"Som 39 alumnes a classe": què reclamen els joves per millorar l'educació?

Els participants en la "Tertúlia de joves PRO", de "L'ofici d'educar", com els estudiants francesos, creuen que cal mobilitzar-se, però sense violència, per exigir una educació de qualitat.

Reconeixen la baixada del nivell educatiu, reclamen més recursos per a la inclusió i reivindiquen la importància de la docència vocacional.

Empatitzen amb els joves que es juguen la vida per arribar a Europa, però també temen haver de marxar ells mateixos del país per buscar un futur millor.

A més, reivindiquen els drets conquerits, qüestionen la gestió de la immigració i alerten de l'auge de l'extrema dreta i d'unes xarxes socials que alimenten la polarització.

A la "Tertúlia de joves PRO", nascuda del projecte de ràdio amb el Departament d'Educació, els adolescents parlen sense embuts sobre allò que els adults sovint no diem perquè no és políticament correcte.

Estudiants francesos i catalans: reivindicacions compartides

Edificis deteriorats, falta de professorat i classes massificades han portat milers d'estudiants francesos al carrer, en unes mobilitzacions que evoquen les manifestacions del Maig del 68.

Els joves PRO comparteixen moltes de les reivindicacions dels estudiants francesos i denuncien la violència policial contra menors, però es desmarquen de les destrosses.

Una posició que contrasta amb els aldarulls d'ahir als carrers de Barcelona, amb 128 detinguts, una quarta part menors, que segons les autoritats no estan relacionats amb els moviments reivindicatius organitzats.

A Catalunya, el Roc reclama més contundència en les protestes dels docents perquè tinguin efectes reals i transformin el sistema educatiu.

La Lea lamenta que molts estudiants aprofitin les vagues per quedar-se a casa en lloc de manifestar-se. I el Nil es pregunta per què els joves d'aquí no surten al carrer si, com a França, de motius no els en falten.

39 alumnes per aula: quina escola reclamen els joves?

Als integrants de la "Tertúlia de joves PRO" els preocupa la baixada del nivell educatiu, fins al punt que alguns alumnes arriben a segon de batxillerat sense coneixements bàsics d'història, com ara qui era Hitler o quins bàndols es van enfrontar durant la Guerra Civil Espanyola.

Defensen les lectures obligatòries perquè els ajuden a millorar l'expressió oral i escrita, tot i que admeten que obres com "La celestina" poden desanimar els lectors menys habituats.

També qüestionen la càrrega de feina del Treball de Recerca (TR) a batxillerat, tot i que reconeixen que és una oportunitat per investigar a fons un tema escollit.

Pel que fa a la inclusió educativa, reclamen més recursos per fer-la efectiva. El Roc denuncia que, sense atenció personalitzada, els alumnes amb més dificultats es van quedant enrere fins que acaben desconnectant.

El Martí Quelart Corbella, de primer de batxillerat a l'Institut Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès, compara l'escola amb un riu on els peixos poden nedar sense problemes, però la resta d'animals en queden fora. Una metàfora per reclamar que el sistema educatiu s'adapti a la diversitat de l'alumnat, i no a l'inrevés.

Sobre les ràtios, posa aquest exemple:

Malgrat les crítiques, reivindiquen el professorat vocacional, capaç de despertar l'interès per aprendre.

I si tinguessin la consellera d'Educació al davant? Li demanarien de reduir les ràtios, reforçar l'atenció personalitzada i apostar per classes més pràctiques, que fomentin l'aprenentatge i el pensament crític en lloc de limitar-se a memoritzar i repetir continguts.

De rebre immigrants a haver de fer les maletes

Què farien si fossin joves marroquins sense oportunitats de futur i rebessin una crida per travessar el mar fins a Ceuta? El Nil Alberdi Alsinet, que fa segon de batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferreter, a la Selva del Camp, reconeix que és difícil imaginar-se en aquesta situació, però que, si fos l'única sortida, ho faria.

El Roc Ferran Flores, del mateix institut, és més espontani: "Jo ho faria, sona molt motivador", tot i que de seguida adverteix que "és com el somni americà, que no existeix; arribes allà i et deporten massivament".

La Lea Canal i Montsó, que estudia primer de batxillerat a l'Institut Poeta Maragall, de Barcelona, considera que, per arriscar la vida, la situació al país d'origen ha de ser desesperada. La Lea també defensa que la immigració enriqueix la societat, però considera que està mal regulada.

Tots ells, però, també es plantegen haver de fer les maletes per la manca d'oportunitats laborals, les dificultats per emancipar-se o l'auge de l'extrema dreta.

"La intel·ligència artificial no té ànima"

Els membres de la "Tertúlia de Joves PRO" també han dit la seva sobre la IA. Pot una pel·lícula feta amb intel·ligència artificial emocionar-nos com una de creada per persones?

El Roc reconeix que la IA pot abaratir costos, però li preocupa que substitueixi la visió artística dels creadors. La Lea és més contundent:

El Roc també creu que els petits gestos i els errors formen part de la nostra humanitat, i el Martí no descarta que algun dia la IA pugui reproduir perfectament un text escrit per una persona.

Pel que fa a l'ús de la IA, la Lea alerta de l'impacte ambiental, del control de les dades per part d'empreses privades i del risc de deixar de pensar per nosaltres mateixos.

El Roc la considera útil per resoldre dubtes i aprofundir en allò que no s'ha pogut explicar prou a classe, sense deixar que li faci els exercicis.

I si la IA pogués predir les malalties que tindran al llarg de la vida? El Nil prefereix no saber-ho tot:

El Roc, en canvi, voldria disposar d'aquesta informació a través de la sanitat pública, i el Martí reconeix que li costaria resistir-se a conèixer el seu futur.

I per acabar, què és això de "farmejar aura", l'expressió de moda entre els joves? El Roc explica que té a veure amb la imatge que projectem davant dels altres i amb el fet de voler quedar bé, tot i que, quan es força massa, pot acabar provocant vergonya aliena.