La defensa de Morín demana la nul·litat del judici en considerar que els avortaments il·legals no són "punibles"
La defensa del doctor Morín i els seus 11 col·laboradors acusats de l'execució de més d'un centenar d'avortaments il·legals en clíniques privades ha demanat, en la primera sessió del judici, la seva nul·litat perquè el considera "viciat i podrit des de l'inici".
Redacció
3 min
Durant la primera sessió del judici al doctor Carlos Morín i els seus 11 col·laboradors, acusats d'haver practicat més d'un centenar d'avortaments il·legals a les seves clíniques privades, la defensa ha demanat la nul·litat del procediment perquè el considera "viciat i podrit des de l'inici".
Així, els defensors del doctor Morín sostenen que les proves han estat aconseguides de manera il·lícita, amb càmera oculta, escoltes telefòniques fetes per la Guàrdia Civil i procediments que no compleixen la normativa. A més, l'advocat, Miguel Capuz, ha al·legat que el centenar d'avortaments il·legals perpetrats "no són punibles" perquè quan van passar els fets, el 2007, no existia cap llei que concretés aquest extrem del reformat Codi Penal. Capuz ha explicat que es tracta d'una norma penal en blanc que s'ha de desenvolupar mitjançant una llei orgànica. La redacció del projecte d'aquesta llei, segons el lletrat, es va encallar al Congrés el 1995 pel canvi de govern, de manera que, fins al 2010, no es va aprovar la nova legislació sobre la interrupció de l'embaràs, que posava el límit de 22 setmanes quan hi ha risc físic o mental per a la mare i per la qual s'està processant als encausats.
Capuz també ha assenyalat alguns errors processals de la instrucció del cas, com la reobertura del procediment sense notificar-ho. En aquest sentit, ha sostingut que s'han vulnerat drets fonamentals de l'acusació.
Càmera oculta i informació robada
Els lletrats de la defensa han remarcat que la querella que va reiniciar el procés està basada en un reportatge de la televisió danesa en què una periodista es va fer passar per pacient embarassada. La dona va gravar les imatges amb càmera oculta, una pràctica que ha estat declarada "inconstitucional" pel Tribunal Constitucional (TC) en diverses sentències recents per vulnerar el dret a la intimitat i a la pròpia imatge.
Un altre dels advocats ha alertat que els testimonis protegits han aportat informació robada, a més de dades íntimes de pacients. En concret, es parla d'una trentena de caixes lliurades al jutjat el setembre de 2011, les quals es desconeix "com s'han obtingut", ja que no han estat sota el control judicial.
Sobre les restes d'AND nuclear humà que, segons la Fiscalia, es van trobar en els desguassos d'una clínica, la defensa no només ho ha negat, sinó que ha condemnat les informacions aparegudes en diversos mitjans i que es mostren clarament condemnatòries envers als processats.
Les dones pagaven entre 500 i 3.000 euros
L'acusació fa responsable el doctor Marín i els seus col·laboradors d'haver establert una associació permanent i estable per practicar més d'un centenar d'avortaments il·legals per treure'n un important profit econòmic.
Les dones pagaven en metàl·lic i sense factures entre 500 i 3.000 euros per avortar, depenent del nombre de setmanes d'embaràs, segons els lletrats de l'acusació.
L'advocat Carlos Barbosa, del despatx Molins i Silva que representa E-Cristians, els primers que es van querellar contra Morín, ha explicat a Catalunya Ràdio que a l'estranger era un secret de domini públic el que es feia en aquestes clíniques. De fet, el cas es va destapar arran d'un reportatge d'una televisió danesa.
L'acusació demana més de 300 anys de presó per a Morín així com la seva inhabilitació professional pel cas més important d'avortaments il·legals jutjat mai a l'estat espanyol.
La declaració de Morín està prevista per dimarts.
Així, els defensors del doctor Morín sostenen que les proves han estat aconseguides de manera il·lícita, amb càmera oculta, escoltes telefòniques fetes per la Guàrdia Civil i procediments que no compleixen la normativa. A més, l'advocat, Miguel Capuz, ha al·legat que el centenar d'avortaments il·legals perpetrats "no són punibles" perquè quan van passar els fets, el 2007, no existia cap llei que concretés aquest extrem del reformat Codi Penal. Capuz ha explicat que es tracta d'una norma penal en blanc que s'ha de desenvolupar mitjançant una llei orgànica. La redacció del projecte d'aquesta llei, segons el lletrat, es va encallar al Congrés el 1995 pel canvi de govern, de manera que, fins al 2010, no es va aprovar la nova legislació sobre la interrupció de l'embaràs, que posava el límit de 22 setmanes quan hi ha risc físic o mental per a la mare i per la qual s'està processant als encausats.
Capuz també ha assenyalat alguns errors processals de la instrucció del cas, com la reobertura del procediment sense notificar-ho. En aquest sentit, ha sostingut que s'han vulnerat drets fonamentals de l'acusació.
Càmera oculta i informació robada
Els lletrats de la defensa han remarcat que la querella que va reiniciar el procés està basada en un reportatge de la televisió danesa en què una periodista es va fer passar per pacient embarassada. La dona va gravar les imatges amb càmera oculta, una pràctica que ha estat declarada "inconstitucional" pel Tribunal Constitucional (TC) en diverses sentències recents per vulnerar el dret a la intimitat i a la pròpia imatge.
Un altre dels advocats ha alertat que els testimonis protegits han aportat informació robada, a més de dades íntimes de pacients. En concret, es parla d'una trentena de caixes lliurades al jutjat el setembre de 2011, les quals es desconeix "com s'han obtingut", ja que no han estat sota el control judicial.
Sobre les restes d'AND nuclear humà que, segons la Fiscalia, es van trobar en els desguassos d'una clínica, la defensa no només ho ha negat, sinó que ha condemnat les informacions aparegudes en diversos mitjans i que es mostren clarament condemnatòries envers als processats.
Les dones pagaven entre 500 i 3.000 euros
L'acusació fa responsable el doctor Marín i els seus col·laboradors d'haver establert una associació permanent i estable per practicar més d'un centenar d'avortaments il·legals per treure'n un important profit econòmic.
Les dones pagaven en metàl·lic i sense factures entre 500 i 3.000 euros per avortar, depenent del nombre de setmanes d'embaràs, segons els lletrats de l'acusació.
L'advocat Carlos Barbosa, del despatx Molins i Silva que representa E-Cristians, els primers que es van querellar contra Morín, ha explicat a Catalunya Ràdio que a l'estranger era un secret de domini públic el que es feia en aquestes clíniques. De fet, el cas es va destapar arran d'un reportatge d'una televisió danesa.
L'acusació demana més de 300 anys de presó per a Morín així com la seva inhabilitació professional pel cas més important d'avortaments il·legals jutjat mai a l'estat espanyol.
La declaració de Morín està prevista per dimarts.
