Poder enterrar l'avi, presoner republicà, 85 anys després: "S'ha fet justícia"
El 1941, la Cinta va rebre una carta que li va canviar la vida. Era la notificació que el seu marit, l'ampostí Ernesto Morales Casadó, havia mort a la presó d'Urduña, al País Basc.
L'Ernesto va ser detingut durant la Guerra Civil i l'abril del 1939 va ingressar a la presó de Tarragona. El van condemnar a 12 anys i el càstig va incloure un periple per diverses presons, allunyat de la seva família. Finalment, va ingressar a la presó d'Urduña, on va morir amb 33 anys per una hemorràgia gàstrica.
La Cinta es va quedar sola, amb dos fills petits, l'Ernesto i el Juanito. Amb els anys, es va tornar a casar amb un home que li va donar tot el suport i amb qui va tenir dos fills més.
Un acte de restitució històrica
La família Morales, ara més extensa, es va reunir aquest dimecres al cementiri d'Amposta per rebre les restes mortals de l'Ernesto.
Unes restes portades des del País Basc per Gogora, l'Institut de la Memòria, la Convivència i els Drets Humans del govern basc.
Han calgut 85 anys i 500 quilòmetres de distància perquè es produís aquest retorn. Ara, les restes –per fi– estan enterrades al mateix nínxol que la seva dona.
La Montse Drago, neboda de la Cinta, explica que a la floristeria encara recorden la tristor de la Cinta quan anava a comprar flors pel seu segon marit, però no podia portar-ne a l'Ernesto.
"Tenia aquesta pena de no poder saber on estava el seu home, de no poder-li portar flors. Avui, al cementeri li han portat les flors a ell, que per fi és a casa. Jo crec que això és important," comenta la Montse.
La Cinta parlava poc de l'Ernesto. Eren els silencis imposats de l'època.
S'havia de protegir els fills.
L'Anna, la Neus i la Mar Morales són tres dels sis nets i netes de l'Ernesto, i han rebut les restes mortals amb les emocions a flor de pell per rebre les restes mortals. Totes tres coincideixen que el més important és que "les restes del iaio ja descansen amb la iaia Cinta".
El seu record també va ser cap als seus pares, que ja són morts. L'Anna recordava que fa anys que eren coneixedors del procés d'exhumació i que el seu pare, el Juanito "se'n va anar sabent que l'havien trobat".
La Mar confessa que hi va haver un moment que van perdre l'esperança de recuperar-lo. "Per això, avui per nosaltres s'ha fet justícia. Llàstima que s'hagi de tardar 85 anys", afirma.
Tot i els silencis imposats durant anys, la Neus diu que el record sempre va ser present, i el nom d'Ernesto Morales s'ha perllongat en la família durant cinc generacions.
L'Àlex Morales ha estat el net que ha estat en contacte amb el govern basc. La família, amb la documentació que tenien, ja sabien que l'avi va morir a la presó d'Urduña, però no sabien on estava enterrat.
Amb el seu ADN i el d'un altre germà, Gogora ha pogut certificar que unes de les restes trobades a Urduña eren del seu avi.
Per a l'Àlex, el retorn ha estat "un acte de justícia familiar i justícia social. I, d'alguna manera, s'ha de donar visibilitat a la gent jove que m'han acompanyat aquí avui perquè no torni a passar."
Gogora, la institució basca per a la memòria històrica
Urduña va ser un camp de concentració i, després, una presó. El govern basc calcula que hi van morir unes 225 persones vingudes de diversos punts de l'Etat: Extremadura, Castella-la Manxa, Andalusia i Catalunya.
La majoria van morir quan el centre era una presó. L'extensa documentació guardada ha permès saber el nom i localitat de totes les víctimes.
Des del 2014, Gogora, l'Institut de la Memòria, la Convivència i els Drets Humans del govern basc ha fet 3 campanyes d'exhumació (2014, 2022 i 2024) i ha recuperat 93 dels 225 cossos.
La resta, per ara, es desconeix on són. Els cossos que han trobat són de víctimes mortes a la presó entre el març i el juny de 1941, quan es va tancar el penal.
Un cop extretes les restes i amb la documentació i les dates de defunció a la mà, Gogora s'ha posat en contacte amb les famílies per demanar-los l'ADN i comparar les dades.
Hi ha familiars amb qui no han pogut contactar; d'altres no han volgut continuar amb el procés, i hi ha famílies –com la de l'Ernesto– que donen sentit al projecte de Gogora.
El seu director, Alberto Alonso, descriu així com van contactar amb la família quan ja tenien els resultats d'ADN: "A partir d'aquí, els vam trucar i els vam donar la gran notícia que d'alguna manera és la que ens dona energia. Ens carrega les piles poder parlar amb una família i dir-los que hem trobat el seu avi, en aquest cas".
18 víctimes catalanes a la presó d'Urduña
Alonso fa una crida a totes aquelles famílies que creguin que un avantpassat seu va morir a Urduña perquè que es posin en contacte amb Gogora per mirar de trobar coincidències amb els cossos.
Gogora té una pàgina web amb tota la documentació. Es pot consultar el llistat de víctimes i el llistat de les 31 persones identificades per ara.
L'Ernesto és el cos del primer presoner de les 18 víctimes catalanes d'Urduña que s'ha pogut identificar gràcies a l'ADN dels familiars.
