Vilallonga de Ter, on la comunitat romanesa és el 15%: "Ens hem integrat molt bé"
Dels pocs més de 400 habitants que té Vilallonga de Ter, prop de 70 són de nacionalitat romanesa. Representen més del 15% de la població.
Van començar a arribar a aquest municipi del Ripollès l'any 2000. La majoria provenen de la regió de Târgu Lăpuș, al nord de Romania, una zona muntanyosa i rural.
La supervivència de l'escola
La seva arribada va ser clau per a la supervivència de l'escola. En aquell moment tenia només 9 alumnes, i en perillava el futur. Els nens i nenes d'origen romanès van omplir-ne les aules, i ara fa 15 anys van arribar a representar el 90% de l'alumnat.
Actualment, en representen prop del 50%: dels 25 alumnes que té l'escola, 12 són de pares romanesos. La seva directora, Gemma Valverde, explica que la majoria dels alumnes que té ara mateix el centre ja han nascut aquí.
Molts dels alumnes ja han anat a la llar, i, per tant, ja estan adaptats amb la llengua. I els que no ho han fet l'aprenen molt ràpid, ja que al ser una escola petita poden estar molt ben atesos.
Per què Vilallonga?
La majoria de les famílies van arribar al poble per vincles familiars i pel boca-orella. El fet que fos una zona rural, com la regió on vivien de Romania, i al mateix temps turística, va ajudar molt perquè trobessin les primeres feines. Ho recorda en Felip Pons, veí de Vilallonga que té una forta vinculació familiar i laboral amb Romania i ha ajudat molts dels nouvinguts: "Quan van arribar els primers sabien fer de pagès, coneixien el bestiar perquè allà ja havien fet de pastors i sabien l'ofici".
Podien fer feines per a les quals en aquell moment era molt complicat trobar personal.
Els negocis: de la construcció a l'hostaleria
Actualment, algunes d'aquestes famílies han muntat negocis de jardineria, de construcció o d'hostaleria. Alguns d'ells també treballen a l'estació d'esquí de Vallter.
En Gabriel va arribar aquí fa 12 anys i actualment és conductor d'un camió. Reconeix que va tardar uns dos anys a integrar-se plenament a la nova vida, però que ara se'n sent totalment part. Fa poc, ell i la seva parella han sigut pares, i han posat al nen Martin, com el patró de Vilallonga, Sant Martí.
Sobre el futur, afirma que no sap si estarà tota la vida aquí o tornarà al seu país quan sigui més gran. És el mateix dilema que tenen molts dels seus compatriotes. Ara mateix totes les persones romaneses que viuen a Vilallonga o són menors d'edat o són població activa. No hi ha cap pensionista. L'alcalde, Pere Sau, en destaca la contribució que han fet al poble:
Molts són industrials, paguen els seus impostos al poble, viuen en habitatges de gent d'aquí i això repercuteix positivament en la nostra economia.
En Paul va arribar de Romania quan tenia 10 anys. Va estudiar a l'escola del poble, després a l'institut, i des de fa poc més d'un any regenta juntament amb la seva família un dels dos bars del poble. Valora l'oportunitat que li dona el negoci per relacionar-se encara més amb els seus veïns.
Ens hem integrat molt bé i estem molt contents de tirar endavant el lloc on la gent del poble ve a "fer el toc", passar-ho bé i dinar o sopar.
També ha muntat un negoci l'Heresioan. Ell va arribar a Vilallonga fa 12 anys atret per les possibilitats de feina i els vincles familiars que hi tenia. Va començar a treballar per una empresa de construcció del poble. Quan el seu cap va plegar, es va associar amb un altre company de feina i ara tiren endavant la seva pròpia empresa de construcció.
La població de Vilallonga
Ara com ara, Vilallonga de Ter té 435 habitants i, d'aquests, vora 70 són romanesos. És una població que s'ha mantingut estable al llarg dels anys des que van arribar, l'any 2000. Representen aproximadament un 15% de la població.
L'any passat, des de l'Ajuntament es va impulsar una festa d'intercanvi entre la cultura catalana i la romanesa. Es va servir menjar romanès i van passar una estona plegats. Aquest any, es vol repetir amb l'objectiu d'augmentar encara més uns vincles que actualment ja són forts.
