Quins aparcaments segurs per a bicicletes hi ha a Catalunya? Es dupliquen, però encara són pocs
Cada vegada més persones aposten per la bicicleta per als desplaçaments quotidians, però perquè aquest canvi d'hàbits sigui una realitat calen infraestructures adequades.
A Catalunya, els punts d'aparcament segur per a bicicletes han passat de 222 el 2022 a 405 el 2026, amb un total de 6.092 places, segons les dades de l'estudi de VAIC Mobility. El creixement s'explica, en part, per què una trentena de municipis de fora de l'àrea metropolitana de Barcelona han instal·lat per primera vegada aquest tipus d'equipament des del 2024.
L'estudi comptabilitza els aparcaments promoguts per les administracions públiques que són tancats i tenen accés restringit amb clau o codi.
Tots els aparcaments segurs per bicicletes que hi ha a Catalunya
Tot i l'increment, Catalunya encara queda lluny de territoris europeus com els Països Baixos o la regió francesa d'Illa de França, segons l'estudi. A més, disposar de més aparcaments no resol totes les dificultats per impulsar l'ús quotidià de la bicicleta.
Perquè sigui una alternativa real per als desplaçaments diaris, no n'hi ha prou de poder-la deixar en un lloc segur. També cal comptar amb carrils bici ben connectats, mantinguts i que permetin circular amb seguretat, afirmen usuaris de la bicicleta.
El model del Palau d'Anglesola
A Lleida, els ciclistes reclamen més aparcaments segurs i carrils bici més ben connectats. I hi ha un municipi, el Palau d'Anglesola, al Pla d'Urgell, on han apostat per facilitar tant els desplaçaments com l'estacionament de les bicicletes.
Una desena d'infants van cada matí a l'escola en bicicleta amb el bicibús que organitzen les famílies. Una rutina que ja fa aproximadament un any que mantenen i que els permet compartir una estona amb els amics mentre es desplacen d'una manera més sostenible.
"Potser fa un any que anem tots amb bici al col·le i ens agrada molt perquè passem una estona amb els amics, i no contaminem tant", explica una nena usuària del bicibus.
Quan arriben a l'escola, poden deixar les bicicletes en un aparcament tancat i segur. Una comoditat que facilita l'organització de les famílies i evita haver de posar cadenats cada dia.
El municipi, d'uns 2.200 habitants, disposa de quatre punts d'aparcament segur amb un total de 32 places. Això representa 14,3 places per cada 1.000 habitants, una ràtio que situa el poble entre els municipis amb més cobertura d'aquest tipus d'infraestructura.
L'aposta pels aparcaments va acompanyada de la creació de carrils bici, impulsats amb fons Next Generation. A més, el municipi s'ha convertit en un aparador per provar els aparcaments que desenvolupa una empresa de Mollerussa.
L'alcalde del Palau d'Anglesola defensa la implicació de les administracions per consolidar aquest canvi d'hàbits:
Si les administracions no hi apostem, difícilment canviarem la nostra cultura més còmoda d'agafar el vehicle rodat. Si ho tenen a Suïssa, per què no ho podem tenir a Catalunya?
A Lleida cal més connexió
Lleida disposa d'un únic aparcament d'aquestes característiques, i els ciclistes reclamen més aparcaments segurs, però assenyalen que una de les principals mancances de la ciutat és el disseny d'alguns trams del carril bici. Denuncien que hi ha recorreguts poc connectats i punts on la infraestructura s'acaba de sobte, cosa que els obliga a buscar alternatives per continuar el trajecte.
Joan, un dels ciclistes de la ciutat, assenyala que falta sobretot comunicació entre els diferents carrils bici i bastant de manteniment. "Hi ha alguns punts negres on els carrils bici acaben, que directament al ciclista el posen en un compromís... de continuar per la vorera, o per la carretera", afegeix.
Un exemple és el carril bici de l'avinguda Alcalde Rovira Roure, on un dels trams acaba sense continuïtat. Els ciclistes es troben amb un mur al davant i, per seguir circulant, han d'optar per un tram de terra, en comptes de disposar d'un itinerari clar i segur.
Per això, demanen millores en la connexió entre els diferents carrils bici, més manteniment i solucions als punts conflictius. L'objectiu és facilitar la circulació per la ciutat i evitar que els usuaris hagin de triar entre continuar per la vorera o incorporar-se a la carretera.
