Els docents mobilitzen milers de persones al carrer abans de decidir les protestes del curs vinent
Els docents es tornen a manifestar aquest diumenge a Barcelona, sota el lema "Aturem l'emergència social i educativa", en l'última mobilització abans de final de curs. Després de l'aturada durant l'estiu, avisen que començaran el curs que ve amb més vagues i mobilitzacions "seguint la línia de les protestes actives a Madrid i al País Valencià".
Unes 25.000 persones segons els organitzadors −unes 7.000 segons dades de l'Ajuntament− s'han concentrat des de les 11 del matí als Jardinets de Gràcia, i han marxat pel passeig de Gràcia fins a la plaça Catalunya. Els sindicats convocants fan els parlaments per reclamar un "gran acord" per l'educació pública, i defensar tots els serveis públics i els drets socials.
Després de 25 dies de vaga a Catalunya, 11 dels quals a Barcelona, les organitzacions convocants, més enllà de mesures concretes, reclamen un canvi en el model educatiu, perquè diuen que no resol els problemes laborals ni assoleix els resultats educatius.
El model actual "no resol les desigualtats socials, la complexitat a les aules, és segregador i precaritza la situació laboral del sector, a més que no protegeix la llengua catalana", diu Iolanda Segura, portaveu d'USTEC.
Els sindicats consideren que les problemàtiques del sector educatiu formen part d'una "crisi més àmplia", que també afecta altres drets com ara el de l'accés a l'habitatge o l'atenció sanitària.
Els sindicats USTEC, CGT, Intersindical, CNT i COS, que rebutgen el preacord amb Educació, han liderat la marxa a la qual també s'han sumat les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (Affac), l'Assemblea Educativa de Catalunya (AEC), sindicats d'estudiants, o col·lectius socials vinculats a l'habitatge, la salut i la immigració, entre d'altres.
Implicar tota la societat
Els portaveus sindicals interpel·len "tota la societat" per fer una reivindicació més àmplia que impliqui altres sectors socials. "Necessitem canvis estructurals que garanteixin tots els drets socials de la ciutadania, en educació, sanitat, habitatge i cures", diu Iolanda Segura d'USTEC, que és "una responsabilitat de tots els actors polítics i socials".
En el mateix sentit, Marc Martorell, de la Intersindical, ha donat suport a tots els col·lectius en lluita, com la pagesia, els bombers, bibliotecàries o els treballadors de l'Ajuntament de Barcelona, en una lluita que és de model de país, "per estar a l'altura del futur del país que volem". Martorell ha recordat que els 21.000 milions de l'espoli fiscal coincideixen amb el 6% del PIB que la llei diu que s'ha d'invertir en educació. "És difícil tenir les infraestructures necessàries i els serveis de qualitat que necessita el país."
La Coordinadora Obrera Sindical (COS) demana la dimissió de la consellera Niubó, així com crear un sindicat de classe dels Països Catalans per ampliar la lluita amb la d'altres territoris com el País Valencià i les Illes. "Aquest curs ha estat una victòria i un pas qualitatiu en la lluita sindical d'un sistema d'educació pública, de qualitat i en català", ha dit Cati Morros.
Montse Luque, de la CNT, proposa reorganitzar-se a l'estiu per començar el curs amb força.
La CGT no vol perdre temps i exigeix que "el govern segui amb tots els agents socials" per solucionar durant l'estiu, si cal, l'emergència educativa. Si no, a la tardor, el problema tornarà a ser al carrer, ha dit la portaveu, Laura Jené.
Els sindicats d'estudiants reivindiquen un paper més actiu com a part més important i nombrosa de la comunitat educativa, en la lluita del model de l'educació pública a Catalunya i a altres comunitats, mentre que els estudiants de l'esquerra revolucionària fan un pas més i proposen començar el nou curs amb una vaga indefinida.
Les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (Affac), que marxen en un bloc propi sota el lema "Ara toca. Les famílies diem: un gran acord per l'educació pública", demanen poder participar en el procés des del punt de vista de l'alumne.
La plataforma té la voluntat de fer visible la necessitat d'obrir una nova etapa de compromisos compartits al voltant de l'escola pública.
L'educació "ha tocat fons"
Els sindicats reivindiquen una nova reforma de la llei educativa de Catalunya. "La d'ara és insuficient i impotent, no soluciona els nostres problemes", va dir divendres David Caño, portaveu d'USTEC.
Per això és necessari, ha dit Caño, articular un front comú amb famílies i estudiants per posar les bases d'una nova llei d'educació a Catalunya, ara que l'actual ja té 18 anys.
Caño advertia que "l'educació ha tocat fons" i apuntava que el sector rep només el 3%, la meitat del finançament que marca la llei, que és un 6% del PIB.
En aquesta recta final de curs, una altra data clau serà el 20 de juny: es reunirà l'Assemblea Educativa de Catalunya (AEC) per decidir els pròxims passos de cara al curs que ve i hi participaran els sindicats del "no" a la consulta.
La portaveu de l'AEC, Cíntia de Adae, que ha participat en la manifestació d'aquest diumenge, ha destacat la importància de les assemblees en l'èxit de les mobilitzacions. "L'enfortiment de les assemblees serà l'enfortiment de la nostra lluita", ha dit de cara a la reunió que, després de les reunions dels centres i claustres, definirà l'estratègia sindical i reivindicativa per al curs que ve.
Entre les reclamacions prioritàries de la USTEC, el sindicat majoritari de l'ensenyament públic, hi ha exigir més desplegament per a l'escola inclusiva, un pla d'infraestructures per donar resposta a les "aules que cremen" per les altes temperatures i el blindatge del model d'immersió lingüística en català.
Consulta del "no" i signatura del nou acord
La manifestació d'aquest diumenge arriba després d'un últim semestre marcat per 23 mobilitzacions i 10 dies després de la consulta per la qual els docents van rebutjar el preacord entre Educació, excepte el sindicat Professors de Secundària. Aquest sindicat, que va avalar el preacord en una votació interna, el va signar dijous passat, juntament amb CCOO i UGT, que ja havien tancat un pacte el mes de març.
El secretari general de Professors de Secundària, Ignasi Fernández, va afirmar que no és el millor acord, però sí el "possible" en les circumstàncies actuals. Va afegir que "hi ha mesures que volem consolidar", a més de defensar que l'acord pot "tirar endavant", i no queda en "paper mullat".
El "no" al preacord va guanyar la consulta amb un 65,1% dels vots, i la participació del 61,1% dels 99.305 professionals que constaven al cens a l'hora de tancar la votació.
L'endemà de la consulta, els docents que van dir "no" es van manifestar i, cinc dies més tard, van tornar a la vaga i a manifestar-se coincidint amb la visita del papa Lleó XIV.
Sota el lema "Demanem fets, no miracles", 6.500 persones segons la Guàrdia Urbana i 45.000 segons sindicats van anar de la plaça Espanya a les portes del Parlament. Els representants sindicals van entregar una carta als grups parlamentaris per exigir més inversió en educació. També es van reunir durant poc menys d'una hora amb els grups que van acceptar rebre'ls −Junts, ERC, Comuns i CUP−, tret del PSC.
