Nou marc legal per a menors en l'àmbit judicial: se'ls escoltarà sempre i el seu interès serà prioritari
El Consell de Ministres ha aprovat la reforma de la llei de protecció integral a la infància i l'adolescència. L'avantprojecte de llei, que haurà d'aprovar el Congrés, preveu que els menors hauran de ser escoltats en qualsevol procediment que els afecti i posa la seva seguretat i les seves necessitats al centre de qualsevol procediment.
El nou marc legal deixa sense validesa una suposada síndrome d'alienació parental (SAP), sense base científica, que s'ha utilitzat per desacreditar els testimonis dels menors atribuint-los a influències del pare o la mare. A més, en casos de violència, farà més difícil la custòdia compartida.
Fonts del Ministeri d'Infància asseguren que, amb la reforma, l'interès del menor passa a ser preeminent en totes les resolucions i, davant de situacions de violència, les necessitats dels infants estan per sobre de les de l'agressor per protegir-ne el benestar físic, emocional i psicològic.
Dret d'escolta i interès superior del menor
El dret d'escolta dels menors haurà d'estar garantit independentment de l'edat. Fins ara, l'obligatorietat s'establia a partir dels dotze anys o d'una "maduresa suficient" de la persona afectada, cosa que ha provocat, segons el ministeri, que en molts casos la veu de nens no hagi estat presa en consideració.
L'anterior normativa obviava la paraula d'"una part important de nens i nenes que estan en risc", assegura Isabel Giménez, jutgessa presidenta de la Comissió d'Expertes del Ministeri de Joventut i infància.
Giménez considera que la veu dels infants pot tenir-se en compte si s'estableix "un entorn adaptat a l'edat, un llenguatge clar" i l'acompanyament d'una "persona de confiança i una defensa lletrada especialitzada i pròpia"
"La nova llei", continua la jutgessa Giménez, "reconeix els nens, nenes i adolescents no només com a víctimes directes de la violència masclista i sexual, sinó també amb el dret de protecció, acompanyament i reparació."
L'ampliació de la llei reforça l'interès superior del menor. En tots els actes i resolucions administratives i judicials s'haurà de justificar expressament com s'ha valorat aquest interès i per què la decisió adoptada protegeix millor el benestar físic, emocional i psicològic de nens i nenes.
L'interès superior del menor "s'objectivarà, ja no serà una qüestió arbitrària o subjectiva", ha explicat la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego.
Quantes vegades hem hagut de plorar situacions de violència vicària, de morts de nens i nenes, perquè no s'han tingut en compte aquestes violències?
En aquest sentit, entre els criteris relatius a l'interès superior del menor s'hi inclou l'allunyament del nen d'aquella persona que el violenti, de manera que l'interès superior del menor no serà mai estar amb un agressor o presumpte agressor.
Síndrome d'Alienació Parental, prohibit
El nou text prohibeix la síndrome d'alienació parental (SAP) juntament amb qualsevol reformulació o plantejament sense aval científic, i ho fa "de forma explícita, sense matisos", afegia la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego.
Cap informe públic o privat basat en la SAP es podrà utilitzar en procediments judicials o administratius. A més, les resolucions que l'utilitzin podran ser impugnades.
Mireia Forner, psicòloga membre de la Comissió d'Expertes del Ministeri de Joventut i infància, explica que el SAP és "una suposada Síndrome d'Alienació Parental, sense base científica, que s'ha utilitzat per desacreditar els testimonis dels menors atribuint-los a influències del pare o la mare."
Si abans era una indicació, ara queda prohibit.
La jutgessa presidenta de la Comissió d'Expertes del Ministeri de Joventut i infància, Isabel Giménez, ha celebrat el canvi i ha carregat contra la desprotecció a què estaven sotmesos nens i nenes "a conseqüència d'aquesta síndrome que no existeix":
"Hi ha hagut molts casos de nens que, quan arriben a la majoria d'edat, expliquen com han patit vivint o tenint visites dels seus agressors, que han continuat amb l'agressió.", explicava Giménez.
L'avantprojecte de llei reforça que no es pugui establir custòdia compartida quan hi hagi indicis que la decisió pugui afectar negativament la salut física, psíquica o emocional del menor. De la mateixa manera, si un nen o nena expressa rebuig cap a un dels progenitors, el sistema haurà d'investigar les causes del rebuig i protegir el menor.
Una altra novetat de gran impacte és que n'hi haurà prou amb el consentiment d'un sol progenitor perquè un menor d'edat víctima de violència pugui accedir a atenció psicològica, social o jurídica. Segons el ministeri, així s'evitarà que l'agressor pugui tenir capacitat de veto sobre la reparació.
Professions i activitats en contacte amb menors
La reforma de la llei també endureix els requisits per accedir i mantenir-se en professions, oficis i activitats que impliquin contacte habitual amb nens, nenes i adolescents.
En aquesta línia, serà requisit per a l'accés a aquestes professions no haver estat condemnat per delictes relacionats amb la infància i l'adolescència i s'estableixen controls periòdics d'antecedents penals.
En l'àmbit jurídic, l'avantprojecte de llei subratlla l'obligació de crear torns d'ofici especialitzats en violència contra la infància i l'adolescència dins els col·legis d'advocacia.
