protecció té, on està localitzat i quins riscos el poden afectar".
Amb tot, els focs d'aquest estiu no es traduiran en increments a les pòlisses. "No hi haurà pujades espectaculars en les assegurances de la llar perquè s'hagin produït uns incendis ara", diu Santasusana, que afegeix que la repercussió econòmica dels incendis és petita, l'impacte important i duríssim és més aviat visual, ecològic.
No hi haurà cap tipus de repercussió de primes a les noves pòlisses o les pòlisses que s'hagin de renovar
Santasusana cita "el bon estat de salut del sistema assegurador". Com apunta Tomei "tenim un model assegurador amb molta fortalesa, el que cal es conservar-lo".
Com funciona el Consorci de Compensació
El sistema assegurador d'Espanya és únic a Europa, perquè compta amb el Consorci de Compensació d'Assegurances, que s'encarrega de cobrir fenòmens extraordinaris.
El consorci és una entitat publica, que no es finança a través dels pressupostos generals de l'Estat, sinó amb un recàrrec a les pòlisses. És a dir, que tots aquells que tinguin contractada una pòlissa paguen, indirectament, una petita part al consorci.
En el cas dels habitatges, es paga una taxa de 7 euros per cada 100.000 euros de capital assegurat. A tall d'exemple, si s'assegura una casa per un milió d'euros, del rebut que pagui el client, 70 euros aniran al Consorci.
"El consorci ha sigut una gran eina. És de les poques entitats d'Europa que està funcionant perfectament i cobreix aquestes coses atípiques que en les companyies tindrien un cost que no sabrien com controlar", diu Santasusana.
El Consorci compta amb una reserva per atendre catàstrofes com ara la dana –en què van haver de fer front a més de 5.000 milions d'euros per cobrir els danys provocats.
L'any passat, segons informa el Ministeri d'Economia, aquesta reserva va incrementar-se fins als 7.500 milions, tot i que per segon any consecutiu se situava per sota de la barrera dels 9.000 milions, d'on no havia baixat des de principis dels 2000.
La prevenció és clau
Des del sector reclamen més inversió en prevenció i reforçar la situació jurídica.
"No hem d'oblidar que més de 90% dels incendis forestals son provocats per l'ésser humà", diu Tomey. "Algunes comunitats ja han reformat el codi penal per incrementar les penes als que els provoquen", remarca. L'ordenació del territori també és vital, i és que les conseqüències dels incendis s'agreugen perquè són cada cop més extensos i acaben afectant més zones urbanes.
