Un artesà de Linyola manté viu l'ofici de treballar la boga per fer mobiliari tradicional
L'artesà de Linyola Joan Clop elabora cadires fetes amb boga, una fibra vegetal que durant segles s'ha utilitzat per fabricar cistells, estores i mobiliari. La matèria primera la recull ell mateix en espais humits propers, com l'estany d'Ivars i Vila-sana.
"Jo no vull comprar material. Sé que aquest material és del nostre territori i, per tant, el farem anar. A més, em va molt bé, un material local", explica.
Fill d'una família de fusters i cistellaires, Clop porta tota la vida treballant amb materials naturals per fabricar mobles artesans. Defensa l'ús de recursos renovables i destaca que permeten crear peces eficients, duradores i elegants.
L'ofici es manté
Els artesans que treballen fibres vegetals com la boga, el vímet o el canyís es coneixen com a cistellaires. Segons l'Associació Catalana de Cistellaires, a Catalunya n'hi ha una quarantena de professionals, i força més que combinen la cistelleria amb altres activitats.
L'activitat del cistellaire s'ha diversificat i l'ofici ha canviat, afirmen des de l'associació. Asseguren que l'interès pel treball dels vegetals s'ha transformat: "el cistellaire, és, com era, una persona que fa els estris de sempre tal com es feien abans, però ara, a més a més, passa a ser algú que, com que és un bon coneixedor de les plantes utilitzables i de les maneres de treballar-les, és capaç d'innovar i d'atendre demandes de moltes menes de clients".
És un ofici tradicional que també desperta l'interès de la gent. De fet, a Lleida es pot veure en un taller organitzat a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, on els participants aprenen les tècniques bàsiques per iniciar-se en aquest treball. Expliquen que, un cop s'aprèn a agafar el material i a fer el moviment, la resta resulta molt més fàcil.
Preservar la tradició
L'objectiu és mantenir viu un ofici que ha anat perdent presència amb la industrialització i la substitució de les fibres naturals per materials sintètics.
"Això pot animar la gent que ho prova a fer-ho. A més, ajuda a mantenir la manera de fer aquests objectes i, a partir d'aquí, potser sortirà algú que contribueixi a donar continuïtat a aquest ofici", assenyala Josep Antoni Conesa, membre de l'IEI.
Aquesta reivindicació també és present a l'exposició etnobotànica que acull el mateix Institut d'Estudis Ilerdencs i que es titula "Les plantes: art, ús i patrimoni cultural". El comissari, Josep Antoni Conesa, explica que la mostra reuneix més de 400 objectes que expliquen la relació mil·lenària entre les plantes, els oficis tradicionals i la cultura popular.
Permet als visitants observar directament el procés tradicional de manipulació i teixit d'aquests materials naturals. L'exposició es pot visitar fins a l'11 de juliol.
