Seguir el rastre dels diners del crim organitzat: el paper dels notaris per lluitar contra el blanqueig

Com es poden seguir els diners que provenen del narcotràfic? Com es pot identificar qui hi ha al darrere? Cada vegada més, els notaris tenen un paper clau en les investigacions de blanqueig de capitals procedent del crim organitzat. A través d'una base de dades compartida, poden detectar operacions sospitoses. Ara, el repte és anar més enllà de les fronteres i estendre aquesta eina a tot Europa.

El crim organitzat converteix els beneficis d'una activitat il·legal i els introdueix en el circuit legal de diners. Societats mercantils, compravendes, operacions immobiliàries i persones interposades poden formar part d'un entramat destinat a ocultar l'origen dels diners i, sobretot, qui n'és el veritable propietari.

En aquestes investigacions, els notaris són claus, gràcies a una eina que permet fer allò que difícilment podria aconseguir un professional de manera individual: creuar informació de totes les notaries i detectar connexions que, observades per separat, podrien passar desapercebudes.

Des de l'any 2006, disposen de l'Índex Únic Informatitzat del Notariat, una gran base de dades que recull electrònicament informació de les escriptures i els documents públics autoritzats pels gairebé 3.000 notaris de l'Estat.

Hi consten dades de milions de persones i entitats, incloses més de 3,3 milions de persones jurídiques. No és un registre públic de consulta general, sinó una eina a disposició dels organismes especialitzats en prevenció del blanqueig.

Les dades notarials permeten detectar operacions sospitoses i reconstruir estructures societàries que poden amagar fortunes procedents del narcotràfic o negocis tèrbols.

Espanya disposa d'un sistema pioner, però els notaris reclamen una base de dades compartida a escala europea per seguir el rastre dels diners més enllà de les fronteres. La seva raó de ser és la capacitat de relacionar operacions.

Pedro Rincón de Gregorio, notari d'Esplugues de Llobregat i delegat espanyol a la Comissió d'Afers Europeus de la Unió Internacional del Notariat, ho resumeix amb una idea: "La força del sistema és la intel·ligència col·lectiva, és a dir, la possibilitat d'analitzar conjuntament les operacions autoritzades per tots els notaris com si fos un eixam d'abelles".

L'Índex Únic es complementa amb sistemes tecnològics avançats i amb la base de dades de titularitat real, que permet identificar qui hi ha darrere de les societats mercantils.

Mil operacions poden explicar una trama

La necessitat d'aquest tipus d'eines es va fer evident en investigacions com l'operació Ballena Blanca, al sud d'Espanya, del 2005. La investigació va destapar una xarxa internacional de blanqueig de capitals amb ramificacions en sis països, que hauria mogut uns 250 milions d'euros procedents del crim organitzat.

El cas va acabar amb diversos detinguts, entre els quals tres notaris, que van acabar absolts.

L'entramat utilitzava prop d'un miler de societats amb una aparença formalment impecable. Individualment, el contingut d'una escriptura concreta no suposava cap problema. Ara bé, si s'analitzava el conjunt d'operacions s'hi podia amagar un entramat de blanqueig.

La pregunta és: què hauria passat si aleshores hagués existit un índex únic capaç de creuar tota aquella informació? Rincón té clar que hauria estat sospitós. I, afegeix, que en aquell moment no es va detectar perquè no hi havia les eines actuals. Avui, sí.

Però la tecnologia, per si sola, no resol el problema. També cal saber transformar les sospites en proves que puguin sostenir una investigació judicial, segons diu el magistrat Vicente Magro Servet, de la Sala Segona del Tribunal Suprem.

El crim organitzat és transfronterer

El principal límit del model espanyol és que les organitzacions criminals no operen necessàriament dins d'un sol país. Una societat es pot crear a un país, pot adquirir immobles en una altra i registrar filials en un tercer. Les dades queden disseminades entre administracions i sistemes de diversos països.

Seguir els diners amb els registres actuals és realment complex. Per això, es reclama la creació d'una base de dades notarial d'àmbit europeu.

El degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín, defensa que cal creuar la informació dels actes notarials de tots els països per evitar que les organitzacions criminals aprofitin les diferències entre legislacions i sistemes de control.

El que proposen els notaris està basat en una lògica aclaparadora: si els delinqüents utilitzen diverses jurisdiccions per passar desapercebudes i ocultar els seus moviments, els governs han de poder consultar la informació de manera coordinada per neutralitzar-los. La traçabilitat és fonamental.

Itàlia és un dels exemples que il·lustra les dificultats que encara hi ha per arribar a aquesta traçabilitat. El país està estudiant un sistema d'accés a la informació sobre la titularitat real de les societats, però paradoxalment la seva materialització està en suspens. Algunes interpretacions jurídiques consideren que aquest registre podria ser incompatible amb la protecció dels drets fonamentals. El debat se centra en qui pot consultar aquesta informació i en quines circumstàncies.

El repte no és només tecnològic. També és jurídic i institucional: aconseguir que els diferents països comparteixin informació sense deixar de protegir els drets de les persones.

Seguir els diners: de la sospita a la prova judicial

Des de fa temps els cossos policials s'han adonat que no n'hi ha prou d'identificar qui transporta, qui compra o ven la droga. L'objectiu és seguir el rastre dels diners per arribar als responsables de l'organització criminal i desarticular-la.

El magistrat Vicente Magro Servet, de la Sala Segona del Tribunal Suprem, situa l'Òrgan Centralitzat de Prevenció del Blanqueig de Capitals del Notariat (OCP) entre les eines més importants per a aquesta tasca. Com recorda Salazar, la policia necessita informació per investigar, mentre que els jutges necessiten proves per condemnar. El camí entre un punt i l'altre és determinant: cal tenir capacitat real per convertir les dades en proves que puguin acreditar l'activitat delictiva davant la justícia i arribar a sentències condemnatòries.

Perseguir el crim organitzat també vol dir recuperar els beneficis del crim. A Espanya, l'Oficina de Recuperació i Gestió d'Actius (ORGA) treballa precisament en la localització i la gestió dels béns procedents d'activitats delictives. La policia sap bé que desarticular una xarxa no significa només identificar i detenir els membres sinó arribar als diners.

Un fenomen a l'alça

Les dades policials ajuden a entendre la dimensió del problema. Durant el 2025 es van investigar a Espanya més de 400 organitzacions relacionades amb el crim organitzat.

Entre les activitats delictives identificades hi havia el tràfic de cocaïna, d'haixix i de marihuana, però també les estafes i el blanqueig de capitals.

Segons les dades exposades en la jornada celebrada aquest novembre al Col·legi de Notaris de Catalunya, una part important de l'activitat d'aquestes organitzacions estava vinculada precisament al blanqueig dels beneficis criminals.

Les principals àrees d'activitat es concentren en grans nuclis com Madrid, Barcelona, Màlaga, Alacant i Cadis i les xarxes tenen cada vegada més projecció internacional.

P. Montes, comandant i cap de la Unitat de Policia Judicial de la zona, explica que aproximadament el 90% de les investigacions tenen una dimensió internacional i requereixen cooperació amb altres cossos policials.

Per això, insisteix en la necessitat de disposar d'equips especialitzats en delinqüència econòmica que sàpiguen identificar els responsables, els béns immobles, els moviments econòmics i les connexions que permeten aixecar aquests entramats financers.

Com ja han dit reiteradament els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, el diagnòstic de la situació és preocupant i convida poc a l'optimisme. "Som pessimistes, no ens agrada el que veiem i ens preocupa", adverteix el comandant Montes.

En definitiva, la lluita contra el blanqueig de capitals és una carrera desigual entre la flexibilitat i l'adaptació de les organitzacions criminals i la capacitat real de les institucions per anticipar-se. De moment, Espanya té capacitat per detectar allò que abans quedava ocult entre milers de documents si és que es produeix únicament al seu territori. Mentre els diners puguin creuar fronteres sense control, el crim organitzat continuarà trobant fissures on amagar-se.