
Un pacifista ucraïnès convertit en soldat: "No vull ser jo qui decideixi qui morirà a continuació"
En Dok és un cineasta amant de la natura i pacifista que viu en un eco-llogaret, lluny de la civilització, a la zona rural d'Ucraïna. Però la guerra truca a la seva porta i es veu allistat en una unitat de combat. Amb el seu telèfon intel·ligent, filma la seva transformació en un "heroi de guerra", mentre intenta desesperadament preservar la seva humanitat i la seva capacitat de meravellar-se.
El protagonista del documental "Diari d'un pacifista", que "El documental" estrena el 21 de novembre, és l'artista digital, fotògraf i cineasta Dmytro Dokunov, conegut com a Dok. Ha conservat l'esperit somiador de la seva joventut i la bellesa de la natura no deixa de sorprendre'l. Vegetarià, viatger per l'Àsia i seguidor de Krixna, ell i un grapat d'amics alternatius es van proposar construir un recés de pau en una zona rural ucraïnesa: una eco-comunitat amb dues cases amb energia solar, un jardí aromàtic i una vida senzilla i feliç.

Però en Dok és ucraïnès i el març del 2022 la vida li va canviar per sempre quan va rebre l'ordre de mobilització, pocs dies després que Rússia envaís el seu país. Com a pacifista, va dubtar si s'havia d'amagar o respondre a la crida per defensar la pàtria. En Dok va decidir acceptar el repte i va optar per abandonar-ho tot i unir-se al camp d'entrenament. Al començament, l'aventura era com la d'un campament d'estiu i ell capturava aquests primers passos com a soldat amb un telèfon mòbil i una càmera frontal.
Unes setmanes més tard, però, el batalló va arribar a les línies del front. Després de la primera batalla i l'impacte de les nombroses baixes, la insuportable realitat quotidiana de la guerra es va instal·lar definitivament a la vida d'en Dok.
Mai m'hauria imaginat que acabaria en una guerra i perdria els meus éssers estimats.

L'horror de la guerra des de dins
En Dok manté la càmera en marxa mentre lluita per preservar la seva humanitat enmig de la guerra i la seva experiència descobreix els efectes físics i emocionals de cada combat.
Vaig néixer per prendre la vida dels altres?
Va acabar a la unitat més perillosa de l'exèrcit: la unitat de reconeixement de paracaigudistes. Va passar quatre mesos al camp d'entrenament, aprenent a travessar rius, disparar metralladores i saltar des d'un helicòpter. Va viure la guerra de ben a prop per primera vegada al front, a prop de Kherson. En el primer combat, alguns dels seus companys van caure en una emboscada i van morir.
El meu cor porta un pes enorme. Un dolor enorme.

Pocs dies després, en Dok va guiar els seus homes cap al següent combat. Coneguda a les comunicacions per ràdio com a "Posició Zero", aquesta batalla va tenir lloc just al costat de l'enemic. Explosions, nits a les trinxeres, desenes de ferits, cadàvers per evacuar, pèrdua d'amics... Tot això, enmig de la bellesa de la natura. Entre llacs plens d'ocells i camps infinits de gira-sols, el diari en vídeo d'en Dok mostra com la realitat de la guerra colpeja com un cop de puny a la cara.
No m'acostumo a aquest flux constant de morts. No vull ser jo qui decideixi qui morirà a continuació.La guerra m'està esclafant.









