Sobrecàrrega a la feina per la IA i la digitalització: "La gent està sobrepassada i acaba al metge"

Adrian Todolí dibuixa en el seu llibre "La huida del trabajo: sobrecarga de trabajo, salud mental y derechos fundamentales" un món laboral cada vegada més intens, exigent i ràpid, en què els treballadors sovint perden la salut.

El catedràtic de dret del Treball assegura que la intel·ligència artificial i la digitalització s'utilitzen per augmentar la producció, i intensifiquen els ritmes de treball. Això comporta, segons aquest economista i doctor en Dret, unes plantilles cada vegada més desbordades de feina i més baixes laborals.

En una entrevista a 3CatInfo, Todolí reclama que, quan es parli d'incapacitats temporals (baixes laborals), es posi el focus en mirar quines són les causes que les provoquen.

A parer seu, n'hi ha una bona part que s'expliquen per les condicions de treball: "És que la gent està sobrepassada, és que no pot, és que se'n va al metge perquè l'alternativa seria, efectivament, depressió o burnout."

Més sobrecarrega, més baixes

Les baixes laborals lligades a la salut mental han augmentat sense parar des del 2016. Generalment, són més llargues i moltes són provocades pels ritmes de treball.

Segons les dades que recull en el llibre, un 51% de les persones treballadores està sobrecarregada, no de manera puntual, sinó de forma continuada.

"Les persones acaben tenint problemes alimentaris, alteracions en el descans, pateixen atacs de cor i també accidents", diu Todolí.

Posa com a exemple que en els centres logístics s'ha comprovat que, en campanyes com la del Black Friday o altres amb molt de volum de feina, els accidents augmenten.

La IA: un problema i també una solució

Una de les coses que permet la intel·ligència artificial és augmentar la vigilància i el control del treballador. Així, les empreses que l'apliquen poden fer que tot el temps de treball passi a ser productiu, sense pauses, amb jornades més llargues.

De fet, el llibre recull casos de treballadors que surten de la feina tan cansats físicament i mentalment que els costa poder aprofitar el seu temps de descans i oci.

A més, la digitalització també facilita poder fer tasques des de casa i sobrepassar les barreres del treball, cosa que dificulta la conciliació.

El professor creu que tal com s'utilitza la tecnologia per intensificar la feina, també es pot utilitzar per posar límits al desgast que tenen els treballadors.

Posa com a exemple el cas de Polònia on han decidit limitar per llei la càrrega de treball. S'ha establert un màxim de kilocalories que es poden cremar en un dia, i si se supera el llindar, posen en perill la salut física i mental dels treballadors.

També hi ha dispositius electrònics, aplicacions i altres elements que poden mesurar la càrrega mental i que ja s'utilitzen en algunes feines específiques, com ara els pilots d'aviació.

Reduir el temps de treball o la càrrega de feina?

Aquest és el dilema obert ara mateix i que es tracta en el llibre. Si la revolució industrial va implantar la campana d'entrada i sortida com a manera de marcar les jornades de feina, després va ser un rellotge i la jornada de vuit hores. Es van instaurar les 8 hores diàries per dedicar la resta a descansar i recuperar-se.

Però ara, segons aquest investigador, es pot arribar a veure que hi ha treballadors, com els d'algunes plantes d'Amazon als Estats Units, que en una jornada de 8 hores poden acabar tan cansats com en una de 16.

Per això creu que reduir jornada de 8 a 7 hores diàries pot ser que no sigui suficient ni tan sols per millorar la salut mental o general de les persones, o simplement perquè la gent tingui energia per poder fer coses més enllà de la feina.

De la intensificació de les càrregues de treball, no se n'escapa cap sector, i aquest professor lamenta que els sindicats no hi hagin posat prou èmfasi, tot i que són reivindicacions que ja fan els treballadors de l'educació i la sanitat públiques, la banca o les residències geriàtriques.

Les mateixes regles de joc per a tothom

La llei de prevenció de riscos laborals i algunes sentències del Tribunal Suprem ja obliguen les empreses a limitar la càrrega de treball si afecta la salut de les persones. Però de moment, poques empreses ho fan. Per això Todolí afirma "que si tu no regules i obligues a tots els empresaris a utilitzar la IA per a bé, passarà que n'hi haurà alguns, que potser són pocs, que l'utilitzaran per augmentar la intensificació, que farà reduir els costos d'aquesta empresa concreta".

La millor manera és incloure la limitació de les càrregues de feina en els convenis sectorials que són llei i que, per tant, obliguen totes les empreses a aplicar les mateixes regles de joc.

De moment, un dels pocs convenis sectorials que regula les càrregues de treball és el de l'hostaleria de les Balears, que limita les habitacions que poden fer per hora les cambreres de pis.

La IA no sempre és productiva

Generalment, es creu que la implementació de noves tecnologies i la intensificació del treball comporten guanys de productivitat a les empreses. En canvi, al llibre s'argumenta que les empreses que estan sobrecarregades no innoven, no formen els treballadors i que això les condemna, a mitjà i llarg termini, a ser menys productives.

A més, quan les empreses opten per aquest model de ritmes de feina molt intensos, hi ha més errors i més accidents, que també influeixen en la qualitat del producte.

Todolí defensa que "la sobrecàrrega no és que impliqui més productivitat, sinó que moltes vegades la disminueix".

No tot és culpa de la tecnologia

Però en el seu llibre, Adrian Todolí, també assenyala altres factors que contribueixen a intensificar els ritmes de treball i afectar la salut de les persones.

Cita, per exemple, que davant del perill d'un acomiadament amb poca indemnització, els treballadors tendeixen a esforçar-se més enllà de les capacitats humanes.

Afegeix també que com que la negociació col·lectiva ha perdut rellevància, les proteccions davant dels possibles abusos també són menors. Assegura Todolí que "ens fa falta resoldre tots els factors si volem tornar a uns límits saludables de càrrega de treball".