Rajoy nega en el judici del cas Kitchen l'espionatge a Bárcenas i haver destruït proves de la caixa B
L'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha negat aquest dijous en el judici del cas Kitchen a l'Audiència Nacional l'espionatge a Bárcenas i haver destruït proves de la caixa B del Partit Popular. Per la seva banda, l'exsecretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, ha negat haver fet "encàrrecs" i "pagaments" a l'excomissari José Manuel Villarejo.
És la primera vegada que Rajoy, que ha declarat com a testimoni, testifica sobre el presumpte espionatge a Bárcenas, però la tercera que dona explicacions en un procés d'aquesta dimensió.
"L'operació comença al partit". Amb aquesta afirmació Luis Bárcenas va apuntar directament cap a la cúpula del PP, a qui acusa d'haver orquestrat l'operatiu per, presumptament, sostraure-li informació sobre la caixa B del partit.
L'extresorer va confirmar el que ja s'intuïa: que M.R., les inicials que apareixen als papers, corresponen a Mariano Rajoy. No és ni una sorpresa ni una novetat, ja ho havia avançat un dels principals acusats de la trama, l'exministre Jorge Fernández Díaz.
Durant el judici de la Kitchen, que es va iniciar a principis d'abril, el principal investigador de la trama va dir que Rajoy estava al cas de l'operació.
Rajoy fuig d'estudi i ho nega tot
"Em dic Mariano Rajoy, com tothom sap. I després cadascú em diu com vol. Per tant, els hi haurà de preguntar a ells", ha dit Rajoy en la seva primera resposta quan l'acusació del PSOE li ha preguntat sobre els noms de "l'asturià" i "el barbes", mots amb què suposadament es referien a ell els membres de la trama.
Rajoy ha negat que Bárcenas li entregués en sobres el romanent de la caixa B, i també ha destacat que és "absolutament fals" que ell posés a la trituradora en presència de l'extresorer del PP el darrer document dels anomenats papers de Bárcenas.
Tal com va fer el 2017 a la peça principal del cas Gürtel i al judici dels papers de Bárcenas el 2021, Rajoy ha negat rotundament amb respostes molt curtes que conegués l'existència d'un finançament irregular del partit.
També ha negat que existís una "operació política" contra l'extresorer del PP i ha dit que va saber més endavant l'existència d'una operació policial per localitzar "els diners del senyor Bárcenas i esbrinar qui eren els seus testaferros".
En aquest sentit, de la seva relació amb Bárcenas, Rajoy ha dit que va canviar quan va tenir la certesa que l'extresorer "tenia 48 milions d'euros a Suïssa".
Rajoy ha desvinculat l'exministre de l'Interior i el secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, de l'operació policial i ha dit estar "absolutament convençut que aquesta operació policial es va adequar totalment a la legalitat".
L'expresident espanyol també ha manifestat que "és absolutament fals" que des de la cúpula del Partit Popular es pressionés Luís Bárcenas perquè no transcendís la suposada caixa B de la formació. En aquest sentit, també ha afirmat desconèixer si es van fer seguiments a l'extresorer del PP i el seu entorn.
Pel que fa als missatges de Bárcenas a Rajoy sobre la judicialització de la caixa B del partit, Rajoy ha afirmat que no recorda ni reconeix cap de les comunicacions perquè no les va enviar ell. Amb relació al missatge "Luis sé fuerte" de Rajoy a Bárcenas, el polític gallec ha dit que suposa que sí li va enviar perquè ha sortit publicat cada dia durant 15 anys als mitjans de comunicació.
Mariano Rajoy ha dit que va ser ell qui va nomenar Jorge Fernández Díaz com a ministre de l'Interior però ha negat que li donés indicacions concretes sobre com afrontar les investigacions del cas Gürtel o els papers de Bárcenas, i també ha negat que li demanés informació sobre el curs de les investigacions d'aquests casos. Rajoy també ha negat conèixer personalment l'excomissari Villarejo.
Cospedal nega "encàrrecs" i "pagaments" a Villarejo
Rajoy ha estat el primer testimoni del dia. Després ha arribat el torn de María Dolores de Cospedal, aleshores secretària general del PP. En un inici, figurava com a investigada en el cas, però finalment el jutge la va deixar fora de la causa per falta d'indicis que hagués participat en la trama.
El PSOE, abans de començar el judici, va tornar a demanar que se l'inclogués després que sortissin a la llum uns àudios on conversava amb Villarejo, però el tribunal ho va desestimar.
Cospedal ha reconegut que es va reunir "vuit o nou vegades" amb José Manuel Villarejo després que el llavors comissari en excedència mostrés interès a conèixer-la. Va ser el seu exmarit, Ignacio López de Hierro qui els va presentar. L'exsecretària general del PP ha negat fer-li qualsevol tipus d'encàrrec a l'excomissari:
Jo li feia preguntes, no encàrrecs.
Ha reconegut que li feia "preguntes" sobre les filtracions a la premsa del sumari "secret" que afectava l'exalcaldessa de València, Rita Barberá. En aquest sentit, ha negat que li preguntés o li demanés algun informe sobre les investigacions de la trama Gürtel. . "Ni jo l'hi preguntava ni ell me n'informava i no crec que tingués capacitat de fer-ho", ha manifestat. També ha negat qualsevol tipus de pagament a l'excomissari.
"A més d'una companya de partit, Rita Barberá era molt amiga meva. Jo tenia interès a saber com s'estaven produint aquestes filtracions". Com que Villarejo tenia amistat amb periodistes, ha dit Cospedal, "va dir que intentaria assabentar-se'n", ha afirmat l'exsecretària general del PP.
El tercer testimoni a declarar ha estat l'exministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido que ha justificat el cessament del llavors secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, perquè volia tenir el seu propi equip. "No va ser per desconfiança cap a ell, sinó confiança a les persones que jo volia proposar".
Zoido ha negat que, quan es va fer càrrec del ministeri, els càrrecs sortints li informessin de qualsevol tipus de operatiu policial per espiar l'extresorer del PP, Luis Bárcenas.
Sense conseqüències jurídiques
Tot i que diversos testimonis han incriminat directament Rajoy, el recorregut jurídic que podrien tenir aquestes declaracions és pràcticament nul. Ni Rajoy ni Cospedal estan acusats, els seus noms pràcticament no apareixen al sumari, i no és la primera vegada que s'apunta contra l'expresident.
En el cas dels papers de Bárcenas, per exemple, ja s'incriminava Rajoy, però aquest procés ja s'ha jutjat i ha quedat tancat.
Per tant, més que efectes jurídics el que podria provocar el judici de la Kitchen són conseqüències polítiques com ja va passar després de la condemna de la Gürtel, que va portar Rajoy a sotmetre's a una moció de censura i perdre l'executiu.
El PP actual, amb Feijóo al capdavant, fa mans i mànigues per desvincular-se del procés: "El PP del 2026 no és la Kitchen ni Gürtel", va sentenciar Juan Bravo, vicesecretari d'Hisenda del partit, a l'inici del judici.
La distància amb la marca nacional s'ha vist durant els dies previs a la campanya electoral andalusa, on Juanma Moreno Bonillo ja ha anunciat que prescindirà de Rajoy tot i haver format part del seu govern.
Les declaracions dels exdirigents populars poden fer de contrapès amb el cas de les mascaretes que es jutja en paral·lel al Tribunal Suprem i que esquitxa persones vinculades al PSOE i al seu entorn.
Les diverses condemnes al PP
L'Audiència Nacional ha condemnat el PP tres vegades dins del cas Gürtel i, en total, ha hagut de pagar 245.000 euros.
Són els diners amb què, segons la sentència, el partit s'hauria lucrat d'una trama corrupta basada en el cobrament de comissions a canvi d'adjudicacions d'obra pública.
També va ser condemnat a pagar 123.000 euros per les obres de reforma de la seu del PP a Génova i 204.000 pel cas de Boadilla del Monte, a la Comunitat de Madrid, que penja també de la Gürtel.
Aquesta vegada, el PP no està acusat dins el cas Kitchen. A l'inici del judici, el PSOE va demanar que se l'inclogués a la causa, però el tribunal ho va desestimar.
Els socialistes consideren que el partit hauria de pagar almenys 54.000 euros de fons reservats que, segons la Fiscalia, s'haurien destinat a espiar Bárcenas.