Judici Pujol: Villarejo i membres de la "policia patriòtica" neguen espionatge i es contradiuen
L'excomissari José Manuel Villarejo i altres membres de l'anomenada "policia patriòtica" han declarat aquest dimarts com a testimonis en el judici a la família Pujol que es fa a l'Audiència Nacional.
Els han citat les defenses per demostrar que la causa contra els Pujol té l'origen en l'operació Catalunya i la guerra bruta contra l'independentisme i, per això, demanen la nul·litat del procés.
Els testimonis, però, han negat cap mena d'espionatge o investigació als comptes de la família Pujol a Andorra, en unes declaracions en què hi ha hagut contradiccions, moments de tensió i en què uns i altres s'han assenyalat per treure's responsabilitats.
Tensió durant la declaració de Villarejo
L'excomissari Villarejo ha dit que no va intervenir en la investigació per obtenir dades bancàries dels Pujol a Andorra, que només tenia "rumors", i ha apuntat a l'excap de la Unitat d'Afers Interns, Marcelino Martín Blas. "s'encarregava de tot".
Quan se li ha preguntat qui es va atribuir el mèrit de la informació que va publicar el diari El Mundo sobre els comptes de la família a Andorra, s'ha tret les puces de sobre: "Han passat molts anys i tinc certa boirina."
Tot i que Villarejo està al darrere de la denúncia de Victoria Álvarez contra Jordi Pujol Ferrusola --en relació amb els diners d'Andorra--, l'excomissari no ha concretat si la coneixia. "Em sona haver-hi parlat, he tingut diverses parelles", ha dit.
La declaració de Villarejo ha estat plena de moments de tensió amb el president del tribunal, el magistrat José Ricardo de Prada, que li ha cridat l'atenció diversos cops per comentaris que ha fet o quan no volia respondre preguntes de la defensa.
"Em sento coaccionat pel tribunal", ha etzibat Villarejo a De Prada, que li ha demanat de no discutir amb el tribunal.
L'excomissari va declarar el novembre passat a Andorra en una causa que investiga si hi va haver pressions del govern espanyol per obtenir informació bancària de la família Pujol. L'excomissari va dir llavors que Mariano Rajoy estava al darrere de l'operació que va acabar amb la intervenció de la Banca Privada d'Andorra (BPA).
Contradiccions en les declaracions
Abans de Villarejo ha declarat l'exdirector adjunt de la Policia Nacional Eugenio Pino, que va ser condemnat per revelació de secrets en el cas del llapis de memòria dels Pujol, obtingut de forma il·lícita i que va donar més informació de la família als policies.
Ha dit que no va tenir cap intervenció directa en l'obtenció d'informació dels comptes dels Pujol a Andorra i que els detalls els tenia Marcelino Martín Blas, excap de la Unitat d'Afers Interns de la Policia Nacional.
També ha dit que Martín Blas i Villarejo es van atribuir el mèrit de la informació que va sortir publicada als mitjans sobre els comptes dels Pujol i que l'excomissari va acompanyar Victoria Álvarez a declarar a la policia.
Quan la defensa ha confrontat aquesta declaració amb Villarejo, l'excomissari ha etzibat: "Pino té problemes de salut mental." El president del tribunal li ha demanat que s'abstingués d'aquest tipus de comentaris.
Policies i el cap de la BPA, en un casament
Al seu torn, Marcelino Martín Blas ha explicat que el 2014 es va trobar amb l'aleshores conseller delegat de la Banca Privada d'Andorra i que li va facilitar un paper "sense firma ni segell" sobre diners del pare de Jordi Pujol, però que la policia no hi va donar validesa.
Per això s'ha desentès del que va publicar El Mundo sobre els comptes de la família a Andorra, i ha negat que tingués informació d'aquest tema, com sí que han declarat sobre ell prèviament Villarejo i Pino.
Martín Blas ha relatat que ell i Pino van coincidir en un casament el juny del 2014 amb l'excap de la BPA Higini Cierco. Tant ell com Pino han dit que no van parlar dels comptes dels Pujol.
La defensa ha recordat que dies després es va publicar una captura de pantalla a El Mundo amb informació bancària d'alguns membres de la família.
Al final de la sessió, l'inspector en cap Bonifacio Díez ha negat haver fet gestions per investigar els comptes dels Pujol a Andorra o haver rebut ordres d'algun cap operatiu o polític al respecte.
Sí que ha admès que va ser al país entre el 2008 i el 2013 i que va conèixer "bastanta gent", entre directius i treballadors, de la Banca Privada d'Andorra i altres bancs.
El conseller Espadaler declara en català
A la llista de testimonis hi ha hagut també el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, que va ser conseller de Medi Ambient en l'últim govern de Jordi Pujol. Hi ha intervingut en català, tot i que el tribunal li ha preguntat si preferia fer-ho en castellà:
Entenc el castellà, però no és un caprici declarar en català, és un dret.
La declaració ha estat plena d'interrupcions, perquè la traductora que ha posat l'Audiència Nacional no sentia bé el so i no podia reproduir literalment en castellà les seves frases.
El tribunal ha escoltat també el testimoni de l'exconseller Salvador Milà, que va succeir Espadaler a la Conselleria de Medi Ambient en el govern de Pasqual Maragall.
A tots dos se'ls ha citat pels permisos que la Generalitat va atorgar a l'abocador de Tivissa, a la Ribera d'Ebre. Les acusacions sostenen que, gràcies a l'obtenció de la llicència, Jordi Pujol Ferrusola es va embutxacar cinc milions d'euros.
Espadaler ha negat pressions per firmar l'autorització ambiental, permís que li va arribar de mans de la ponència ambiental, formada per càrrecs de la Generalitat i altres òrgans. "Si el vent no hagués estat favorable, no hauria prosperat", ha dit.
Al seu torn, Milà ha declarat que ningú de la família Pujol el va pressionar al respecte. Amb ell de conseller, els permisos ja estaven donats i només faltava un últim tràmit de l'Agència de Residus perquè la instal·lació funcionés.
La seva feina, segons ha precisat, va ser "resoldre un conflicte territorial" perquè l'abocador només rebés residus de les Terres de l'Ebre. "Els que vam pressionar vam ser nosaltres, als promotors, perquè tinguessin una gestió tranquil·la", ha dit.
En una altra sessió del judici, un excàrrec de la Generalitat va negar haver rebut pressions dels Pujol per atorgar l'autorització ambiental al projecte.
