ERC valida l'acord amb el govern pels pressupostos després d'un consell nacional maratonià
La negociació dels pressupostos de la Generalitat accelera i ha quedat pràcticament encarrilada després que ERC hagi avalat l'acord amb el govern de Salvador Illa, que podria aprovar els comptes al juliol.
El consell nacional d'ERC ha debatut durant tres hores i mitja els detalls del pacte i no s'ha fet cap votació, malgrat que una part dels assistents ho han demanat. La reunió s'ha acabat passades les deu del vespre i ha anat precedida per una reunió de la direcció dels republicans.
El primer d'intervenir davant del consell nacional ha estat el president del partit i artífex de l'acord, Oriol Junqueras, que ha donat una explicació detallada dels passos que hi ha hagut en la negociació.
Després hi ha hagut un torn obert de preguntes amb moltes mans aixecades, en una reunió en què la direcció buscava l'aval implícit de la militància a l'acord amb els socialistes.
El pacte el signaran Salvador Illa i Oriol Junqueras aquest dimarts a primera hora del matí al Palau de la Generalitat, tot just l'endemà d'haver presentat plegats la línia del tren orbital que ha servit per desencallar els comptes.
Després de la fotografia solemne per segellar l'acord, la consellera d'Economia, Alícia Romero, atendrà els mitjans de comunicació a la sala de premsa del Palau, mentre que Junqueras ho farà a la seu del seu partit.
Amb tot, per aprovar els pressupostos també faran falta els vots dels Comuns, que aquest dilluns s'han reunit amb Romero per "actualitzar" l'acord pressupostari ja assolit el passat 19 de febrer, però que va quedar en paper mullat en retirar l'executiu el projecte de comptes del Parlament davant el rebuig d'ERC.
El portaveu dels Comuns, David Cid, ha assegurat que l'acord segueix "lluny" i que a dia d'avui no es donen les condicions per tancar-lo, mentre que Junts ha minimitzat els pactes dels socialistes amb ERC i ha recordat que que fa vint anys el govern tripartit ja es va proposar impulsar aquest cinturó ferroviari per unir les principals ciutats de la segona corona metropolitana de Barcelona sense passar per la capital.
Següent pas, la comissió bilateral
Segons ha pogut saber 3CatInfo, els acords que el govern ha tancat amb ERC en el marc dels pressupostos seran sobre la taula de la comissió bilateral Generalitat-Estat d'aquest dimecres a la tarda a Madrid.
D'una banda, es donarà llum verda a la línia orbital ferroviària --que ha de pagar l'Estat--, es donarà impuls al nou Consorci d'Inversions per millorar la planificació i execució de les obres estatals, i es farà efectiu l'acord perquè Catalunya tingui majoria en el Consorci de la Zona Franca.
A més, la trobada entre els dos governs avançarà en temes d'acció exterior i llengua, i també en la línia que Catalunya guanyi poder de decisió sobre el litoral, entre altres qüestions.
La reunió estarà presidida pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres. També hi serà la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero.
La comissió bilateral és el principal òrgan de relació i acord entre els governs català i espanyol. Es va reactivar el febrer del 2025 i per l'executiu d'Illa suposa consolidar una nova etapa de col·laboració i fer un pas més en el compliment dels acords.
Abans de la comissió bilateral, el govern ha convocat els grups parlamentaris dimarts a la tarda al Parlament i, posteriorment, es veurà amb els agents econòmics i socials al Palau de la Generalitat.
Nova línia ferroviària
La línia orbital ferroviària és un dels punts que ha desencallat les negociacions entre el govern i Esquerra és la construcció de la línia que ha d'unir Vilanova i la Geltrú amb Mataró sense passar per Barcelona.
Precisament, aquest dilluns el president Illa i el líder dels republicans, Oriol Junqueras, han presentat el projecte a Sant Sadurní d'Anoia, una de les ciutats de l'anomenada segona corona metropolitana on el tren hauria de fer parada, com Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers.
El projecte es va aprovar durant el govern tripartit i fa anys que estava en un calaix. Requereix una inversió de 5.200 milions d'euros --que pagaria el govern espanyol-- per estar enllestit cap al 2040, d'aquí uns quinze anys.
Altres acords
En el marc de les negociacions del pressupost, el govern i ERC també han acordat que la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona tinguin majoria en el Consorci de la Zona Franca --un 55%--, mentre que l'Estat en controlarà el 45%.
A banda, les dues parts han pactat reforçar l'Agència Tributària de Catalunya perquè tingui prou múscul per recaptar l'impost de la renda (IPRF), una de les condicions que ERC va posar inicialment per als pressupostos, però que va fer encallar les negociacions, i finalment va retirar.
El pacte preveu incrementar el pressupost de l'agència, de manera que entre aquest any i el 2029 la despesa global serà d'uns 527 milions d'euros.
Això hauria de permetre a la hisenda catalana mantenir la seva activitat i assumir noves funcions, amb més personal i noves eines tecnològiques. En qualsevol cas, l'acord deixa clar que el calendari depèn dels canvis legals que permetin a l'agència catalana assumir més competències.
A més, govern i ERC han acostat posicions per buscar un instrument alternatiu al consorci d'inversions que va tombar el Congrés. Es tractaria d'impulsar una societat mercantil, que només necessita l'aval del Consell de Ministres, sense passar pel Congrés.
Participada per l'Estat i la Generalitat, aquesta societat exerceix d'operatiu de les inversions: s'ocupa de la redacció de projectes i estudis i de l'execució de les obres. Els republicans també reclamen acords en l'àmbit d'educació, sanitat i per potenciar el català.
El calendari de la setmana
En paral·lel a l'avenç de les negociacions i a la nova reunió Illa-Junqueras per segellar l'acord, aquesta setmana hi ha altres actes per acabar d'encarrilar els pressupostos. Els repassem dia a dia:
- Dimecres: comissió bilateral Generalitat-Estat a Madrid amb la línia orbital i la majoria executiva al Consorci de la Zona Franca sobre la taula. També hi ha sessió de control al Parlament.
- Dijous: el govern farà el penúltim pas per tenir les partides que considera imprescindibles. Hi haurà una firma amb els Comuns, que ja tenen un primer pacte tancat, però ara volen consolidar el compromís del govern amb habitatge i la mobilitat.
- Divendres: hi hauria una reunió del consell de govern per aprovar els pressupostos i enviar-los al Parlament. La cambra tindria uns 40 dies per fer tots els tràmits necessaris.
El calendari assenyala principis de juliol com els dies en què Catalunya tindrà els primers pressupostos d'Illa i segurament els únics de la legislatura.
Aquest és el segon intent d'aprovar els pressupostos després que l'executiu de Salvador Illa els retirés el març passat del Parlament perquè no tenia els vots necessaris d'ERC. Una negociació que va embarrancar pel traspàs de l'IRPF.
Més de tres anys sense pressupostos nous
El 10 de març del 2023 el Parlament va aprovar els últims pressupostos. Des de llavors, no hi ha hagut comptes nous i el govern ha mantingut la gestió del dia a dia gràcies a l'aprovació de suplements de crèdit.
Els últims comptes aprovats van ser amb Pere Aragonès de president i un govern d'ERC en minoria que va aconseguir el suport del PSC i dels Comuns.
La situació actual és el període més llarg sense nous pressupostos des de la primera legislatura. Ha superat els tres anys i un mes sense comptes aprovats, des del març del 2017 amb Carles Puigdemont de president fins als que es van aprovar en pandèmia, l'abril del 2020, després de l'aplicació del 155.
La falta d'acord per aprovar els pressupostos de 2024 va acabar desgastant el govern d'Aragonès, que va convocar eleccions anticipades.
En el seu primer any com a president, Salvador Illa no va aconseguir prou suports per aprovar els pressupostos del 2025. No els va portar al Parlament i va optar per pactar amb els socis d'investidura, ERC i Comuns, tres suplements de crèdit per injectar 4.000 milions d'euros als comptes prorrogats del 2023.
Els pressupostos del 2022 són els últims que es van aprovar abans que comencés l'any. De fet, són els únics des del 2010 en què s'ha aconseguit.
