El govern espanyol impulsa la reforma de la llei d'asil i d'estrangeria enmig de la crisi a Ceuta

Vint-i-sis dies després de l'arribada massiva de migrants a Ceuta, el Consell de Seguretat Nacional ha declarat aquest dimarts la crisi migratòria de Ceuta "situació d'interès per a la seguretat nacional" i ha formalitzat el comandament únic, que passarà a mans del ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, expert en la gestió de crisis migratòries, per haver afrontat la situació quan era president del govern canari.

La reunió ha estat ençapçalada pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i ha comptat amb el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, i 17 ministres, entre aquests, tres vicepresidents.

Tot plegat, el mateix dia que el consell de ministres ha donat llum verda als avantprojectes de llei d'asil i de reforma de la llei d'estrangeria per "respectar els drets humans de les persones i també per garantir la seguretat de l'Estat" i per adaptar-se al pacte europeu de migració i asil que es va aprovar el 2024.

Segons ha explicat el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, l'objectiu de les reformes legislatives és aconseguir un sistema de protecció més "àgil, eficaç i garantista". De la mateixa manera, s'ha pronunciat el ministre Torres que ha assegurat que la prioritat del govern espanyol és la devolució dels migrants a Marroc, però s'ha de fer "amb les garanties pertinents, d'acord amb l'ordre internacional i respectant els drets humans".

Principals novetats

Sobre la llei d'asil, Marlaska ha defensat que amb la reforma s'aconseguirà un "amb un sistema de protecció més àgil, eficaç, ordenat i, per descomptat, garantista, que respongui millor a la nova realitat del fenomen migratori". Ha detallat que incorpora realitats com la persecució per "gènere, identitat, discapacitat o expressió de gènere".

També ha destacat que es fixa un nou procediment de frontera, amb un termini màxim de resolució de 12 setmanes, durant les quals el sol·licitant de protecció internacional haurà de romandre a disposició de les autoritats espanyoles.

Pel que fa a la llei d'estrangeria, incorpora la figura del triatge, el procés de recollida d'informació dels estrangers que creuen les fronteres espanyoles sense haver estat sotmesos als controls fronterers d'entrada.

"El control inclou un reconeixement mèdic, un examen de vulnerabilitat, la identificació, la presa de dades biomètriques, una inspecció de seguretat i la derivació al procediment adequat en cadascun dels supòsits", ha argumentat.

Igualment, Marlaska ha precisat que el triatge és "obligatori" per als estats membres i, tot i que el reglament europeu fixa un termini de fins a set dies, a Espanya continuaran sent 72 hores "per limitar al mínim imprescindible el temps que l'estranger hagi de romandre a les instal·lacions policials habilitades".

Pel que fa al procediment fronterer de retorn, la reforma incorpora els preceptes del Pacte Europeu sobre migració que impedeixen l'entrada en territori nacional d'aquelles persones que arriben de manera irregular a les fronteres i no tenen dret a protecció internacional.

Per acabar, els sol·licitants de Protecció Internacional que vegin rebutjada la seva posició rebran una notificació juntament amb la denegació d'entrada i l'obligació d'abandonar el país.

Altres mesures

El govern espanyol també ha aprovat mesures econòmiques per a empresaris i treballadors de la ciutat autònoma i s'ha aprovat una partida extraordinària de 25 milions per a l'atenció dels menors no acompanyats de la zona.

Per la seva banda, la portaveu del govern espanyol, Elma Sainz, ha confirmat que Pedro Sánchez compareixerà davant el Congrés per donar explicacions sobre la gestió d'aquesta crisi humanitària.

Durant la roda de premsa posterior al consell de ministres, Marlaska ha insistit que no hi havia cap informe previ que alertés que el dia 30 de juliol hi hauria una arribada massiva de migrants a Ceuta. En aquest sentit, ha considerat que l'Estat compta amb uns "excepcionals serveis d'informació que han actuat perfectament".

Sánchez ha tornat al curs polític després de les seves vacances a Lanzarote. Bona part de l'oposició, i fins i tot els socis de govern, han criticat Pedro Sánchez per estar-se a l'illa en plena crisi de Ceuta, tot i que el president espanyol s'ha exhibit teletreballant des d'allà.

Sánchez va visitar Ceuta el 31 de juliol després d'una primera jornada en què segons la primera estimació més de 50.000 persones van travessar la frontera entre el Marroc i Ceuta i van morir almenys 67 persones.

Aquest dimarts també han començat les compareixences dels ministres del govern espanyol per la gestió de la crisi a Ceuta. La primera que ho ha fet és la ministra de Defensa, Margarita Robles, aquest dimarts al Congrés, i els propers dies la seguiran els ministres Bolaños, García, Albares, Marlaska, Saiz, Rego i Redondo.

El consell de Seguretat, com a mínim amb caràcter bimestral

El Consell de Seguretat Nacional és l'òrgan que assisteix el president del govern espanyol a la direcció de la política de Seguretat Nacional i del Sistema de Seguretat Nacional. A més del cap de l'executiu, està integrat pels vicepresidents, els ministres d'Exteriors, Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Defensa, Interior, Hisenda i Transports, entre d'altres. El rei pot assistir a les convocatòries i, si ho fa, presideix el consell. En aquesta reunió, no hi ha assistit.

Aquest òrgan es reuneix a iniciativa del president com a mínim amb caràcter bimestral o totes les vegades que ho consideri necessari, així com quan les circumstàncies que afectin la seguretat nacional ho requereixin. L'última vegada que aquest òrgan es va reunir va ser el 21 d'abril passat per tractar qüestions de ciberseguretat.