"No cantis, que plourà!": què hi ha al darrere d'aquesta expressió popular?
L'expressió "No cantis, que plourà!" és habitual per fer referència a algú que desafina. Atribueix, de manera irònica, la capacitat de provocar pluja a una persona que canta malament.
L'origen exacte de la dita no està documentat, però la relació entre el cant i la meteorologia no és tan estranya si es té en compte que, durant segles, les persones han recorregut a pregàries, processons i altres rituals per intentar aconseguir que plogués o deixés de ploure.
Les rogatives per demanar pluja a Catalunya
A Catalunya una de les pràctiques més esteses eren les rogatives: cerimònies religioses que s'organitzaven especialment durant els episodis de sequera. Quan la falta d'aigua amenaçava les collites, es demanava la intervenció divina per aconseguir precipitacions. Podien incloure pregàries, misses o processons amb imatges religioses.
De fet, es continua fent: en plena sequera al març del 2023, veïns i pagesos de l'Espunyola, al Berguedà, van recuperar les rogatives amb una processó d'aquest tipus:
Aquestes pràctiques també han adquirit valor científic: els registres històrics de rogatives permeten als investigadors reconstruir episodis de sequera anteriors a les observacions meteorològiques modernes.
La voluntat d'aconseguir pluja mitjançant rituals no és exclusiva de Catalunya. En diverses comunitats indígenes del sud-oest dels Estats Units, les cerimònies relacionades amb la pluja han tingut un paper important.
Els sons de la natura també poden anunciar pluja?
La relació entre els sons i la pluja també apareix al refranyer popular. Durant segles, el cant d'alguns animals s'ha interpretat com un senyal de canvis de temps. És el cas de les granotes, que sovint es fan sentir més en ambients humits, o d'alguns ocells, als quals tradicionalment s'ha atribuït la capacitat d'anticipar la pluja: ocells a poca altura, pluja segura.
Aquestes observacions tenen una possible explicació natural. La humitat, la temperatura i la pressió atmosfèrica poden influir en el comportament d'algunes espècies, i això pot modificar-ne l'activitat.
Quan els ocells volen a poca altura, pluja segura. És cert?
Ara bé, això no vol dir que els animals puguin predir de manera infal·lible quan plourà. Els seus cants responen a molts factors, com l'època de reproducció, la temperatura o el moment del dia, i no són un indicador meteorològic prou fiable per si sol.
El temps també pot canviar la manera com sentim els sons
La meteorologia i el so sí que tenen una relació física, encara que sigui molt diferent a la que suggereix la dita.
El vent i la distribució de la temperatura a l'atmosfera poden modificar la trajectòria de les ones sonores. Per exemple, durant una inversió tèrmica, quan l'aire és més fred a prop del terra que a una certa altura, alguns sons poden propagar-se més lluny del que és habitual.
Això ajuda a explicar per què, en determinades situacions, el soroll d'una carretera, d'un tren o d'una campana llunyana es pot sentir amb més intensitat. Lògicament, el vent també pot afavorir que el so arribi més lluny en una direcció que en una altra.
Però la relació entre el so i la pluja encara té una altra curiositat. Algunes investigacions han estudiat si les ones sonores poden afavorir la formació de gotes d'aigua més grosses. Un estudi publicat el 2021 a la revista científica Applied Acoustics va analitzar com els sons intensos podien influir en el moviment de petites gotes d'aigua en condicions experimentals.
Els resultats van mostrar que les vibracions podien afavorir que les gotes xoquessin entre elles i s'unissin, un procés que contribueix a la formació de la pluja.
Ara bé, aquests experiments es fan amb equips que generen sons molt més intensos que la veu humana i no demostren, ni molt menys, que es pugui provocar precipitació cantant.
