
Un 10% de la població mundial fa un ús problemàtic d'internet: "Cal posar el focus en la regulació"
Un 10 % de la població mundial fa un ús problemàtic d'internet. Com a mínim, un 10 %. Així ho determina un estudi publicat per la revista The Lancet Psychiatry.
Es refereix a comportaments digitals que poden acabar afectant la salut, el benestar i la vida quotidiana de les persones.
El document conclou que internet és "una eina molt potent que té elements molt beneficiosos, però també té factors de risc".
I no es limita a l'addicció a internet. Fa una llista dels principals mals comportaments:
- Ús problemàtic de les xarxes socials
- Addicció als videojocs
- Joc d'apostes en línia
- Consum compulsiu de porno
- Compres compulsives
- Cibercondria: la cerca excessiva d'informació sobre malalties
- Consum excessiu de vídeos i continguts en línia
I es torna a fer èmfasi en el fet que les principals víctimes i l'impacte recau sobretot en infants i adolescents, en joves o en persones amb problemes de salut mental i amb menys recursos econòmics. Per tant, els col·lectius més vulnerables.

I, sovint, les conseqüències són majúscules i diverses: psicològiques, socials, educatives, laborals i econòmiques.
Les propostes de l'estudi
El principal, diu la comissió que ha fet l'estudi, és donar atenció específica a les persones que desenvolupen un ús problemàtic d'internet.
I, per altra banda, diu una de les autores, Gemma Mestre-Bach, "cal posar molt més el focus en la regulació d'aquests productes".
Són potencialment addictius".
Afegeix, a més, que la regulació ha de ser a escala internacional, "perquè el context digital és universal". Amb la regulació local, diu, no s'aborda el problema com a tal.

La culpa no és de l'usuari
Una de les aportacions més importants de l'informe és que no atribueix tota la responsabilitat a l'usuari.
Assenyala que moltes plataformes incorporen mecanismes dissenyats per retenir l'atenció i augmentar el temps de connexió.
Així ho defensa també Albert Beltran, cofundador de Balance Phone, un telèfon mòbil sense component addictiu, que només manté el més essencial.
Beltran afirma que la tecnologia "ens pot fer addictes i no fer addictes".
El benestar de l'usuari no és el principal interès de les grans tecnològiques.
Perquè, diu, el principal interès de les grans tecnològiques és el temps que l'usuari està davant la pantalla i tot el que hi consumeix.

De fet, explica que la majoria d'aplicacions que fem servir estan dissenyades pels millors dissenyadors del món, que coneixen tots els trucs psicològics perquè "hi caiguem".
Els dissenys són addictius i no fan res al respecte.
Defensa, per això, que cal protegir l'usuari. Amb educació i conscienciació, i també amb polítiques.
Prohibir per prohibir no serveix per a res. Les polítiques han de servir perquè les tecnològiques es responsabilitzin dels seus actes.
El bon ús d'internet
L'estudi insisteix que internet ha donat moltes opcions. Moltes, de bones.
Per exemple, afirma la investigadora Gemma Mestre-Bach, totes les eines que es poden fer servir en contextos educatius o socials.
"Es pot fer servir bé, internet", diu també Beltran.
És meravellós. Té mil coses positives, sempre que siguem conscients de com el consumim.
Perquè, assegura, en molts casos, no som conscients del temps que passem enganxats a les pantalles.
De fet, quan el telèfon mòbil ens adverteix que hi hem dedicat 4 hores diàries, al llarg de la vida, poden ser uns 12 anys, aproximadament.
Ara bé, Beltran insisteix que "la tecnologia per se no és dolenta".
Si dediques dues hores en aplicacions que et fan la vida més fàcil, això no és un problema.
I hi ha esperança: coincideixen que es pot reduir el percentatge de població que fa un ús problemàtic d'internet.
La investigadora Gemma Mestre-Bach diu que "amb més inversió i prevenció es pot generar més conscienciació".
Com més conscients siguem, més opcions de frenar aquest percentatge d'ús problemàtic d'internet.
El mateix comparteix Albert Beltran:
Era nou. No en sabíem les conseqüències. Ara ja les coneixem. Per tant, és moment de, amb tecnologia, crear entorns digitals segurs que respectin el benestar de l'usuari.









